Dos proveïdors neguen que fessin els treballs que Nóos va facturar a València
Els treballs que van realitzar no tenien res a veure amb els fallits Jocs Europeus, encara que l'entitat presidida per Iñaki Urdangarin va girar les factures al govern autonòmic
BarcelonaDos proveïdors de l'Instituto Nóos han assegurat aquest dilluns davant del jutge José Castro que els treballs que van realitzar no tenien res a veure amb els fallits Jocs Europeus que va impulsar la Generalitat Valenciana, encara que l'entitat presidida per Iñaki Urdangarin va girar les factures al govern autonòmic.
Així ho han assegurat a Efe fonts judicials, després que aquest matí el jutge Castro hagi interrogat a Barcelona com a testimonis una vintena de proveïdors de l'Instituto Nóos, per dilucidar si les factures que van emetre es corresponen amb serveis reals efectuats per l'entitat.
En concret, segons les mateixes fonts, el jutge intenta seguir el rastre d'una sèrie de factures que constaven en un llibre d'apunts comptables sobre els convenis que l'Instituto Nóos va establir amb els governs de les Balears i València i que va ser confiscat durant el registre policial a l'entramat de societats de l'Instituto Nóos a Barcelona.
La majoria dels testimonis que han comparegut durant el matí han confirmat que efectivament van prestar serveis a l'Instituto Nóos, relacionats amb la traducció i la comunicació, entre d'altres, encara que un d'ells ha assegurat que no va facturar per a l'institut i un altre ha apuntat que l'import de la factura no es correspon amb el que apareixia en l'apunt comptable, segons les mateixes fonts.
A més, segons les fonts esmentades, dos testimonis més han corroborat davant del jutge, com ja van fer en la seva declaració policial el setembre passat, que els treballs que van prestar a l'Instituto Nóos no tenien cap tipus de relació amb la preparació dels fallits Jocs Europeus, que impulsava el govern autonòmic valencià quan estava presidit per Francisco Camps.
Les declaracions d'aquests testimonis se situen en la línia que manté el fiscal del cas, Pedro Horrach, en el sentit que l'Instituto va poder presentar certificats i factures falses al govern valencià per cobrar part del conveni sobre els Jocs Europeus, per treballs que realment no es van dur a terme.
Aquest conveni entre Nóos i la Generalitat Valenciana es va signar el 26 de desembre de 2005, quan el govern autonòmic estava presidit per Francisco Camps, i va ser rubricat per l'actual responsable de comunicació del PP, Esteban González Pons, llavors conseller de la Presidència valenciana.
Malgrat que el conveni preveia un màxim de 5 milions d'euros per a Nóos, aquesta entitat únicament va facturar per valor de 382.000 euros al govern valencià, el maig de 2006, per uns informes sobre els contactes que havia mantingut amb federacions esportives europees per tantejar-les sobre la necessitat que es creessin els Jocs Europeus.
De fet, en l'anterior ronda de compareixences de testimonis a Barcelona, el portaveu de Compromís, Enric Morera, va traslladar al jutge José Castro les seves sospites que part dels 382.000 euros que el govern valencià va pagar a l'Instituto Nóos van anar a parar realment a una empresa de comunicació valenciana "pròxima al PP", presidida per un dels imputats en la causa, que havia treballat en el projecte i que havia registrat el nom d'"European Games".
Per la seva banda, a l'advocat d'Iñaki Urdangarin, Mario Pascual Vives, els periodistes li han preguntat si és cert que l'Instituto Nóos va poder falsificar algunes factures i ha respost amb un concís "que jo sàpiga, no".
