"Tinc la seguretat que el nou rei sabrà consolidar els ponts de diàleg": 10 opinions sobre l'entronització de Felip VI a la premsa

BarcelonaLa premsa dedica aquest divendres un ampli espai a l'entronització, dijous al matí al Congrés dels Diputats, de Felip VI. A més de la informació gràfica, les cròniques i les anàlisis, els articles d'opinió tracten el discurs del monarca i el seu paper a partir d'ara. Ho fan majoritàriament en un to positiu.

'La Vanguardia'

1. El seu editor, Javier Godó, comte de Godó, fa una columna a la tercera pàgina del diari, que ha canviat el paginat habitual per donar solemnitat a la coronació. A 'Benvingut, Felip VI', diu que té la seguretat "que el nou rei sabrà consolidar els ponts per al diàleg i la negociació" i que va demostrar "conèixer perfectament els reptes a què s'enfronta el país". Considera que el nou rei puja al tron amb suport: "De suport no n'hi faltarà, a Felip VI, per dur a bon port la seva missió. I entre aquests, té el d'aquesta casa. El rei sap que en aquest centenari mitjà de comunicació, que es prea de ser un referent de la societat catalana, trobarà sempre l'afecte i la col·laboració que hi va trobar el seu pare".

2. El director del diari, Màrius Carol, afirma a l'article 'Un rei renovador' que en el seu primer discurs com a rei "va ser prudent en extrem amb la qüestió territorial, encara que serà un dels reptes del seu mandat", i sosté que el discurs "va ser solemne", malgrat que "hi va faltar una mica més d'emotivitat", fet que atribueix que hi van intervenir "massa mans". Pel que fa la qüestió catalana, explica que la prudència es va deure que "els suggeriments de la personalitat catalana [no en diu el nom] que li va aportar idees no van ser tinguts en compte". En qualsevol cas, concedeix que "les paraules no s'esgoten el primer dia de regnat".

'El País'

3. El director del diari, Antonio Caño, afirma a l'article 'Una oportunitat perduda' que Felip VI va fer "un discurs sense riscos que va acabar produint l'efecte de dir poca cosa". Això, sosté, devia tranquil·litzar la Moncloa, "però en conjunt va transmetre al procés de relleu al tron un aire de fragilitat i vacil·lació que es podria haver evitat". En qualsevol cas, "les qualitats de don Felip excedeixen amb molt la qualitat del seu discurs davant les Corts". El director del diari de Prisa critica també "els que utilitzen la necessitat de canvis per justificar l'estratègia absurda de destruir-ho tot".

4. Lluís Bassets, director adjunt del diari, analitza a 'Senyals d'intensitat variable' el contingut territorial del discurs del rei i afirma que "hi va haver picades d'ullet, encara que minimalistes, en direcció al sobiranisme" a l'hora d'usar, encara que de forma mínima, les llengües cooficials i a la referència a la diversitat. Admet que l'equilibri era difícil i per això no va citar ni les llengües ni les nacions pel seu nom i va resoldre el tema "de manera més que moderada, conservadora". Per ell, de les paraules de Felip no se'n dedueix "l'obertura d'un diàleg, però tampoc s'exclou i molt menys es tanca".

'El Mundo'

5. L'editorial d''El Mundo', titulat 'Un missatge valent que no ha de caure en sac foradat', troba que el discurs del monarca davant les Corts va ser “ambiciós” i “audaç” i que va “encertar” el “diagnòstic” dels problemes d'Espanya. Diu el text: “Descomptada l'antipatia dels nacionalistes, tant la reacció al Congrés com –sobretot– el profund afecte demostrat pels ciutadans a la nova família reial als carrers i davant del palau d'Orient, proven que la monarquia renovada de Felip VI és un relleu que ha estat ben rebut. Ara cal que les paraules del nou rei no siguin flor d'un dia ni caiguin en sac foradat. Tots els partits i institucions han de posar de la seva part i acompanyar el monarca en una decidida aposta per la regeneració institucional i política d'Espanya”.

6. També a 'El Mundo', Enric González creu que els defensors de la monarquia “tenen com a vocació essencial” la “preservació de l''statu quo'”. “Per raons mesquines, com la protecció del seu sistema de corrupteles i privilegis, o per raons elevades, com la convicció, potser sincera, que només el bipartidisme canovista garanteix la governabilitat i, per tant, constitueix l'únic bastió contra el caos, en els escons tendeixen a crear trinxeres”. González adverteix al rei que sigui “conscient” que els parlamentaris que el van aplaudir ahir “no pensen de manera tan diferent als de 1975”. A més, creu que és una paradoxa que “a l'Espanya contemporània” correspongui als reis, “símbol màxim de l'institucional i immòbil”, “l'obligació d'escoltar el carrer i impulsar reformes”. Conclou González: “Joan Carles I va tenir poders amplíssims fins a la Constitució. Felip VI no els tindrà mai. Ahir va parlar de transparència i d'exemplaritat. Com al seu pare, li prenem la paraula i esperem resultats”.

'La Razón'

7. L'editorial del diari del grup Planeta, que fa un ampli desplegament amb cobertura des de tots els punts de vista i seccions, indica que "l'aposta del nou rei per la unitat d'Espanya és inequívoca i recorda als polítics que és una gran nació en la qual hem de creure i confiar". Afirma que en aquest aspecte va ser "transparent i taxatiu" i afirma que el fet que això no agradés a Mas i Urkullu, que van aplaudir tímidament, "no justifica la descortesia". Opinen que les declaracions a la premsa de Mas després de l'entronització són "una conducta mesquina".

8. El director del diari, Francisco Marhuenda, afirma que ha estat "un príncep exemplar", i per això serà també un bon rei "per a tots els espanyols, també per als que no se senten monàrquics". Per ell, el discurs al Congrés va tenir "gran importància i profunditat", i avisa que les reformes, si n'hi ha, "ni poden ni han de respondre a impulsos que tinguin a veure amb situacions conjunturals".

'El Periódico'

9. 'El Periódico' considera en el seu editorial que el rei va pronunciar “un discurs sòlid” amb “referències als problemes als quals s'enfronta l'Espanya d'avui”, tot i la “contenció” a l'hora d'abordar “la principal qüestió que l'Estat té sobre la taula. “Res s'esgota, però, en el discurs d'ahir”, diu el diari. “Felip comença a caminar, necessita temps per exercir la seva tasca mediadora i arbitral, i sobretot necessita la col·laboració dels que sí que tenen les competències i la responsabilitat per trobar vies de diàleg i compromís”. I conclou el diari: “Espanya inicia una segona transició i ningú pot esperar que el nou rei la protagonitzi en solitari”.

10. Joan Tapia escriu a 'El Periódico' que les al·lusions a 'una Espanya en què no es trenquin ponts d'entesa' i al fet que 'en aquella Espanya unida i diversa, basada en la igualtat, la solidaritat dels seus pobles i el respecte a la llei, hi cabem tots', “sonen bé i són encertades”. També la seva menció “un pèl grandiloqüent” al “concert de llengües”. Troba, però, un error “referir-se al castellà i 'les altres llengües d'Espanya'”. “No són 'altres', són el català, l'eusquera i el gallec”. “Qualsevol manual de relacions públiques ensenya que convé dirigir-se a les persones pel seu nom [...] L'omissió és més pròpia d'algú de la petita política que d'un cap d'estat que prepara 'un temps nou'”.