Política 13/03/2018

ERC urgeix a fer govern sense esperar Sànchez

La resolució judicial sobre el número 2 de JxCat, que ahir va presentar recurs al Suprem, pot trigar mesos

Aleix Moldes / Mariona Ferrer
4 min
Sergi Sabrià, durant la roda de premsa a la seu d'ERC

Barcelona / MadridCarles Puigdemont va ser candidat a la investidura durant 42 dies. Les mesures cautelars del Tribunal Constitucional van acabar de desactivar les opcions que tenia de governar des de Brussel·les. El va rellevar Jordi Sànchez, número 2 de JxCat, en una estratègia que aviat podria sumar un tercer nom a la llista. “Tenim pressa. No podem esperar”, deia ahir el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, quan se li preguntava per la investidura. Els republicans són partidaris d’accelerar els terminis per formar govern gairebé tres mesos després de les eleccions, i fonts del partit demanen que no s’allargui més el nomenament d’un candidat sense problemes per ser investit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El ple d’investidura segueix ajornat sine die i el president del Parlament, Roger Torrent, es va comprometre divendres a esperar que Sànchez esgotés els recursos judicials per obtenir un permís penitenciari. Però divendres la defensa de l’expresident de l’ANC li havia comunicat que acudirien directament al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per demanar que resolgués en 48 hores. La situació és ara, diferent, un cop Sànchez ha decidit esgotar la via estatal. Ahir va presentar un recurs d’apel·lació al Suprem i, si no li és favorable, encara haurà de passar pel Tribunal Constitucional abans d’arribar a Estrasburg. Un període que podria allargar-se durant setmanes. Fonts parlamentàries asseguren que el bloqueig del ple no es podrà mantenir de manera indefinida.

Ja hi ha un precedent en marxa, el del president d’ERC, Oriol Junqueras. El 4 de desembre el jutge Pablo Llarena va confirmar la presó incondicional contra Junqueras. La seva defensa va presentar un recurs d’apel·lació al Suprem uns dies després, però el tribunal no va resoldre fins al 5 de gener. El 14 de febrer va fer via cap al TC i encara espera la resolució de l’alt tribunal per poder portar el cas a Estrasburg.

Junts per Catalunya sap que ERC pressiona per no allargar més la formació del Govern, i que també ho fa el PDECat. Ahir la coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal, va reclamar “celeritat”, tot i que es va resistir a renunciar a la candidatura de Sànchez. I, en cas que ell acabi fent un pas al costat, Pascal va avisar que qualsevol altre candidat també haurà de ser “consensuat” amb el PDECat.

“Pures intuïcions personals”

La defensa de Sànchez va presentar ahir a primera hora del matí el segon recurs al Tribunal Suprem en menys d’una setmana. Ara a la sala d’apel·lacions, per oposar-se a la decisió del jutge Pablo Llarena de no concedir-li un permís extraordinari per assistir al ple d’investidura. En un escrit de vuit pàgines, l’advocat de Sànchez, Jordi Pina, retreu a Llarena que no hagi aportat ni una sola “dada” en la resolució i que faci consideracions de caràcter “polític” basant-se en “pures intuïcions personals”. Per això demana una resposta “d’extrema urgència” perquè es pugui celebrar el ple com més aviat millor. Pina considera que la denegació vulnera drets polítics molt importants, tant individuals del diputat com col·lectius dels més de dos milions de votants independentistes, i que suposa també una “greu lesió” per al pluralisme polític, l’autonomia de Catalunya i la divisió de poders. I assegura que Sànchez no pot reiterar cap delicte de rebel·lió o sedició durant el trasllat amb furgoneta fins al Parlament ni tampoc durant el discurs, ja que té inviolabilitat parlamentària. A més, la defensa creu que s’està vulnerant el dret a la presumpció d’innocència amb la imposició d’un “càstig anticipat” sense haver estat declarat culpable.

El Suprem no va informar ahir de quan es reunirà la sala d’apel·lacions per decidir sobre el recurs. És el segon sobre presos polítics que aterra en aquesta instància. El 5 de gener, per unanimitat, els tres magistrats que integren la sala d’apel·lacions van decidir mantenir Oriol Junqueras en presó preventiva al·legant que no existia “cap dada” que els portés a creure que tenia intenció de renunciar a la via unilateral. És també un dels arguments que va esgrimir la setmana passada Llarena. Si el Suprem torna a tancar la porta a la investidura, la intenció de la defensa de Sànchez és recórrer al Tribunal Constitucional per finalment acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Llarena assegurava divendres, en el seu escrit, que la jurisprudència d’Estrasburg l’avala per denegar la investidura de Sànchez. Ahir Jordi Pina recordava en el recurs que el cas citat pel Suprem -sobre un ciutadà francès, Thierry Delavigne, condemnat per assassinat el 1988- no el va resoldre en cap cas el Tribunal d’Estrasburg, sinó el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i que es tracta d’un cas que “no té res a veure” amb el del número dos de JxCat, ja que era un condemnat per sentència ferma.

Sense data i, sobretot, sense gaires esperances que el recurs prosperi, els partits sobiranistes segueixen negociant quina és la via per desbloquejar la investidura. Jordi Turull és el pla C, després de Puigdemont i Sànchez, però també està pendent del judici que el podria acabar inhabilitant aquest mateix 2018. I la CUP no ha variat d’opinió després de rebre un nou document signat per ERC i JxCat i manté l’abstenció a la investidura de Sànchez i de qualsevol altre candidat. En aquest context d’incertesa, Carles Puigdemont ha convocat demà a Brussel·les els diputats de Junts per Catalunya per analitzar els següents passos de la seva estratègia, segons informa Núria Orriols.

En cas que persisteixin els vetos judicials i la CUP no canviï d’opinió, JxCat -en boca del mateix Puigdemont- ha tret ferro en els últims dies a unes noves eleccions. ERC i el PDECat, però, van tornar a insistir ahir que no seria un escenari acceptable. De moment, tampoc demanen que Puigdemont i Comín renunciïn als seus escons.

stats