PRESSUPOSTOS

Deu anys sense modificar l’IRPF

La Generalitat tampoc ha fet cap reforma de l’impost de successions des de fa sis anys

El febrer del 2017 va ser l’última vegada que la Generalitat va aconseguir tirar endavant uns pressupostos. Els comptes de Junts pel Sí van aprovar-se gràcies al suport de la CUP després d’un any de pròrroga. L’escenari ha canviat i, de cara a l’any vinent, el Govern ja ha reprès les negociacions amb els comuns per arribar a un acord que permeti actualitzar els comptes de fa dos anys. Uns pressupostos que tenen previst incorporar canvis en fiscalitat, concretament en impostos com l’IRPF i successions, dos tributs que fa deu i sis anys, respectivament, que no es modifiquen. Per guanyar-se el suport dels comuns, el Govern està decidit a reformar-los per fer-los més progressius.

L’última vegada que un executiu català va modificar els trams autonòmics de l’impost sobre la renda va ser l’any 2010 amb el govern tripartit, format pel PSC, ERC i ICV-EUiA. Fa deu anys la Generalitat va decidir crear dos trams nous a partir dels 53.407,2 euros: va incorporar l’actual tram de 120.000 a 175.000 euros, al qual se li va aplicar un tipus del 23,5%, i va establir un 25,5% per a les persones que tenen una renda superior als 175.000 euros. Des de llavors, els sis trams autonòmics catalans no s’han tocat ni quan Andreu Mas-Colell va assumir la direcció del departament d’Economia ni tampoc quan ho va fer el líder d’ERC, Oriol Junqueras.

Per al catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra Albert Carreras, una explicació d’aquesta tendència seria que el govern d’Artur Mas va considerar que el de José Montilla havia anat “massa enllà” en la reforma de l’IRPF i l’havia deixat amb uns tipus molt alts. A més, recorda que el país llavors estava immers en una situació de crisi econòmica i que el govern espanyol presidit per Mariano Rajoy també havia apujat tots els trams de l’IRPF fins a set punts i la càrrega era excessiva.

Les peticions per reformar l’IRPF, però, no s’han fet sentir amb força fins fa pocs anys. Davant d’aquestes demandes, la conselleria d’Economia -des del 2016 dirigida per ERC- havia centrat la discussió en un augment de la despesa social i no tant en una reforma d’aquest tribut, una manera de mantenir la recaptació i alhora actuar en la despesa social per beneficiar els col·lectius més vulnerables, segons defensaven des del departament. Ara bé, de cara als comptes del 2020, la conselleria d’Economia que dirigeix Pere Aragonès s’ha compromès a reformar l’impost tant per a les rendes més baixes com per a les més altes, per guanyar-se el suport dels comuns. En els trams més alts, precisament, el partit que dirigeix Ada Colau reclama crear un nou tram entre els 53.407,2 i els 120.000 euros. Ara bé, Carreras alerta de les conseqüències de rebaixar els trams més baixos de l’IRPF. “Té un impacte recaptatori molt gran”, explica, ja que és un tram que grava la majoria del contribuents.

En els últims deu anys els governs que s’han conformat a Catalunya no han arribat als quatre anys, una dinàmica que, per a Albert Carreras, també ha perjudicat la reforma de l’IRPF. Des que s’introdueixen canvis en aquest impost fins que es rep la recaptació -que fa l’Estat- passen almenys tres anys, explica l’economista, un fet que, amb la tònica de l’última dècada, comporta que un executiu que impulsi la reforma probablement no capitalitzarà la recaptació addicional.

La reforma de successions

Entre les mesures que els comuns també han posat sobre la taula hi ha la reforma de l’impost de successions i donacions, un tribut que no es modifica des de fa sis anys. L’últim canvi es va fer l’any 2013, quan CiU va acceptar les condicions d’ERC per garantir-li la governabilitat. Una de les mesures que reclamaven els republicans passava per augmentar la tributació de les bases més altes i que l’impost fos més progressiu. El govern d’Artur Mas va acceptar reduir el mínim exempt fins als 100.000 euros -fins aleshores estava als 500.000 euros- per als cònjuges i també dels 275.000 euros als 100.000 per als fills. Ara bé, ERC va acceptar que CiU mantingués la bonificació del 99% per als cònjuges que va establir Artur Mas en la reforma del 2011, però eliminant la que s’havia establert també per als fills. Fa un any els comuns reclamaven eliminar totes les bonificacions, però ara admeten que la proposta era ambiciosa i estan disposats a cedir. Per a JxCat, la seva línia vermella és mantenir la bonificació que s’aplica als cònjuges.

Un altre dels impostos principals, el de patrimoni, en canvi, ha quedat de moment fora de les negociacions tot i no tocar-se des del 2012. L’última reforma va rebaixar el mínim exempt fins als 500.000 euros i va apujar un 5% tots els trams, excepte el més alt, que va augmentar un 10%. De fet, des del departament d’Economia admeten que a partir d’aquest tribut s’obté una recaptació “molt alta”. A més, Carreras defensa que si es toca l’impost de successions és probable que no es modifiqui el de patrimoni.

A banda de les reformes de l’IRPF i de successions, els comuns també exigeixen aplicar els tres impostos previstos a la llei del canvi climàtic -sobre vehicles, emissions portuàries i empreses contaminants-. El departament d’Economia, a més, treballa també per crear un nou impost verd. Si les negociacions arriben a bon port, doncs, alguns dels principals impostos en seran els responsables.

Les últimes reformes dels grans impostos

2010

L’última vegada que es va afegir un tram a l’IRPF va ser fa 10anys. Tot i que la CUP va reclamar modificar-lo en els pressupostos del 2017, finalment no es va tocar. Ara, per seduir els comuns, el Govern està disposat a reformar el tribut.

2012

No està previst que l’impost de patrimoni es modifiqui de cara als comptes del 2020. L’any 2012 es va apujar un 5% en tots els trams -i un 10% en el més alt, a partir de 10,7 milions- i es va rebaixar el mínim exempt fins als 500.000 euros.

2013

Entre les condicions que ERC va posar per garantir la governabilitat d’Artur Mas hi havia la reforma de l’impost de successions. Es va rebaixar el mínim exempt fins als 100.000 euros per als cònjuges i fills, tot i mantenir la bonificació del 99% per als cònjuges.

Més continguts de