BARCELONA.A Josep A. Duran i Lleida no li ha agradat gens que hi hagi dirigents de CDC que donin per fet que CiU inclourà l'estat propi al seu programa electoral. "No és el moment de discutir aquestes coses perquè primer hem de veure què passa dijous", va ser el missatge que va llançar el líder d'Unió a la sortida de la trobada de l'executiva de federació de dilluns. No hi va faltar ningú: Mas, Pujol, el seu fill Oriol, Joana Ortega, Josep Maria Pelegrí... El debat va ser escàs: les qüestions transcendentals -el full de ruta de la setmana, és a dir, la reunió entre el president i Rajoy- ja les havien pactat Mas i Duran amb anterioritat. La relació entre els dos és estreta i el seu contacte telefònic és constant, i més encara aquests dies.
Segons les mateixes fonts, la reunió de dilluns no va tractar el programa electoral que hauria de presentar la federació de cara a un hipotètic avançament electoral que alguns ja donen per fet.
Però la qüestió va planar en la trobada d'alts dirigents nacionalistes. La setmana anterior es va reunir la permanent d'Unió, segons diverses fonts consultades, i el debat va ser intens. Els democristians se senten còmodes en la fórmula confederalista -Duran va refermar la seva posició dilluns quan li van preguntar si la manifestació de dimarts passat l'havia convertit a l'independentisme- i no tenen intenció de virar amb celeritat.
Esmena reveladora
En tot cas, un sector dels democristians, encapçalat pel renovador Antoni Castellà, treu pit per una esmena aprovada al Congrés -on Duran es va mostrar molt crític amb els anhels independentistes- en què es reclama treballar perquè Catalunya tingui "estructures d'estat". Una fórmula assumible, en paraules d'un dirigent pròxim al líder d'Unió, de cara a uns comicis anticipats. Això sí: hi ha dirigents del partit, com ara Manel Silva -advocat de l'estat-, que discuteixen la idea de l'estat propi de Mas.
Un estat propi que, ahir, va ser defensat amb fermesa pel secretari d'organització, Josep Rull, en un acte amb la militància. "Duran ja ha dit que l'únic límit que posa a la sobirania catalana és la cohesió social, de manera que no estem tan allunyats. És una qüestió de timing ", resumeix un dirigent.
