Borrell i Delgado van pressionar Bèlgica fins a cinc cops per carta i amb reunions perquè defensés Llarena

MadridLa ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha comparegut aquest dimarts al Congrés per explicar les actuacions del seu departament per contractar un bufet a Bèlgica per defensar el jutge Pablo Llarena en la demanda civil interposada pels exiliats a Bèlgica. Amb una exposició molt detallada, en què s'ha ajustat data per data a tot el procediment per explicar la rectificació a última hora del departament i justificar –enfront de les crítiques– els costos de més de mig milió per defensar Llarena, Delgado s'ha escudat en "la lectura tècnica" per argumentar el seu cop de timó i ha assegurat que en tot moment ha col·laborat amb el Poder Judicial enfront d'una demanda que considera "instrumental" per qüestionar la justícia espanyola. I és que el ministeri de Justícia primer va puntualitzar que no defensaria el jutge sinó només la sobirania de la jurisprudència espanyola, però, després de les pressions del Poder Judicial i de l'oposició, Sánchez va forçar Delgado a defensar també Llarena. Per a la ministra de Justícia, el problema inicial va ser un "excés de transparència", que ha volgut saldar donant detalls de totes les actuacions.

El que ha revelat Delgado és que tant ella com el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, van pressionar Bèlgica fins a cinc cops tant per carta com per notes verbals, i fins i tot amb una reunió amb l'ambaixador a Espanya, perquè defensés directament la immunitat jurisdiccional d'Espanya i el jutge Pablo Llarena. La primera va ser l'11 de juliol, només un dia que el president del Consell General del Poder Judicial i del Suprem, Carlos Lesmes, demanés empara al govern de Pedro Sánchez. Borrell va enviar una nota verbal al ministeri. Sis dies després, Delgado, per iniciativa pròpia, va remetre una carta al seu homòleg belga en què assegurava que "l'estat espanyol i el jutge demandat tenen immunitat de jurisdicció davant dels tribunals de Bèlgica" i recordava que Exteriors ja havia demanat que es personés. El mateix dia també va enviar una carta al representant d'Espanya a l'Eurojust, l'autoritat encarregada del reforç de la cooperació judicial a la Unió Europea, perquè es posés en contacte amb el seu homòleg belga perquè moguessin peça.

El 7 d'agost Bèlgica finalment va respondre amb una nota verbal que va remetre tant a l'ambaixada espanyola com també al ministeri de Justícia en què deixava clar que no podia personar-se i que ho havia de fer Espanya. "Bèlgica no pot donar una resposta positiva a la petició d'Espanya i li recomana que asseguri la defensa de la seva immunitat davant del tribunal de primera instància", assenyalava. El 16 de juliol ja havia advertit Espanya que calia respectar la independència dels jutges.

Però Espanya no va desistir. Va posar en marxa l'engranatge per contractar un bufet –com apuntava un informe de l'Advocacia General de l'Estat– però els informes tècnics del Suprem també apuntaven que el millor seria no personar-se, ni presentar-se a la vista. Una decisió que Bèlgica advertia que podria portar a una condemna. Encara va haver-hi dos intents més: Borrell va tornar a enviar un nota verbal a Bèlgica el 24 d'agost per insistir que acompanyessin Espanya en la cita del 4 de setembre. Davant de la falta de resposta, el 30 d'agost Delgado es va reunir amb l'ambaixador belga a Madrid per demanar suport. Però, de nou, la resposta de Bèlgica va ser que Espanya s'havia de personar. El dia 4 Llarena no es va presentar a la cita i en representació seva i de l'Estat s'hi va presentar un bufet contractat per més de mig milió d'euros. La cita ha quedat ajornada per al 25 de setembre.

En una compareixença de dues hores i mitja, Delgado ha conclòs que defensar Llarena és una "qüestió d'estat, fonamental i essencial". "El problema no és de transparència, ni comunicació, sinó la utilització i manipulació partidista de la informació", ha afegit després d'admetre, en alguns casos, no haver informat correctament a la premsa. Des del PDECat, la diputada Lourdes Ciuró li ha retret que "hagi actuat a remolc de l'extrema dreta".