ENTREVISTA

"La reforma del tipus penal de sedició és fonamental"

Entrevista a Daniel Joloy, un dels assessors legals i de polítiques d'Amnistia Internacional

L’assessor legal i de polítiques d’Amnistia Internacional (AI) Daniel Joloy és un dels membres de l’organització que ha participat en l’elaboració de l’informe sobre el judici i les sentències del Procés, en què es demana l’alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Amnistia Internacional demana la llibertat immediata dels Jordis i anul·lar la condemna per sedició

Les sentències es van dictar el 14 d’octubre, fa més d’un mes. Per què Amnistia ha trigat tot aquest temps a emetre el seu informe?
Per a nosaltres era molt important fer una anàlisi minuciosa de tots els aspectes de la sentència, que és bastant llarga. Era important tenir el temps i la calma necessaris i poder emetre una opinió totalment fonamentada d’acord amb els estàndars internacionals dels drets humans.

Una de les principals conclusions de l’informes és que els Jordis no van cometre un delicte de sedició. Considereu que en van cometre d’altres?
Amnistia considera, i és part dels fets provats en la sentència, que es van cometre fets il·lícits, certes accions que anaven més enllà del ple exercici de les llibertats d’expressió i reunió. Aquests fets podrien ser haver estat legítimament sancionables i justificaven la intervenció de l’Estat. El centre de la preocupació, però, és que les restricció que imposa l’Estat amb aquesta sentència és desproporcionada i excessiva.

A quins actes il·lícits es refereix?
Oposar-se al fet que la policia pugui desenvolupar les seves funcions i executar una ordre judicial pot arribar a constituir un delicte, però no correspon a Amnistia determinar quin delicte s’hauria d’imposar. Això correspon a les autoritats i ho han de fer de conformitat amb els estàndards de drets humans internacionals. La sedició no es correspon als fets que van cometre els Jordis.

L’informe conclou que condemnar la resta de presos per sedició va vulnerar el principi de legalitat. Per què en no demaneu també la llibertat?
Els Jordis, com a membres de la societat civil, tenien dret a expressar les seves idees i manifestar-se pacíficament. Els exmembres del Govern, en canvi, van cometre actes en virtut dels càrrecs públics que ocupaven que podrien justificar la imposició d’una sanció penal. Aquí el problema torna a ser la sedició. Un delicte vagament definit que vulnera el principi de legalitat.

¿I aquesta violació no és suficient per demanar la seva llibertat o l’anul·lació de la condemna?
L’anàlisi que hem fet es basa en la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), i ens diu que l’Estat té un cert marge de discreció per reparar aquesta violació. Per això instem les autoritats a actuar en aquest sentit.

Quines accions emprendreu per forçar la llibertat dels Jordis?
Ens hem reunit amb les seves famílies i ens reunirem amb l’equip legal per saber on podem aportar més amb les nostres eines, sobretot per incrementar la pressió sobre les autoritats espanyoles. No volem fer res que impacti negativament en l’estratègia de les defenses. Volem garantir la llibertat dels Jordis i també que es prenguin mesures perquè aquestes violacions de drets humans no es tornin a produir. La reforma del tipus penal de sedició és fonamental i s’ha de produir independentment de la llibertat.

No esperareu, però, que la sentència sigui ferma.
En cap cas. De moment ja hem enviat l’informe a la Fiscalia, a diverses instàncies judicial i al govern espanyol.

Amnistia es planteja demanar l’indult dels Jordis?
Amnistia no demana cap mecanisme en específic. Les figures d’indult o amnistia estan a l’abast del poder executiu, que haurà de valorar si són les vies adequades. Dit això, l’indult no anul·la la condemna, i quedaria a mitges la reparació que demanem. El fonamental és que la llibertat sigui immediata.

¿Teniu esperances que l’Estat accedeixi a aquesta petició?
Vull pensar que Espanya valora els seus compromisos i obligacions de dret internacional. Esperem que implementin en breu les mesures necessàries per reparar aquestes violacions de drets humans.

La reacció de partits com el PSC, Cs o el PP després de llegir l’informe ha estat dir que és una opinió més però que cal acatar la sentència.
Per al dret internacional no importa com es configura un estat, i qui està obligat a complir-lo és l’estat en el seu conjunt, inclòs el poder judicial.

A l’informe considereu que no es pot dir que fos un judici injust, contràriament al que esgrimien les defenses.
Cal mirar el judici en el seu conjunt. Temes com la competència del tribunal o la confrontació de testimonis amb proves van generar preocupació a Amnistia, però un cop vista la sentència considerem que es van reparar en certa manera aquests errors. A nivell procedimental, doncs, les garanties no es van veure vulnerades com per qualificar el judici com a injust.

Aquestes suposades vulneracions, però, són les que les defenses volen portar al TEDH.
Amnistia fem la nostra valoració de conformitat als elements als quals hem tingut accés. Ara correspon a les defenses definir la seva estratègia.

Els Jordis van denunciar que es tractava d’un judici polític.
És difícil dir què és un judici polític. Evidentment té connotacions polítiques, però això no ho estem valorant. La nostra gran preocupació és que la definició vaga del delicte de sedició i la seva interpretació extensiva del tribunal estan representant una restricció indeguda sobre els drets a llibertat d’expressió i de reunió pacífica.

Ells parlaven de judici polític perquè consideraven que se’ls va jutjar per les seves idees i per reprimir tot un moviment.
El que ha dit Amnistia és que sí que es van produir certs fets il·lícits i que l’Estat podia sancionar.

¿Continueu sense considerar, doncs, que són presos polítics?
El dret internacional no ens diu què són els presos polítics. No és una categoria legal i Amnistia per això no l’utilitza. Més enllà d’assenyalar si són presos polítics o no, l’important és que AI està fent una crida urgent a la llibertat immediata dels Jordis i l’anul·lació de la seva condemna.

Quin tipus d’implicacions creieu que pot tenir la condemna per sedició sobre altres mobilitzacions en el futur?
Aquest és el gran focus d’alerta. Podria afectar, per començar, les persones que van participar en els fets del 20-S i l’1-O. Si un llegeix la interpretació que fa el tribunal, podria acusar-se qualsevol persona que va sortir a manifestar-se en aquells dies. Això també podria generar un clima de por en les persones a l'hora de sortir a protestar. És una tendència que AI ha documentat en molts altres països, on hi ha una tendència de les autoritats de reprimir severament la protesta pacífica. Una repressió que va des de l’ús excessiu de la força per part de la policia fins a imposició de càrrecs excessius com terrorisme, rebel·lió, traïció o, en aquest cas, sedició.

¿La interpretació del tribunal podria afectar també qui participi en accions del Tsunami i els CDR en resposta a la sentència?
Amnistia seguirà amb atenció aquests casos perquè no se’ls imposi càrrecs desproporcionats. El dret internacional és molt clar que els actes de desobediència civil, fins i tot quan impliquen la violació d’una llei, estan emparats pels drets a la llibertat expressió i la reunió pacífica.

¿Considereu que la resposta policial contra les últimes manifestacions ha estat desproporcionada?
Sí, i ho vam dir. En els dies posteriors a la sentencia vam veure com la policia va respondre amb un ús excessiu i desproporcionat de la força i utilitzant armes no letals de manera no justificada o incorrecta, les quals tenien un impacte sobre la integritat dels manifestants. Vam veure la policia utilitzant força contra persones que no representaven cap risc o contra periodistes. I això ho vam condemnar.

Més continguts de