Política 08/02/2019

Delgado denuncia que l'independentisme posi en dubte la justícia espanyola

En un article al 'Frankfurter Allgemeine' diu que l'Estat garanteix el "dret a defensa" dels acusats

Ot Serra
3 min
La ministra de Justícia del govern espanyol de Pedro Sánchez, Dolores Delgado, en una imatge d’arxiu.

MadridDolores Delgado se suma a la campanya internacional de defensa de la justícia espanyola i assegura que Espanya "respecta i defensa el dret de defensa dels polítics catalans processats, però no pot acceptar que es digui que les seves autoritats reprimeixen les idees o el vot". En un article publicat al 'Frankfurter Allgemeine', la ministra de Justícia denuncia que l'independentisme intenti "posar en dubte" la "veritat objectiva" que Espanya és una "democràcia avançada". "[Són] Sectors que, negant les garanties constitucionals del nostre sistema judicial, fins i tot han interposat demandes instrumentals a tercer països per sembrar la sospita sobre la imparcialitat i la independència dels nostres tribunals", critica Delgado en l'article, en una clara referència a la demanda que Carles Puigdemont i altres exiliats van interposar contra el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena a Bèlgica.

El text de la ministra arriba cinc dies abans de l'inici del judici contra el referèndum i l'endemà que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, viatgés a Estrasburg per defensar una Espanya "justa i plural" davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), on els acusats ja han deixat clar que acudiran si el seu cas acaba amb condemna. Pocs dies abans de la declaració dels líders independentistes al Tribunal Suprem, Delgado avisa: "El Tribunal Constitucional espanyol, com va fer l'alemany en una sentència recent el desembre del 2016, ha defensat que, a la nostra llei fonamental, com a la de Bonn, no es preveu un referèndum sobre la secessió d'un territori. Això no significa que no hi hagi una via democràtica cap a la independència. Aquesta via existeix i està prevista a la Constitució: la seva pròpia reforma". El debat sobre el referèndum serà un dels punts clau del judici i els acusats defensaran que enlloc del Codi Penal diu que celebrar-ne un sigui delicte.

Davant els qüestionaments de l'independentisme a la justícia espanyola, Delgado vol deixar clar que els jutges i fiscals espanyols "ostenten les màximes cotes d'independència i autonomia". "El funcionament dels jutjats i tribunals, així com el del seu òrgan de govern, el Consell General del Poder Judicial, i el de la Fiscalia, està sotmès de manera periòdica a la avaluació d'organismes internacionals. I les recomanacions d'aquests sempre han estat ateses pels successius governs", continua Delgado. La ministra s'ajuda del Marcador de la Justícia de la Comissió Europea (Justice Scoreboard) per justificar les seves afirmacions i assenyala que l'executiu espanyol "no participa de cap manera en el nomenament de jutges ni en la seva destitució".

Les paraules de Delgado arriben després que el fiscal de l'Audiència Nacional Pedro Rubira posés en qüestió la "imparcialitat i la serenitat" dels tribunals catalans durant la vista per l'article de previ pronunciament de la causa de Josep Lluís Trapero per rebel·lió, que va provocar la indignació de la sala de govern del TSJC. Tot i que la ministra apel·la al Marcador de la Justícia de la Comissió Europea, la justícia espanyola no surt ben parada en els informes del Grup d'Estats Contra la Corrupció (GRECO), que depèn del Consell d'Europa, que ja fa anys que posa en dubte la seva independència.

Amb tot, Delgado posa exemples que acrediten la seva tesi: "Jutges espanyols han condemnat a presó un cunyat del rei i un exvicepresident del govern, Rodrigo Rato. I la caiguda de Mariano Rajoy es va produir arran de la falta de credibilitat que un tribunal va donar al seu testimoni en un cas de corrupció que afectava el seu partit". A més, la ministra afirma que la justícia espanyola ha patit "escasses condemnes davant el TEDH". Segons les estadístiques, la taxa de casos en què aquest òrgan va percebre una vulneració de drets humans a Espanya va ser de 0,1 per cada milió d'habitants. Hi ha una altra manera d'interpretar les dades i és que 9 de les 10 sentències del TEDH dictades sobre Espanya el 2018 van ser condemnatòries.

stats