Díaz Ayuso, una investidura sota l’ombra de la Púnica

MadridQuan falten dos dies per a la investidura d’Isabel Díaz Ayuso com a presidenta de la Comunitat de Madrid, les acusacions contra la candidata popular per possible relació amb la trama corrupta de la Púnica han caigut com una bomba a l’Assemblea. El PSOE i Errejón han activat les alertes i apunten, sobretot, al poder que té Ciutadans per tirar endavant un pacte de dretes -amb els vots de Vox- que comenci marcat per les sospites, però la formació taronja per ara no es planteja fer-se enrere del seu acord de coalició amb el PP i prefereix avisar que quan sigui a l’executiu “aixecarà catifes”, en expressió de dijous del secretari general del partit, José Manuel Villegas. També va assegurar que “si hi ha algun imputat, haurà de deixar el seu càrrec”.

Des del PP insisteixen en negar les acusacions, i el seu secretari d’organització, Teodoro García Ega, fins i tot va caricaturitzar-les a Twitter dient que és fruit d’un “cop de calor” la petició de Més Madrid, formació d’Íñigo Errejón, de mantenir una reunió amb les diferents forces polítiques sobre les notícies que apunten a possibles irregularitats d’Ayuso en col·laboració amb Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes, totes dues imputades recentment pel cas Púnica.

Amistats perilloses

La setmana passada van ser diverses les informacions publicades que van sacsejar la imatge d’Ayuso. El digital Elplural.es va publicar que la popular feia encàrrecs a EICO, empresa de comunicació d’un personatge clau de la Púnica, Alejandro de Pedro, que es dedicava a crear webs de notícies falses per netejar la imatge del PP a la Comunitat. Ahir, en una entrevista amb El Mundo, Ayuso negava que hagués contractat ningú des de l’empresa de comunicació subcontractada i assegurava que la seva “única responsabilitat” va ser “que els càrrecs del partit parlessin a internet per connectar amb els ciutadans” i acusava les publicacions de voler danyar la seva imatge. No negava, tanmateix, que guanyés 4.000 euros al mes amb aquella empresa sota sospita al mateix temps que tenia un sou del partit.

La candidata a presidenta es va voler desmarcar de Cifuentes i Aguirre un cop van ser imputades i va dir que el tracte amb totes dues era “igual que amb qualsevol altre militant del PP”, després que al gener hagués assegurat que voldria comptar-hi perquè les considerava “un valor”. La número dos d’Aguirre, Isabel Gallego, exdirectora de mitjans de comunicació de la Comunitat de Madrid, va assegurar, en canvi -segons Vozpópuli -, en una carta al jutge de l’any 2018, que Aguirre i Cifuentes havien sigut les grans impulsores d’Ayuso al partit, abans que el nou líder popular, Pablo Casado, l’escollís com a número 1 del PP a la comunitat.

Des del PP han defensat Ayuso recordant que ni tan sols ha sigut citada per declarar com a testimoni en els gairebé dos anys de judicis relacionats amb la trama corrupta. Però la relació d’Ayuso amb aquest escàndol a través de l’empresa de comunicació no és l’únic episodi que enterboleix la seva figura. Ayuso va deixar de pagar l’IBI de casa seva durant cinc anys, segons va publicar Infolibre la setmana passada a partir de diverses edicions del Butlletí Oficial de l’Estat. Finalment, l’empresa del seu pare, MC Infortécnica, va rebre 400.000 euros de préstec de l’empresa semipública Avalmadrid quan Ayuso acabava de començar la seva carrera com a diputada i uns correus adreçats a l’empresa revelats per El País mostren missatges de la popular interessant-se per l’estat del crèdit.

Si fa unes setmanes Ayuso representava el nou PP de Casado allunyat d’una corrupció especialment sagnant a la Comunitat de Madrid, ara ha passat a encarnar el continuisme de les males praxis d’Aguirre i Cifuentes. Està en les mans de Ciutadans i Vox obrir-li o no amb els seus vots la porta de la presidència de Madrid.