Torra es reunirà amb partits i entitats a principis d'any per "traçar un rumb comú" cap a l'autodeterminació
El president afirma que el conflicte amb Catalunya no es resol amb més finançament ni competències
BarcelonaSense concretar com ni quan, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha compromès aquest dimecres a un "acord nacional" per exercir l'autodeterminació en el "termini més breu possible". L'endemà de la trucada amb el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, després de mesos de tensió, el cap de l'executiu català ha insistit que la solució al conflicte polític passa pel dret a l'autodeterminació i la fi de la repressió i ha apostat per, a part de diàleg amb l'Estat, explorar si es pot pactar un rumb a Catalunya entre entitats i partits per complir aquest objectiu. Ho ha exposat en resposta a una pregunta de la CUP, que li ha retret un "retorn a l'autonomisme".
Torra ha negat la major assegurant que el Govern manté els compromisos subscrits al Parlament i ha explicat que té la intenció de reunir tots els grups parlamentaris i entitats a principis d'any per pactar una estratègia conjunta. En aquest sentit, ha negat que l'executiu català estigui en la línia de prioritzar una reforma del finançament ni aconseguir més competències a través del pacte amb l'Estat: "Així no se soluciona el problema. El conflicte amb Catalunya és de sobirania". També el president de grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, s'ha defensat de les crítiques cupaires assegurant que l'avanç cap a la república és compatible amb aprovar uns pressupostos a Catalunya en el marc autonòmic.
Torra ja va fer una ronda de contactes amb aquest objectiu abans de la sentència del Tribunal Suprem per acordar una resposta, sense èxit. De fet, va acabar proposant en solitari tornar a votar sobre la independència abans que s'acabi la legislatura davant la falta d'acord entre JxCat, Esquerra i la CUP. I, al llarg dels últims mesos, la situació no ha millorat en aquest sentit: cada cop s'han distanciat més les estratègies dels partits independentistes. El diputat cupaire Carles Riera no s'ha quedat satisfet amb la resposta i ha assegurat que el Govern està actuant de "fre" del moviment independentista, amb una distància "immoral" entre la resposta al carrer a la sentència i la reacció institucional a l'existència de presos polítics. "Nosaltres estem amb la desobediència civil i avui serem amb el Tsunami Democràtic" al Camp Nou, ha dit Riera.
En aquest flanc, el president de la Generalitat ha defensat la llibertat d'expressió i el dret a manifestació dels aficionats del Barça i, alhora, que es pugui jugar el partit. "¿Vostè anirà amb el vestit de president o amb el dels CDR?", li ha etzibat la líder de Ciutadans, Lorena Roldán, que ha criticat un altre cop la participació del president en les Marxes per la Llibertat després de la sentència. "Jo aniré vestit del Barça", ha contestat irònicament el cap de l'executiu català, que també ha afirmat que el Camp Nou, al llarg de la història, sempre ha sigut un "espai de llibertat".
Ahir el Govern va valorar positivament el primer contacte amb la Moncloa i va posar en valor que Sánchez parli ara de conflicte polític i estigui disposat a buscar una sortida més enllà de la judicialització. Tanmateix, també admeten la distància que els separa, tenint en compte que Sánchez descarta d'entrada les demandes de Torra: l'exercici del dret a l'autodeterminació i la "fi de la repressió", a més de la llibertat dels presos polítics. El president, de fet, ha exigit en la seva resposta al president del grup de JxCat, Albert Batet, que Pedro Sánchez faci una proposta per a Catalunya. "Fa 19 mesos que soc president i encara m'estic esperant", ha dit el cap de l'executiu català, que també ha reclamat al PSC que pressioni el PSOE perquè compleixi els compromisos d'inversió a Catalunya.
Torra defensa l'acord de fiscalitat amb els comuns
Després del pacte amb els comuns sobre fiscalitat i de crítiques per la pujada impositiva –JxCat ha admès que no està còmode encara que l'hagi subscrit–, el president de la Generalitat ha defensat les mesures. Ha fet especial incidència en els canvis introduïts en l'IRPF, que s'ha reduït en les rendes baixes i puja en els trams més alts. "Hem guanyat en progressivitat", ha afirmat Torra, que també ha denunciat el "dèficit fiscal" de Catalunya. "El país necessita aquests pressupostos", ha resumit el cap de l'executiu català.
Tanmateix, ha evitat referir-se a l'impost de successions, que és el que ha generat més polèmica per a l'espai polític de JxCat. De fet, una de les "línies vermelles" que va posar en la negociació és que no canviés la bonificació del 99% per als cònjuges.
Al seu torn, el vicepresident, Pere Aragonès, també ha defensat l'acord, malgrat que ha denunciat les deficiències del sistema de finançament de Catalunya. "En el marge petit que tenim en matèria de fiscalitat, s'ha avançat i de manera progressiva", ha dit el responsable d'Economia, que ha remarcat que la pujada de l'IRPF només afecta unes 50.000 persones. És una pujada de la pressió fiscal que, ha dit, permetrà rebaixar la de les rendes més baixes. De cara a l'última etapa de la negociació amb els comuns, Aragonès s'ha mostrat convençut que hi haurà acord sobre la despesa dels departaments. El Govern és, doncs, optimista perquè l'executiu tingui pressupostos per al 2020, després de dos anys de pròrroga.
