LA FI DEL TERRORISME

ETA entrega el seu arsenal i fa un pas decisiu cap a la pau a Euskadi

Els intermediaris posen a disposició de la justícia francesa 120 armes i tres tones d’explosius

ETA va completar ahir el pas més decisiu cap a la pau a Euskadi des que fa sis anys l’organització terrorista va proclamar el cessament definitiu de la violència. Un dia després que la banda declarés que ja era una “organització desarmada”, els artesans de la pau, el grup d’activistes que ha col·laborat en el desarmament, va comunicar a la comissió internacional de verificació i a la gendarmeria francesa la ubicació de l’arsenal d’ETA. Un pas que es va celebrar com a històric a Baiona, es va rebre positivament al País Basc i a França i amb recels a Madrid.

“És una victòria de la democràcia sobre la violència”, va celebrar el president dels verificadors internacionals, Ram Manikkalingam, després de comunicar que el procés de desarmament s’havia completat. Manikkalingam, al capdavant del comitè que ha tutelat els passos d’ETA des del cessament de la violència, en el que va definir com “un model inèdit de desarmament”. “Estem desarmant l’últim grup armat autòcton d’Europa, el més permanent”, va celebrar Manikkalingam, que va assegurar que l’organisme ha pogut verificar en els últims sis anys que ETA “ha satisfet el seu compromís d’acabar amb l’acció armada”.

Al matí, els anomenats artesans de la pau, a qui ETA va confiar el seu arsenal, van comunicar a la Fiscalia de Baiona la ubicació de vuit amagatalls on la policia francesa va trobar 120 armes, tres tones d’explosius i milers de detonadors i munició. Part de l’arsenal es destruirà i les armes s’analitzaran per saber si es van fer servir en algun atemptat. En total, 172 activistes van acompanyar la gendarmeria fins als amagatalls on hi havia les últimes armes d’ETA, la majoria a la regió francesa d’Aquitània. “El desarmament, sense condicions prèvies, suposa marcar un punt de ruptura entre el passat i el futur”, van proclamar els artesans de la pau en una declaració.

Madrid: “Una operació mediàtica”

Des que ETA va anunciar el cessament definitiu de la violència, el govern espanyol ha recelat de cada pas que ha fet la banda, a la qual considera derrotada policialment. Ahir, lluny de celebrar el desarmament com un “gran pas”, com va fer el govern francès, l’executiu espanyol va criticar l’entrega d’armes. “ETA ha de desaparèixer enlloc de muntar operacions mediàtiques per dissimular la seva derrota”, va afirmar el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en una declaració institucional en què va acusar ETA de voler treure “rèdit polític” del desarmament. “ETA està operativament derrotada, sense futur, i amb els dirigents a la presó. L’única resposta lògica a aquesta situació és anunciar la seva dissolució definitiva, demanar perdó a les víctimes i desaparèixer”, va concloure el ministre.

L’actitud del govern espanyol va generar les crítiques dels grups que han participat en el procés de desarmament. En la seva declaració escrita, els artesans de la pau retreuen a la Moncloa la situació de “bloqueig cada cop més perillosa i inquietant”. Encara va anar més enllà l’exdirector de la Interpol, Raymond Kendall, que va fer de mediador abans de l’anunci de cessament definitiu de la fi de la violència. “Crec que l’actitud dels espanyols és primitiva: «Volem guanyar, us volem derrotar, no ens interessa res més». Amb aquestes condicions, no es pot iniciar cap conversa”, va lamentar en una opinió recollida pels activistes.

Urkullu: nova etapa sense èpica

Si el govern espanyol s’ha desentès del desarmament -tot i seguir-ne els passos-, el basc s’hi ha implicat fins al moment en què les armes han estat en mans de la justícia francesa. El lehendakari, Íñigo Urkullu, va destacar el paper dels governs espanyol i francès i va voler treure “èpica” a l’acció d’ETA. Sí que va celebrar, però, que s’obria una “nova etapa” en què va subratllar que no s’havien d’oblidar les víctimes. El PSE i Elkarrekin Podem es van expressar en termes similars, destacant el pas important de la banda però cridant a no oblidar el dolor causat.

Si el govern i els partits espanyols es fixaven en les víctimes, Arnaldo Otegi va posar èmfasi en la situació dels presos. El líder d’EH Bildu va celebrar el desarmament i va enumerar les reclamacions que farà a partir d’ara l’esquerra abertzale : “Demanar la llibertat dels presos, que s’acabin les polítiques d’excepcionalitat i que les forces de seguretat de l’Estat abandonin” el País Basc.

El desarmament d’ETA obre una nova etapa en el procés de pau a Euskadi en què el País Basc haurà d’afrontar debats decisius per tancar el conflicte: el perdó a les víctimes i la situació dels presos, qüestions que, amb les armes ja en mans de la justícia, es desbloquejaran. “Hem de contribuir a una obra comuna: una pau justa, global, irreversible, respectuosa amb el passat i orientada al futur”, van demanar els artesans de la pau.

En paral·lel al futur que dissenyin els partits i la societat civil, ETA camina cap a la seva dissolució, que en funció de la situació dels presos pot arribar després de l’estiu. Gairebé cinc dècades després que el guàrdia civil José Pardines es convertís en la seva primera víctima, ETA va deixar ahir les armes per sempre.

Més continguts de