ERC crida a forçar l'Estat a negociar un referèndum avalat internacionalment

BarcelonaL'adjunt a la presidència d'ERC, Pere Aragonès, ha participat aquest dissabte al consell nacional de la formació convocat per presentar la nova estratègia del partit, sorgida dels documents aprovats a la seva última assemblea nacional. Així, el republicà ha demanat seguir aquest full de ruta per "crear les condicions" internes i externes que afavoreixin la celebració d'un referèndum acordat i avalat internacionalment. Però, conscient que l'Estat no té intenció de pactar aquesta consulta, Aragonès no ha dubtat a reclamar determinació als seus per "forçar l'Estat a negociar l'exercici del dret a l'autodeterminació". "Negociaran quan no tinguin més remei", ha dit.

Per això, els republicans volen centrar-se, sobretot, a aconseguir "majories inapel·lables" a favor del sobiranisme a dins de Catalunya, a teixir complicitats en la defensa dels drets i les llibertats entre la societat espanyola i europea, i a intensificar l'estratègia exterior per aconseguir "reconeixement internacional" per a la seva causa, la convocatòria d'un referèndum i l'eventual independència. En aquest context, Aragonès ha volgut presentar una estratègia que ha assegurat que "es pot millorar" fruit de les converses i els pactes amb "entitats, formacions polítiques i sectors socials, i també de les aportacions de les pròpies territorials d'ERC. És dins aquest full de ruta que l'adjunt a la presidència d'ERC ha apostat per afavorir "les condicions" perquè "la voluntat dels catalans sigui reconeguda i acceptada". És per això que ha tornat a posar el focus en la celebració d'un referèndum pactat i d'una negociació de la independència amb l'Estat.

"L'Estat no negociarà perquè té bona fe ni acceptarà que en una taula es pacti com exercir el dret a l'autodeterminació sense més. Ho farà quan no tingui més remei. I ho farà quan tinguem una majoria inapel·lable per alliberar tot el país, quan el propi Estat tingui les condicions internes en l'opinió publica espanyola i quan ens guanyem el suport internacional", ha dit. I és per això que creu que aquests tres eixos s'han de fomentar. "Cal forçar l'Estat a la negociació, i ho farà quan no tinguin més remei", ha sentenciat.

Després de reiterar que ERC "no renuncia a cap via pacífica" per assolir la independència, Aragonès ha demanat al sobiranisme "continuar amb l'1-O i exercir el mandat polític, que vol dir treballar pel màxim reconeixement polític del que es va decidir". "Com que ens estimem l'1-O i el fem nostre, volem convertir-lo en el canvi polític necessari. N'hem de treballar per aconseguir una majoria interna inapel·lable, que ningú ens ho pugui qüestionar, que el conjunt de la societat accepti el veredicte de les urnes", ha afegit.

Poc abans que Aragonès ha intervingut al Consell Nacional el president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, que ha avisat que tot i "tenir davant un Estat disposat a tot i a fer un ús permanent d ela violència per voler desarticular l'independentisme", la "repressió no minva la voluntat democràtica dels catalans". "Al contrari, això ens fa més forts", ha afegit. Per a Sabrià, a més, "en el transit cap a la República l'independentisme s'ha de reforçar encara més, a través de la defensa dels drets". "La democràcia plena no la podem esperar, l'hem de buscar. Estem vivint moments sense precedents, amb una estratègia clara de l'Estat per limitar-nos i sotmetre'ns, hem de fer pas endavant per defensar drets i llibertats", ha reclamat.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha intervingut per sorpresa al consell nacional mitjançant una connexió telemàtica en directe des de Suïssa, on viu des que va marxar a l'estranger. La republicana ha volgut aprofitar per reclamar a l'independentisme unitat d'acció. "Que s'assegui i consensuï. I consensuar no significa uniformar, significa arribar a grans acords per avançar", ha volgut matisar. Per a Rovira, l'exemple més clar d'aquesta estratègia i del resultat que dona va ser l'1-O. "Va ser possible gracies al consens entre actors polítics i moviments socials, per la complicitat entre institucions democràtiques i ciutadania, per la coherència entre els mandats democràtics i el moviment popular; coherència entre política i carrer. És la gran lliçó: avancem quan generem aquests grans consensos. Només així l'independentisme pot ser una opció atractiva i majoritària", ha sentenciat.

En aquest sentit s'ha refermat que l'1-O va ser "un punt de partida, de lliçons apreses, i un exercici de sobirania democràtica". Per a Rovira, de fet, "no va ser cap delicte sinó un punt de no retorn, perquè la majoria que va sortir al carrer ho va fer per votar de forma sobirana, pacíficament i democràtica. I això ja no pot tenir marxa enrere". Segons la republicana, des de l'1-O i actualment, "els ciutadans se senten sobirans per decidir què volen ser i per decidir la República que volen construir". La secretària general d'ERC també ha volgut remarcar que, sota el seu punt de vista, haver patit la "repressió de l'Estat" i haver "reaccionat sortint al carrer de forma pacífica" dona a l'independentisme "més legitimitat que a ningú". "La nostra causa és pacífica i democràtica. I davant el judici que ens caurà a sobre hem de deixar clar que fer un referèndum no és cap delicte, que voler un canvi polític en un estat democràtic no és tampoc cap delicte", ha reblat.

Rovira també ha tingut paraules d'agraïment per al fins ara cap de llista d'ERC a Barcelona a les municipals, Alfred Bosch, i ha lloat la seva "generositat". "La política hauria de fer-se sempre de gestos així", ha dit. Bosch també ha intervingut al consell nacional enmig d'un seguit de discursos sobre l'estratègia del partit i ho ha aprofitat per fer una breu referència a la seva retirada com a cap de llista: "No és una cosa meva" sinó de "tot un equip que porta quatre anys treballant: regidors, consellers de districte... gent pencaire que sap que el projecte continuarà". En aquest sentit ha emmarcat la decisió de ser rellevat per l'ara conseller Ernest Maragall en una estratègia de benefici global. "Arribat el moment som capaços de dir que, per ser més, per créixer i ser més forts, cal ser generosos", ha conclòs.