PARLAMENT
Política 22/02/2017

Dues comissions d’investigació per fer-se ombra

La del cas Vidal i la de l’operació Catalunya se sumen a la vintena que s’han creat des del 1980

Núria Orriols / Aleix Moldes
3 min
L’exministre Jorge Fernández Díaz durant un míting de la campanya electoral del passat 20-D.

BarcelonaLa comissió d’investigació pel cas Santi Vidal i la que s’encarregarà de l’operació Catalunya no tenen, en teoria, res a veure. Una vol aclarir si són certes les afirmacions de l’exsenador d’ERC i l’altra si l’Estat ha fet servir la guerra bruta contra el procés sobiranista. Els fets, però, demostren que estan més relacionades del que sembla. El PSC, el PP i C’s -amb el suport de CSQP- volen aconseguir amb la primera estirar unes declaracions que el Govern ja ha negat. Per la seva banda, Junts pel Sí -amb el suport de CSQP i la CUP- pretén que les clavegueres de l’Estat facin més soroll al Parlament que el cas Vidal, tot i que tenen clar que els ministres que siguin citats no compareixeran. I uns i altres van decidir que les registrarien ahir al Parlament, per intentar contrarestar el relat de l’adversari.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En públic, els partits que impulsen les comissions asseguren que arribaran “fins al final”, tot i que reconeixen que l’experiència d’aquest tipus de comissions ha sigut “frustrant” fins ara. Els comuns van ser els més explícits quan, tot i que van donar suport a les dues comissions, van afegir que tenen “poca esperança” d’escatir la veritat. En els últims 37 anys se n’han creat una vintena, la majoria durant els anys 80. Tot i això, en l’última dècada n’hi ha hagut de molta transcendència, com la de l’esvoranc al barri del Carmel de Barcelona o la de l’incendi d’Horta de Sant Joan. També destaquen la comissió per la fallida de Spanair, la del cas Palau i la del cas Pujol.

Aquest tipus de comissions no tenen la potestat de sancionar els investigats, però sí que poden aportar informació a un cas judicial obert o fer arribar les conclusions a la fiscalia. També poden demanar responsabilitats penals si algú es nega a comparèixer-hi. A continuació es repassen les comissions més sonades de l’any 2010.

El cas Palau

El Parlament va portar les conclusions a la fiscalia

El tripartit va impulsar una comissió d’investigació sobre el cas Palau de la Música l’any 2010 per determinar si hi havia finançament irregular de Convergència. Malgrat la polèmica que es va generar al voltant de la comissió -CiU va acusar el tripartit de tenir una “obsessió sense límits” contra ells-, el PSC, ERC i ICV van sumar majoria per portar les conclusions a la fiscalia. El judici sobre el cas s’iniciarà l’1 de març, set anys després.

La causa de Spanair

Es van descartar responsabilitats polítiques per la fallida

L’any 2014 es va constituir una comissió d’investigació sobre la fallida de la companyia aèria Spanair. El PP, Ciutadans i ICV-EUiA asseguraven que hi havia responsabilitats polítiques en la fi d’aquesta empresa -amb l’argument que s’hi havien abocat molts recursos públics-, però la majoria formada per CiU, ERC i el PSC va determinar que no hi havia motius per censurar l’acció del Govern en aquella operació.

El cas Pujol i família

La comissió d’investigació va acordar reprovar l’expresident

En la legislatura passada, es va constituir una comissió sobre corrupció política centrada en el cas Pujol. Després de diverses compareixences, entre les quals la de l’expresident i la seva família, la comissió va acordar la reprovació de l’expresident per la seva fortuna a Andorra -amb els vots en contra de CDC i Unió- i portar a la fiscalia la compareixença de la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, pel cas Camarga.

stats