El Govern crida 5,3 milions de catalans a votar en els 2.315 col·legis electorals

Junqueras garanteix que "encara que s'enduguin 1, 100 o 200 urnes" hi ha pla alternatiu per votar

Quan falten dos dies per a l'1-O, i malgrat l'ofensiva judicial de l'Estat, el referèndum segueix viu. Fins al punt que aquest divendres el Govern ha comparegut per donar alguns detalls logístics de la votació. En una roda de premsa conjunta, el vicepresident, Oriol Junqueras; el conseller de la Presidència, Jordi Turull, i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, han explicat, per exemple, que diumenge 5.344.358 catalans estan citats a votar (30.000 menys que en les generals de l'any passat) entre les 9 del matí  i les 8 del vespre als 2.315 col·legis electorals que obriran durant l'1-O, 400 menys que en unes eleccions habituals.

En concret, l'executiu català preveu obrir 207 col·legis a la ciutat de Barcelona, 824 a la resta de la vegueria de Barcelona, 287 a les comarques centrals, 218 a Tarragona, 203 a Lleida, 99 a les Terres de l'Ebre, 384 a Girona, i 93 al Pirineu i l'Aran. "Els catalans votaran diumenge", ha remarcat una vegada i una altra el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que ha comparegut al centre internacional de premsa que ha constituït Mediapro, al costat de Turull i de Romeva. Junqueras ha garantit que, passi el que passi, es votarà. "No dubtin que hi ha alternativa. Si algú tanca un col·legi o s'enduu una urna, o 10, o 200, els catalans votaran aquest diumenge. Hi ha moltes maneres de votar", ha insistit Junqueras.

Una de les opcions, segons ell mateix ha explicat, és que diumenge hi hagi algun canvi de col·legi, en cas que no s'hagi pogut obrir a causa de l'acció policial. No ha parlat de l'opció de vot electrònic, que havia sigut descartada abans de la convocatòria electoral per les dificultats a l'hora d'implementar-la. De fet, només s'havia estudiat aquesta opció electrònica per als residents a l'estranger.

Una de les incògnites que el Govern no ha resolt és, però, qui formarà l'òrgan que certificarà els resultats de l'1-O. Dissolta la Sindicatura Electoral per esquivar les multes del Tribunal Constitucional, Turull s'ha limitat a afirmar que diumenge acreditaran els resultats "persones amb credibilitat professional i acadèmica", però no ha volgut donar els seus noms "per evitar que, com ha passat amb moltes altres persones, siguin víctimes de la repressió de l'Estat".

Junqueras, Romeva i Turull han volgut tancar la roda de premsa, que han fet en català, castellà, anglès i francès, mostrant una de les gairebé 6.300 urnes que diumenge es col·locaran als col·legis electorals. L'urna és diferent de les que es fan servir per a les eleccions. No és de metacrilat, sinó de plàstic, i té una tapa dura (l'únic requisit que exigia la llei del referèndum) de color negre.

La validesa del resultat

En ser preguntat per qui determinarà la validesa del resultat en cas que la votació no es pugui dur a terme com el Govern espera -si s'impedeix, per exemple, que es pugui votar a tot arreu-, Junqueras s'ha mostrat convençut que la votació es farà amb normalitat i que, per tant, no caldrà estudiar escenaris diferents al previst a la llei del referèndum.

"Els ciutadans podran votar; si algú pretén tancar col·legis electorals, els ciutadans podran votar. Si algú assalta col·legis o qualsevol altre gest tan antidemocràtic, els ciutadans podran votar aquest diumenge. I, per tant, estem convençuts que els resultats tindran tota la validesa que els pertoca", ha afirmat Junqueras, que ha subratllat que la validesa de l'1-O derivarà tant de la feina del Govern per garantir que es pugui votar com de "totes les dificultats que el govern del PP hi haurà volgut posar". De fet, el vicepresident del Govern ha subratllat que hi ha plans alternatius per superar qualsevol intent de l'Estat de retirar urnes o confiscar paperetes i sobres.

Tal i com ha explicat l'ARA, l'independentisme ja analitza els diferents escenaris possibles en cas que la votació de diumenge no es pugui fer amb totes les garanties, i es mou entre els que demanen aplicar igual la llei del referèndum -que preveu declarar la independència en dos dies- encara que no es pugui votar a tot arreu, i els que demanen analitzar vies alternatives.

El referèndum "no és un crim"

En les seves primeres intervencions, Turull, Junqueras i Romeva han remarcat que el referèndum "no és il·legal" ni és "un crim", per la qual cosa han criticat que des de l'Estat se'l tracti com a tal i han rebutjat l'actuació "desproporcionada" amb què el govern del PP, han dit, ha atacat els drets de molts ciutadans. De fet, aquest ha sigut el missatge que Romeva ha traslladat principalment a la premsa estrangera. Segons el conseller d'Exteriors, no només "no és il·legal" fer un referèndum per exercir l'autodeterminació de Catalunya, sinó que en els últims 25 anys al món hi ha hagut més de 50 referèndums similars. A més, la "repressió" per part de l'Estat ha fet que l'1-O "no vagi d'independència, sinó de democràcia".

Per la seva banda, Junqueras ha remarcat que mentre el Govern treballa perquè tots els ciutadans puguin votar -també els contraris a la independència-, el govern espanyol intenta que ningú ho pugui fer, una diferència que, segons ell, sabrà apreciar l'opinió pública catalana, espanyola i europea.

Més continguts de