18/02/2015

El cas dels ERO a Andalusia arriba al cor del PSOE

3 min
UN EXPRESIDENT IMPUTAT  L’expresident andalús
 Manuel Chaves ahir a la seva arribada al Congrés.

MadridManuel Chaves i José Antonio Griñán no són dos noms més a les files socialistes. Han estat presidents de la Junta d’Andalusia i del PSOE. Per això la seva imputació ahir en el cas dels presumptes expedients de regulació d’ocupació (ERO) frauduents -una suposada xarxa de corrupció vinculada als seus governs- es converteix en un avís molt seriós per a la direcció de Pedro Sánchez. La decisió del Tribunal Suprem marcarà la campanya electoral de les eleccions andaluses del 22 de març i, a més a més, arriba en plena crisi interna per la dissolució del partit a Madrid.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A mesura que els casos de suposada malversació de diners públics s’han instal·lat a la vida política espanyola, la figura jurídica de la imputació ha anat agafant mala fama. Allò que, d’entrada, hauria de servir a una persona perquè exerceixi el seu dret a la defensa ha anat esdevenint, popularment, un sinònim d’acusat. Per això ahir el PSOE va insistir en la idea que als dos exmandataris no se’ls atribueix cap indici de delicte i que han estat imputats només perquè és l’única manera de poder declarar voluntàriament davant de l’alt tribunal. Aferrant-se a aquesta tesi, la formació de Sánchez no reclamarà, de moment, l’acta de diputat a Chaves i la de senador a Griñán. El primer va deixar clar ahir a la tarda al Congrés que la seva situació judicial “no ha canviat” i, per tant, no pensa renunciar a l’escó. “Tinc la consciència absolutament tranquil·la”, va sentenciar. Però en plena precampanya la tempesta política ja s’ha desfermat.

Rectificació en 45 minuts

L’objectiu de les citacions de l’instructor de la causa al Suprem és escoltar els aforats -cinc en total en l’àmbit estatal- per decidir si ha de demanar el suplicatori, pas necessari si creu que hi ha motius per obrir una causa contra ells. De fet, si els exmandataris andalusos van demanar comparèixer lliurement és per dissipar dubtes i evitar que s’arribi a aquest moment processal.

L’alt tribunal ha optat per deixar les compareixences per després de les eleccions autonòmiques del 22 de març. No obstant, aquest calendari farà que la polèmica plani inevitablement sobre la campanya. No cal oblidar que la presidenta, Susana Díaz, és hereva política de Chaves i, sobretot, de Griñán. Els dos antics presidents de la Junta hauran d’explicar-se davant de la justícia, a Madrid, el 14 i el 9 d’abril, respectivament. Abans, el dia 7, ho farà l’exconseller d’Ocupació José Antonio Viera. El dia 16 serà el torn de Gaspar Zarrías, exconseller de Presidència i mà dreta de Chaves, i el 21 serà el torn de l’exresponsable d’Educació Mar Moreno.

Tots ells són persones amb trajectòria de pes dins de les files socialistes, membres de la federació més important, i la resposta política de la direcció va evidenciar les dificultats de gestionar aquest episodi. El portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando, va fer dues compareixences de premsa amb poc més de 45 minuts de diferència per esmenar-se a si mateix. En la primera, va apel·lar a la lletra del codi ètic de la formació per afirmar que només els demanarien que tornessin l’acta de diputat en cas d’obertura de judici oral. En la segona, va dir que s’havia equivocat i que prevaldria el criteri del secretari general de fer aquest pas abans si s’imputa als aforats un delicte concret. Amb aquesta rectificació -la tercera contradicció d’Hernando amb Ferraz en dues setmanes- intentava ajustar-se al criteri que, en públic, han defensat en algun moment Sánchez i Díaz. Els socialistes provaven de fer equilibris entre la prudència i la contundència discursiva. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va titllar de “truc dialèctic” afirmar que la imputació no va lligada a un suposat delicte.

Ángel Gabilondo, obert a ser candidat

Avui comença el debat a les agrupacions del Partit Socialista de Madrid (PSM) per proposar un nou candidat a la presidència de la comunitat, després del cessament de Tomás Gómez. El nom que ha situat sobre la taula la direcció és el de l’exministre d’Educació Ángel Gabilondo. Ell va confirmar ahir mateix que veu amb bons ulls aquesta possibilitat, malgrat la polèmica interna per la falta de primàries. Abans de participar en un esmorzar informatiu, va dir que no és “dels que surten corrent” i que entoma els “desafiaments”. Ara està pendent del que diguin, fins divendres, els militants del PSM.

stats