ETA anuncia la seva fi i desmantella tota l’estructura

VitoriaETA va realitzar ahir la seva última declaració. Hi certifica de manera inequívoca el final de la trajectòria armada, iniciada fa gairebé 60 anys, en ple franquisme; el final comporta, com estava previst, el desmantellament del conjunt de les seves estructures. El pas fet ahir és la continuació del que ja va fer l’octubre del 2011 amb el cessament de la seva activitat armada i el més recent, l’abril del 2017, amb el lliurament de les armes.

Les altres dues qüestions més rellevants de la declaració són que dona per conclosa “tota la seva activitat política” i anuncia que la seva militància continuarà amb la lluita per “una Euskal Herria reunificada, independent socialista, euskaldun i no patriarcal en altres àmbits, cadascú on ho consideri més oportú, amb la responsabilitat i honestedat de sempre”.

L’última declaració va produir-se en diferents idiomes i escenaris. El primer anunci, a les 14.00 h, es va produir al Centre d’Henry Dunant de Ginebra davant personalitats internacionals relacionades amb la diplomàcia i la resolució de conflictes. En l’acte, el director d’aquesta entitat, David Harland, va llegir el text davant diferents mitjans de comunicació, tant bascos com internacionals. El lloc, triat per ETA, té una clara intencionalitat, ja que aquest Centre de Diàleg Humanitari ha jugat un paper molt important en molts processos de resolució de conflictes internacionals, inclòs també el cas basc. El seu suport explícit a la declaració també confereix un aval transcendental per projectar que el pas d’ETA ha sigut autèntic i inequívoc.

Sense vídeo

Paral·lelament a l’escenari suís, la BBC va avançar un enregistrament d’àudio en el qual una de les figures històriques d’ETA i actualment fugit de la justícia, Josu Urrutikoetxea Josu Ternera, llegeix la declaració; i just després, els mitjans bascos Naiz i Berria van oferir l’àudio, juntament amb un altre realitzat per Marixol Iparragirre, històrica dirigent de l’organització armada i actualment presa a França. La declaració es va llegir en diferents idiomes. El vídeo amb imatges, en què sortia Urrutikoetxea a cara descoberta, no es va fer públic, i només va ser vist pels verificadors internacionals per certificar que era la seva veu.

Segons recull la declaració, com a conseqüència de la decisió de posar fi a la seva trajectòria, ratificada per la seva militància en un procés de debat dut a terme durant els últims mesos i en el qual han participat 3.000 persones -amb el suport del 93%-, ETA dona “per conclosa tota la seva activitat política”. Per això, “no serà més un agent que manifesti posicions polítiques, promogui iniciatives o interpel·li altres actors”.

La ja ex organització armada no torna a incidir en una de les grans qüestions que havien creat controvèrsia el 21 d’abril, quan reconeixia el dany causat: la petició de perdó a les víctimes, en aquella ocasió, circumscrita només a les que no havien tingut res a veure amb el conflicte armat. Tampoc parla d’un tema criticat durament pel PNB i el lehendakari Iñigo Urkullu, com és parlar del dany “injust”. Urkullu celebrarà avui la fi d’ETA amb una compareixença conjunta amb la presidenta de Navarra, Uxue Barkos, a l’acte que escenificarà el nou cicle històric, a Kanbo (País Basc francès).

Un altre dels temes que preocupaven sobre el comunicat és el concepte que faria servir ETA per al seu adeu, si parlaria de dissolució o desmobilització (com en el cas de l’IRA o les FARC), un assumpte que preocupava al govern espanyol. L’organització parla de “desmantellament de les seves estructures”.

ETA afirma que de cara al futur “el principal repte serà construir un procés com a poble que tingui com a eixos l’acumulació de forces, l’activació popular i els acords entre diferents, tant per abordar les conseqüències del conflicte com per abordar la seva arrel política i històrica”.

Cal recordar que encara queda pendent el futur dels 280 presos, la majoria en centres de l’estat espanyol. Tot i que Urkullu, en una entrevista a El País, assegurava que estava “treballant” amb Mariano Rajoy per l’acostament dels presos, el president espanyol va apuntar que l’organització armada no aconseguirà “res” amb “operacions de propaganda”. El govern del PP no va variar ni un mil·límetre la seva posició tot i l’anunci, llargament esperat.

Les reaccions al País Basc tampoc van canviar gaire respecte a les dels últims comunicats. Mentre que la militància de l’esquerra abertzalees reunia en tots els pobles per analitzar la nova situació i posar en valor la declaració, la majoria de les associacions de víctimes del terrorisme van insistir que no s’havia de cedir i van titllar el comunicat de propaganda.

El PNB, en canvi, va veure com a positiu el pas fet i Arnaldo Otegi va celebrar-ho a Twitter: “A favor d’Euskal Herria, a favor de la llibertat, a favor de la pau”. Avui el focus es trasllada al Palau Arnaga, a la localitat de Kanbo, on al migdia tindrà lloc la Trobada Internacional per Avançar en la Resolució del Conflicte a Euskal Herria. S’hi ha de començar a visualitzar quin plantejament té la majoria política, social i sindical basca per al cicle històric que s’obre.

Tot i afirmar que ja no serà un actor en aquest nou camí, ETA apunta que es marca com a objectius “el reconeixement del dret a decidir d’Euskal Herria com a nació”. Però ho deixa en mans de l’independentisme d’esquerres, del qual se sent part, que “treballarà perquè això condueixi a la constitució de l’estat basc”. ETA es refereix als atemptats com a “violència política” i acusa els estats espanyol i francès de témer “una confrontació estrictament democràtica” i de tenir por “de la situació que provocaria una resolució integral del conflicte”. Per arribar a aquesta resolució, mostra que el seu final vol afavorir que “el procés en favor de la llibertat i la pau continuï per un altre camí”.

L’última missiva d’ETA en la seva història acaba com totes, advocant per una Euskal Herria socialista i independent. I deixa una frase per acomiadar 59 anys d’acció armada: “ETA va sorgir d’aquest poble i hi torna”.