Des del 2011 batallant contra les retallades

Les centrals valoren el “canvi de to” de la nova consellera

Per entendre per què és un gran èxit per als sindicats educatius l’acord al qual van arribar ahir amb la conselleria d’Ensenyament cal remuntar-se al 2011, quan el Govern d’Artur Mas va aplicar l’austeritat que Europa havia imposat a Zapatero el maig del 2010, i els departaments més afectats van ser Sanitat i Ensenyament. Per posar un exemple, l’augment d’una hora lectiva més als docents es va aplicar a Catalunya el curs 2011/12, quan a la resta de comunitats -per la llei Wert (Lomce)- es van afegir el curs següent. Els sindicats compten que des de llavors s’han perdut 11.850 professors: ara de cop se’n recuperaran més de 5.000. Després de sis anys batallant, al carrer i als despatxos, per primer cop els sindicats celebren un gest del Govern per revertir aquelles retallades i apropar-se a la situació del 2010. “Totes les mobilitzacions no havien servit per a res i el professorat estava molt desmoralitzat”, assegura Ramon Font, portaveu d’USTEC-STEs.

L’argument del departament d’Ensenyament sempre havia sigut que els ajustos de pressupost eren necessaris per culpa de la crisi i el forat econòmic que havia deixat el tripartit, però que es comprometien a recuperar tot el que s’havia perdut quan la situació econòmica millorés. Malgrat aquesta justificació, que es feia servir també en altres departaments, un informe de la Fundació Bofill del 2014 afirmava que les retallades de la consellera Irene Rigau anaven més enllà del que justificava la crisi. La comunitat educativa (MUCE), que inclou tots els sindicats d’educació i les federacions de pares i mares, va començar a mobilitzar-se el setembre del 2013, i el juny del 2014 va començar la primera negociació seriosa al Parlament amb tots els partits i Ensenyament. Sense resultats tangibles, el febrer del 2016, amb el relleu a la conselleria -Irene Rigau era substituïda per la seva directora general d’Atenció a les Famílies i la Comunitat Educativa des del 2011, Meritxell Ruiz-, els sindicats van canviar d’estratègia negociadora i van focalitzar els esforços en els pressupostos. “Hem agraït el canvi de to de la consellera, ara ens escolten i no ens renyen”, assegura Jaume Aguilar, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.

Els pressupostos del 2016, que no es van poder ni tramitar al Parlament, ja incloïen algunes millores, però malgrat la pròrroga dels del 2015, al juny es van aprovar algunes millores extra. El món educatiu, però, va patir un revés el mes de maig passat, quan Junts pel Sí i el PP van aprovar una esmena a la totalitat a la ILP de l’Educació que havia arribat al Parlament. Tot i que admeten que era molt agosarada -proposava la supressió de les escoles concertades i el 6% del PIB per a educació, entre d’altres-, el fet de no admetre-la a tràmit va ser un cop.

El combat contra les retallades i la Lomce s’ha barrejat els últims anys amb l’oposició a la LEC, la llei catalana aprovada pel tripartit i CiU (sense ICV) i que, segons Font, va tallar les ales als professors per a les lluites posteriors. Ara els sindicats estan contents, però saben que per tornar als nivells del 2010 encara hauran de remar de valent.