Participació ciutadana, mètode i inclusivitat: les claus del procés constituent amb què pensa el Govern

El departament d'Exteriors conclou el cicle de conferències sobre experiències internacionals en l'elaboració de textos constitucionals. El politòleg Jaume López aconsella organitzar el debat en diverses fases i combinar la participació de ciutadans i representants polítics

El Govern ja té una guia per enfilar el procés constituent. Després de fer un cicle de sessions sobre experiències internacionals, el departament d'Exteriors ha ofert les conclusions que han de servir per fixar les bases del procés constituent català, previst en una fase posterior al referèndum. El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, en la seva intervenció inicial, ha assegurat que seria una "enorme errada" que Catalunya, "un país obert al món", no aprofités les experiències internacionals prèvies en democràcia participativa. "Ara tenim una caixa d'eines", ha afirmat el responsable també de participació del Govern a l'Espai Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

El politòleg Jaume López ha estat l'encarregat d'explicar les conclusions de les jornades. "No es pot reclamar el dret a decidir per una cosa i no per una altra [...] parlar de sobirania és parlar del país i dels ciutadans", ha remarcat el politòleg en començar el seu parlament. López ha posat dues condicions per tal que el procés constituent sigui un èxit: que hi hagi coincidència en la necessitat d'un canvi social i un consens a l'entorn del "mètode". És a dir, sobre com s'ha d'organitzar el debat ciutadà perquè se'n puguin treure unes conclusions i després aprofitar-les a escala parlamentària.

A partir dels coneixements de les conferències (Escòcia, Xile, Bolívia, Equador, Irlanda i Islàndia) s'han elaborat les següents idees. S'aconsella organitzar el procés constituent en diverses fases que combinin, en primer lloc, la participació ciutadana i, en segon lloc, la participació dels experts sectorials i els representants polítics. "És assenyat fer-ho així", ha dit López. En tot cas, ha posat de manifest que s'han de connectar les conclusions de totes les fases per tal que el resultat tingui una coherència en si mateix. En aquest punt, ha reiterat la importància de fixar un "mètode clar" per fer-ho.

Per tal de garantir la inclusivitat del debat i que hi participin tots els sectors de la societat, López ha proposat el sorteig com un mètode per poder incorporar la pluralitat.

Les lliçons dels casos particulars

A l'hora de valorar les experiències internacionals, López ha explicat que el cas irlandès ofereix una "innovació democràtica" que cal destacar: es va organitzar una comissió mixta entre 66 ciutadans escollits a l'atzar segons quotes sociodemogràfiques i 33 representants polítics per reformar la Constitució. La deliberació que es va produir en aquesta comissió es va sotmetre en referèndum.

A Bolívia, segons ha explicat López, va ser important la incorporació dels moviments socials en l'elaboració de la Constitució, però ha admès que finalment el text va ser sotmès a negociacions polítiques i substancialment modificat. En el cas equatorià, López ha remarcat que abans de fer la reforma constitucional es va preguntar als ciutadans si creien convenient fer-la. 

El cas d' Islàndia és important per l'ús del sorteig: es va organitzar un fòrum nacional ciutadà, on es van convocar 1.000 persones per sorteig per consensuar una sèrie de valors que havien de guiar la redacció de la futura Constitució.

L' experiència xilena destaca per la participació ciutadana i sobretot sectorial, tot i López ha avisat que no es van fer correctament les síntesis dels debats a escala local i provincial i que va portar a contradiccions. Pel que fa al cas escocès, el politòleg ha explicat que no hi va haver procés constituent perquè estava previst després del 'sí' al referèndum. Tanmateix, sí que hi havia una preparació: es preveia una convenció constitucional i debats ciutadans sobre el futur del país.

Més continguts de