Dos mossos descarten que es revisessin les actes de l'1-O per protegir Trapero

Asseguren que es va fer per donar informació acurada de si es van tancar els col·legis i com es va fer

Les primeres compareixences de membres dels Mossos d'Esquadra en el judici contra el major del cos Josep Lluís Trapero han servit per rebatre una de els tesis de Fiscalia: que les actes que es van redactar del que va passar a cada col·legi del referèndum van modificar per protegir el seu cap de la investigació judicial a l'Audiència Nacional. El sergent amb TIP 11594, instructor d'atestats policials de la comissaria general d'informació, i el secretari d'un d'ells, amb TIP 16298, han confirmat la versió del major i que també va exposar l'excomissari superior Ferran López. Les actes es van revisar per donar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) informació fidedigna i acurada del que va passar als punts de votació, amb l'objectiu de no donar per tancats col·legis que realment no es van tancar. "N'hi havia que estaven poc explicades, tenien poca informació, hi podia faltar la firma, els números TIP dels agents, etc. Però sobretot demanàvem ampliacions, o [que s'aclarís] perquè era ambigua o vaga i era insuficient per determinar que no havia obert el col·legi per l'activitat de la primera patrulla, per exemple", ha explicat el sergent. 

Tots dos han ratificat que la primera entrega al TSJC va donar un nombre de col·legis tancats que, posteriorment, amb una anàlisi més aprofundida, va anar a la baixa. És un dels arguments de Trapero per sostenir que no van modificar actes en benefici propi sinó per ser més rigorosos en la informació que s'havia de traslladar a les autoritats judicials. A més, els compareixents, responent a l'advocada del major, Olga Tubau, han confirmat que les noves actes no "substituïen" les anteriors sinó que eren ampliatòries i que són totes consultables. Aquests dos testimonis van participar en el grup que va analitzar les actes derivades de la interlocutòria del TSJC, i també de les que es van generar com a conseqüència de la instrucció 2 del fiscal superior de Catalunya, que ordenava investigar els preparatius de l'1-O. El sergent ha recordat que es van fer 172 actuacions en virtut d'aquesta instrucció i que es van aportar a les fiscalies provincials en funció de la part del territori on es produïen. "¿Es va rebre alguna queixa de la Fiscalia provincial o la superior?", ha preguntat Tubau. "No", ha replicat el compareixent. 

En relació a aquests membres del cos, la Fiscalia s'ha interessat per la redacció dels atestats vinculats als fets del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia. Pel que fa al primer, que es va entregar el 23 de setembre, el fiscal Miguel Ángel Carballo ha insistit en saber per què no s'hi va reflectir cap manifestació dels exlíders de l'ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ni tampoc es va deixar caure la possibilitat que s'haguessin produït delictes de desordres públics. El secretari de l'atestat ha afirmat que es va prioritzar entregar-lo amb celeritat i que més endavant es va entrar en més detalls en un segon atestat, en el qual ja es va apuntar la participació de Sànchez i Cuixart. A més, és remarcable que en el primer atestat es parla de la intendent Teresa Laplana com a "cap del dispositiu", i el sergent ha explicat que així és com li van transmetre la informació. Amb tot, Laplana ha defensat al judici que no tenia capacitat de decisió i que no era la responsable del desplegament dels Mossos el 20-S a Economia. 

L'actuació "injustificable" a Lleida

El primer de declarar aquest dijous ha sigut encara el membre de la Guàrdia Civil amb TIP C17150G, que es va quedar dimecres a mig interrogatori. Ha continuat parlant sobre l'actuació d'algunes patrulles dels Mossos en col·legis de la província de Lleida que van col·laborar amb el referèndum. Tubau mateixa ha qualificat "d'injustificable" i "irregular" el comportament dels agents i comandaments implicats –"desobedients", ha dit fins i tot, malgrat que es va arxivar una causa per desobediència a l'Audiència de Lleida per aquests fets–, però ha intentat desvincular-los del paper de Trapero. La lletrada ha preguntat al testimoni si constaven comunicacions del major orientades a actuar passivament o a incomplir la interlocutòria judicial, i ell ha buscat fórmules per incriminar-lo. Per exemple, ha esmentat que les pautes d'actuació dels Mossos de cara a l'1-O van ser una "guia" perquè s'incomplís l'ordre del TSJC en alguns punts de Lleida, i que aquestes pautes les va elaborar i distribuir la prefectura del cos.

Dilluns, torn per la secretària judicial que va sortir pel terrat d'Economia

Els interrogatoris de dimecres i dijous han estat més llargs del previst i els testimonis de Mossos que quedaven pendents s'intentaran encabir en el calendari, però la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, ha preferit no alterar tot l'ordre de les citacions. D'aquesta manera, es manté la compareixença per a la pròxima sessió, el dilluns 10, de la secretària judicial que diu que va viure un calvari a la conselleria d'Economia el 20 de setembre. Al Tribunal Suprem ja va explicar que va passar "por" i va relatar com va haver d'abandonar el departament pel terrat i per l'edifici del teatre Coliseum. Abans de Montserrat del Toro declararà el tinent de la Guàrdia Civil responsable de seguretat en l'escorcoll a Economia, que al Suprem va assegurar que Laplana "obeïa" Jordi Sànchez.