Duran i Lleida: "No plegaré, sóc un petit actiu en el procés"
En una entrevista al diari 'El Punt Avui', el president del comitè de govern d'UDC i secretari general de CiU insisteix en el risc de xoc de trens i admet que és "un dels polítics que viuen amb més incomoditat" la situació actual
BarcelonaJosep Antoni Duran i Lleida insisteix en el risc de "xoc de trens" si Catalunya i Espanya continuen sense dialogar sobre la demanda de la consulta. En una entrevista aquest diumenge a 'El Punt Avui', es referma en el seu advertiment malgrat que Artur Mas l'hagi contradit.
"La del xoc de trens és una expressió que vaig utilitzar al Congrés. Recordo que va ser aplaudida per Oriol Pujol, entre d'altres. Em sembla recordar que també l'ha explicitada el president Pujol. Mas és el president de la Generalitat i jo sóc dirigent de CiU. És compatible que el llenguatge institucional obligui a dir que no hi haurà xoc de trens i jo faci un discurs que deixi clar que al final això pot acabar malament", argumenta.
Al llarg de l'entrevista, de tres planes, deixa clar que la responsabilitat de la falta de diàleg és del govern espanyol. "Al final a CiU públicament tothom ha vingut a acceptar que si arribés una proposta de l'Estat i la consideréssim raonable, estaríem disposats a sotmetre-la a la ciutadania. Però només pot venir de l'Estat. I avui està tancat i bloquejat", assegura.
També adverteix que "la declaració unilateral no és la millor opció per a Catalunya". "No ens espera un món amb els braços oberts, començant per Europa i continuant per la resta de la comunitat internacional", argumenta.
Pel que a fa a la seva situació personal, reconeix: "Sóc un dels polítics que viuen amb més incomoditat. La senyora Camacho i el senyor Rivera estan molt còmodes amb el seu discurs i en sintonia amb la militància. No ho deuen estar tant els senyors Navarro i Herrera i la senyora Camats. Jo tampoc."
Malgrat això, adverteix que no deixarà la política. "Algú vol que plegui; a casa meva i molta gent a fora. No plegaré. Tinc dret a plegar, però el deure de continuar. Quant de temps sentiré que tinc aquest deure? Estarà molt lligat al procés actual. El país necessita experiència i contactes. Sóc un petit actiu en aquest procés, tot i que tingui diferències amb els que el plantegen en el sentit més extrem", conclou.
