La Moncloa redueix una dècima la previsió de creixement per a aquest any i el que ve

MadridEl govern espanyol ha aprovat aquest dilluns en un consell de ministres extraordinari els pressupostos que enviarà a Brussel·les avui mateix. El govern de Pedro Sánchez ha posat negre sobre blanc l’acord genèric que es va assolir amb Podem la setmana passada i ha quantificat l’impacte de les mesures d’increment d’ingressos i augment de les despeses, que hauran de convèncer la Comissió Europea.

La ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha presentat les previsions del quadre macroeconòmic amb el qual s’han elaborat els comptes, que passen per preveure un creixement del 2,6% per a aquest any, una dècima menys que l’anterior previsió, i del 2,3% el que ve, també una dècima menys. Això se situa, segons la ministra, en una franja “prudent” respecte als principals organismes d’anàlisi, tot i que suposa, per exemple, una dècima més que el que preveu el Banc d’Espanya i el Fons Monetari Internacional per a l’any vinent. Calviño ha explicat que s’ha revisat a la baixa l’aportació de la demanda exterior i interior, atenent les últimes dades disponibles que apunten en aquesta direcció, però ha relativitzat que no és una caiguda en picat. “Les dinàmiques no canvien radicalment”, ha defensat, tot i que ha admès que segueixen “de manera molt atenta els riscos” que poden afectar el creixement, una part dels quals “ja han estat incorporats com a fets” a les previsions de creixement.

1,8% de dèficit

Els pressupostos han estat elaborats sobre un supòsit de dèficit de l’1,8%, que recull les cinc dècimes de més que va donar la Comissió Europea abans de l’estiu, però que encara no han estat incloses en la modificació del sostre de despesa pel veto que el PP i Ciutadans mantenen en la mesa del Congrés al necessari canvi de la llei d’estabilitat pressupostària que vol impulsar el PSOE. De moment, doncs, el dèficit aprovat per llei és de l’1,3%, però Pedro Sánchez compta tenir l’aval de les cambres a la modificació abans de l’any vinent. Calviño ha destacat que el dèficit es continuarà reduint, des del 2,7% en què es preveu tancar aquest any, lluny del 2,2% que havia previst Rajoy, que segons el nou govern no era una previsió “realista”. La ministra s’ha compromès a “reforçar” el compromís amb “la disciplina pressupostària” i a seguir reduint el deute públic, i per això ha considerat que no hi ha d’haver motius perquè ni els mercats ni la CE els censurin.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per la seva banda, ha explicat que el nou objectiu de reducció del dèficit, és “realista”, a diferència, segons ella, del que havia aprovat el govern de Mariano Rajoy; ha demanat a les cambres que “agilitzin” la tramitació dels canvis legals per modificar els objectius de disminució del dèficit, i ha afegit que encara que no s’aprovi el nou objectiu fins a finals de l’any que ve mantindran els comptes sense modificar-los. El fons del seu raonament és que l’esforç estructural que farà el govern espanyol és “el mateix” que el que demanava Brussel·les des de bon començament, i és per culpa dels comptes del 2018 de Rajoy, que en lloc de dur el dèficit al 2,2%, tal com es va comprometre, el duran al 2,7%, aquesta diferència de cinc dècimes és justament l’increment del dèficit previst fins a l’1,8%. “Si els comptes d’enguany haguessin complert amb el 2,2%, amb les mateixes mesures podríem haver arribar a l’1,3%”, ha defensat Montero.

Amb aquests comptes, l’objectiu és sortir de la vigilància de Brussel·les pel protocol de dèficit excessiu, que es produeix quan el desequilibri dels comptes se situa per sota del 2%. Aleshores el pacte amb Brussel·les continuarà, però enfocat a la reducció a llarg termini del deute de l’Estat, que s'ha de situar al voltant del 60% del producte interior brut (PIB).

A diferència del que va fer dijous, quan es va presentar el gruix dels comptes, Montero sí que ha entrat en aquesta ocasió a detallar l’impacte de les mesures pressupostàries pactades amb Podem, que inclouen una generació d’ingressos addicionals de 5.678 milions, amb una afectació en els comptes de l’any que ve de 4.489 milions. La limitació de les bonificacions a l’impost de societats serà la principal font d’aquests ingressos extres, amb 1.776 milions més, mentre que 1.200 milions arribarà pel nou impost sobre serveis digitals, i els impostos verds aportaran 670 milions.

En el capítol de les despeses, s’incrementa en 5.098 milions, especialment la revalorització de les pensions, que sumarà 704 milions a la despesa de la Seguretat Social, seguida de l’increment de beques, o la millora de la dotació de la llei de dependència. En total, el límit de despesa no financera creixerà en un 4,4%, fins als 125.064 milions d’euros. Això són 5.230 milions més que en els comptes anteriors, dels quals 1.992 milions són nous compromisos del govern de Sánchez, i 3.238 milions que provenen de compromisos de l’executiu de Mariano Rajoy.

A la recerca de suports

Els comptes entren ara en una fase de negociació política. De moment, només compten amb el suport dels diputats del PSOE i Podem, mentre que són imprescindibles els vots de com a mínim un dels dos partits independentistes catalans al Congrés. De moment tant ERC com el PDECat han deixat clar que no entraran a donar suport als comptes si no hi ha gestos del govern espanyol en el procés judicial contra els presos polítics i exiliats, i l’executiu espanyol ha dit que no hi pensa incidir. La portaveu de l’executiu, Isabel Celaá, ha defensat que els comptes són “valents” i l’acord assolit amb Podem “demostra que és possible arribar a consensos quan els objectius són els mateixos: millorar la vida dels ciutadans”. Per això ha demanat el suport d’altres grups, perquè votar els comptes “no és donar suport al govern, sinó als espanyols”.

“Són uns pressupostos que canvien el pas”, ha afirmat Celaá, que ha tornat a descartar incidir en la fiscalia en considerar que “les autoritats legítimes de Catalunya ho són perquè representen un estat de dret, que es basa en la separació de poders”. Segons ella, la fiscalia té una autonomia que no violentaran donant-li ordres polítiques, malgrat que el ministeri públic depèn directament del ministeri de Justícia, que és el que designa el fiscal general de l’Estat. Montero, per la seva banda, ha explicat que iniciaran les negociacions dels comptes amb el PNB, i després continuaran les negociacions amb les altres forces que no s’hagin "autoexclòs".