Doña Nati: mestra, miliciana i primera alcaldessa

BarcelonaLa Pobla de Claramunt (Anoia), agost del 1936. Comença a escampar-se el rumor que un vespre una furgoneta carregada de milicians republicans que anava cap al front havia fet una parada al poble. “La gent comentava que havien vist la mestra, Doña Nati, vestida de miliciana i amb fusell. Tothom ho va trobar estrany perquè a la seva edat, amb 63 anys, era molt gros!”, explica Teresa Marcual, veïna de la Pobla. Al cap d’uns dies, la família de la Teresa va rebre una carta amb un “retrat molt petit”: efectivament, era Doña Nati, que escrivia des del front de l’Aragó i adjuntava una fotografia seva a Tardienta (Osca), on se la veu amb espardenyes i un fusell. Aquesta anècdota descriu bé la personalitat de Doña Nati: valenta, lluitadora i amant de la llibertat. Doña Nati, com la coneixien els seus alumnes, es deia Natividad Yarza i va ser la primera alcaldessa elegida per sufragi universal a Catalunya i a l’Estat.

Tot i l’alt valor social i polític, Yarza no té cap carrer amb el seu nom, i la seva història és força desconeguda. A les eleccions del 14 de gener del 1934 -diumenge passat va fer 84 anys-, va encapçalar la candidatura d’ERC de Bellprat, un petit municipi de l’Anoia. Va guanyar per només cinc vots de diferència respecte a la Lliga, i amb 60 anys es va convertir en la primera alcaldessa democràtica del país. La fita era tan important, que el president de la Generalitat, Lluís Companys, la va rebre a Palau, i La Humanitat la va definir a la seva portada com una “dona intel·ligent, ponderada i d’ideals d’esquerres i laics”.

“Entusiasmada” per la República

Aleshores feia tot just quatre anys que havia arribat a Bellprat en ser nomenada mestra de l’escola. Nascuda a Valladolid el dia abans de Nadal del 1872, es va traslladar amb tota la família a Barcelona quan hi van destinar el seu pare, que treballava de sabater de l’exèrcit. Va estudiar magisteri a Osca i va treballar en escoles de Pontons, Igualada o Gandesa, fins que va arribar a Bellprat. Allà va viure la proclamació de la Segona República i des d’allà va enviar una carta de felicitació a Marcel·lí Domingo, a qui coneixia personalment, quan va ser nomenat ministre d’Instrucció Pública. “Li demano que es digni a acceptar la felicitació d’aquesta pobra mestra rural, si bé tan fervent i entusiasta com la que més pel triomf complet de la República”, li deia.

Després de fer tasques de proveïment a les trinxeres del front de l’Aragó els primers mesos de la guerra, va tornar a Catalunya per donar un cop de mà a les escoles de Barcelona arran de l’arribada de milers de famílies que fugien del conflicte. El gener del 1939 es va exiliar a França, on va treballar de planxadora i va morir als 88 anys.

Els alumnes la recorden com una “bona mestra”, “moderna i avançada al seu temps”. Teresa Marcual, que encara ara viu a la Pobla, la va tenir de professora dos cursos quan tenia uns 13 anys. “Sempre llegíem els mateixos llibres fins que va arribar ella, que ho va canviar tot i ens va fer llegir El Quixot ”, recorda. L’actual alcalde de la Pobla, Santiago Broch, explica que a l’escola han fet treballs perquè les noves generacions la coneguin. De fet, el mateix alcalde de Bellprat, Carles Pol, no va conèixer la història fins que una noia del poble va dedicar-hi un treball de recerca de l’institut. Qui se n’ha convertit en un autèntic expert és Isidre Surroca, un veí de la Pobla aficionat a la història que després de sis mesos fent recerca en va publicar una biografia a la Revista d’Igualada, que es va completar amb la recerca de l’historiador Antoni Dalmau.

Bellprat també vol donar a conèixer la història de Yarza i organitza cada any una jornada castellera amb el seu nom, en què els castells estan formats només per dones. “Per a nosaltres és un orgull: hi hauria d’haver més dones com ella, que fossin a dalt de tot”, diu Pol. Una mestra exemplar i una política amb ideals de ferro que ha deixat marca, enarborant fins al final la bandera del feminisme, la democràcia i la República.