LES CONSEQÜÈNCIES DE L’1-O
Política 15/10/2017

Dotze hores que van posar a prova la unitat de l’independentisme

Puigdemont va comunicar que no llegiria la declaració d’independència minuts abans que comencés el ple

Núria Orriols / Aleix Moldes / Gerard Pruna
3 min
Dotze hores que van posar a prova la unitat de l’independentisme

BarcelonaDotze hores. Mig dia que va de la declaració d’independència en diferit, a la declaració d’independència en suspens sense terminis. Un matís. Un canvi. Un trànsit fotografiat en els rostres de la gent concentrada dimarts davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i que ha posat a prova les costures de la unitat independentista. Una variació a última hora del full de ruta que es va gestar al Palau de la Generalitat, i que va canviar la història d’un dia que va ser, tanmateix, històric.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fins dimarts al migdia la majoria dels implicats en el Procés tenien coll avall que Carles Puigdemont anunciaria al Parlament una declaració d’independència en diferit per donar espai al diàleg i a la mediació. El pla passava perquè el president fes una lectura de la declaració d’independència -negociada entre JxSí i la CUP- i en suspengués l’aplicació per un termini d’entre quinze dies i un mes. Un escenari acceptat per tothom -també per la CUP- que vira entre dilluns a la nit i dimarts al migdia. Què passa durant aquestes prop de dotze hores?

Després d’una setmana debatent com donar resposta als resultats de l’1-O, la reunió de dilluns al Palau de la Generalitat -que inclou membres del Govern, d’ERC, del PDECat i d’entitats sobiranistes- acaba amb tothom convençut que hi haurà una DUI amb caràcter suspensiu, sense entrar en més detalls. Diverses fonts sobiranistes assenyalen, de fet, que ja feia dies que l’opció de donar una oportunitat al diàleg s’havia imposat. Sota una pressió empresarial i política cada cop més gran, el Govern volia demostrar que és la Generalitat qui busca el diàleg i el govern espanyol qui es nega a negociar. El divendres 6 aquesta posició havia quedat clara en una reunió al Palau de la Generalitat amb presència de Puigdemont, Junqueras i altres representants del Govern, d’ERC, del PDECat i de les entitats sobiranistes.

El dissabte 7, Puigdemont comunica la decisió al portaveu de la CUP, Quim Arrufat. El mateix dia el consell polític de la formació, tot i defensar per unanimitat la proclamació de la República amb efectes immediats, accepta en certa manera la proposta de Junts pel Sí de deixar la DUI sense efectes durant com a màxim un mes per donar espai a la mediació internacional. Un escenari que, dilluns a la tarda, els diputats Carles Riera i Albert Botran confirmen que es manté i, com a tal, el traslladen a la tarda al secretariat.

Durant la reunió de dilluns a Palau, de fet, es passa de puntetes pel contingut del discurs de Puigdemont dimarts al Parlament. La conversa se centra més aviat a plantejar els diferents escenaris en funció de la resposta que podia tenir l’Estat. Entre aquests, alguns dirigents presents -entre els quals el president de l’ANC, Jordi Sànchez- plantegen una convocatòria d’eleccions just després de fer efectiva la declaració d’independència, un escenari que presenta dificultats procedimentals i que s’acaba descartant en una trobada en què també hi ha Artur Mas, que ja de nit abandona un Palau de la Generalitat al qual ha tornat a ser assidu durant les setmanes prèvies i posteriors a l’1-O.

Tot esclata dimarts

Després de la reunió del Govern de dimarts al migdia, però, tot canvia. La pressió internacional que fa dies que suporta Puigdemont es tradueix en un missatge del president del Consell Europeu, Donald Tusk, en què demana directament al president català no fer res que pugui “fer impossible el diàleg”. És a dir, suspendre la declaració d’independència. Una trucada telefònica acaba de fer decidir Puigdemont, que, per no perdre una batalla internacional que considera cabdal per a l’èxit del Procés, ha de diluir el seu discurs inicial. El president, que tenia previst llegir la declaració d’independència dins el seu discurs, passa a fer un parlament en què només assumeix el mandat de fer un estat independent en forma de república per, tot seguit, demanar suspendre els efectes de la declaració d’independència.

El canvi -les línies mestres del qual han avalat els consellers en una reunió del Govern en què només Clara Ponsatí s’oposa a no declarar la independència de forma immediata i Oriol Junqueras s’absté- arriba al Parlament quan falta només una hora per a l’inici del ple. Aleshores tot esclata. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, mostra amb vehemència la seva indignació per un canvi que coneix al mateix temps que la CUP. Els cupaires -que més tard avisaran que la confiança en Puigdemont “ha quedat tocada”- adverteixen que no participaran en un plenari en què no es proclami la independència. Per un moment, tot sembla que trontolli. Amb més de mil periodistes acreditats, la unitat independentista està a punt de trencar-se. En una negociació fugaç, Junts pel Sí i la CUP acaben acordant signar després del ple la declaració d’independència que Puigdemont havia de llegir al ple. La unitat es recompon momentàniament. Els pròxims dies marcaran si de manera definitiva.

stats