Política 16/01/2019

Mor Eduardo Martín Toval, dirigent històric del PSC i el PSOE

Va participar en la redacció de l'Estatut de Catalunya i va ser portaveu del grup socialista al Congrés de Diputats en el primer govern de Felipe González

Ara
3 min
Mor Eduardo Martín Toval, dirigent històric del PSC i el PSOE

BarcelonaEduardo Martín Toval, dirigent històric del PSC i el PSOE, va morir ahir als 76 anys. Toval va participar en la redacció de l'Estatut de Catalunya i va ser portaveu del grup socialista al Congrés de Diputats durant el primer govern de Felipe González.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Doctor en dret i inspector de treball, va néixer a Màlaga el 5 de març del 1942, va començar l'activitat política a la seva ciutat militant als Cercles Cristians i es va retirar de la política activa el 1999, poc després de perdre les primàries socialistes per a les municipals de la capital malaguenya.

En la seva activitat política destaca la participació, el 1976, en el congrés constituent del Partit Socialista de Catalunya (PSC-C), on va ingressar onze anys després d'haver-se traslladat a Barcelona com a tècnic del ministeri de Treball.

A les eleccions constituents del 15 de juny del 1977 va ser elegit diputat per Barcelona pel PSC-C, i per això va abandonar l'activitat docent com a professor agregat interior de dret del treball a la Universitat Autònoma de Barcelona, i va passar a situació d'excedència en la d'inspector de Treball.

Durant aquest període va ser membre de la comissió constitucional encarregada de la redacció de la Constitució del 1978 i de la comissió d'Estatuts, intervenint especialment en els d'Euskadi i de Catalunya.

El desembre del 1977 va ser elegit membre del secretariat general del PSC-C (òrgan col·lectiu i col·legiat del partit) després de la celebració del segon congrés, en què es va dur a terme la fusió del PSC i el PSOE català.

A les eleccions generals de l'1 de març del 1979 va ser reelegit diputat pel PSC-PSOE per Barcelona, i va ocupar el lloc de portaveu del Grup Socialistes de Catalunya. Durant aquesta primera legislatura va ser designat, per la comissió constitucional, per formar part de la ponència mixta encarregada de redactar l'Estatut de Catalunya.

El 1980, en les primeres eleccions autonòmiques al Parlament català, va ser elegit diputat pel PSC-PSOE a la circumscripció de Barcelona i per això va renunciar al seu escó al Congrés de Diputats.

Dos anys després es va presentar a les eleccions legislatives del 28 d'octubre del 1982, en què va obtenir l'acta de diputat, i al començament d'aquella tercera legislatura, el 2 de desembre, va ser elegit secretari adjunt del grup parlamentari socialista i portaveu substitut, i el 23 de juliol del 1985 va substituir Javier Sáenz de Cosculluela, nomenat ministre d'Obres Públiques, a la presidència del grup socialista del Congrés, així com a portaveu titular del grup. Com a titular d'aquests dos llocs al Parlament es va incorporar a la comissió executiva federal del PSOE, càrrec que va ocupar fins al juny del 1993.

En el XXXII congrés del PSOE, celebrat a Madrid el novembre del 1990, va formar part de la comissió encarregada de refondre els quatre textos presentats a la resolució política. A més, va ser l'encarregat de defensar el text definitiu.

Després de ser substituït el 1993 per Carlos Solchaga com a president-portaveu del grup socialista, Martín Toval va continuar la seva feina com a diputat. Un any després va passar a ser membre de l'Agrupació Socialista del Rincón de la Victoria (Màlaga), i el 3 de gener del 1995 va ser nomenat candidat a l'alcaldia de Màlaga pel PSOE. Quatre anys després va intentar renovar la candidatura però va perdre les primàries.

Així mateix va ser coeditor de les col·leccions 'Guías jurídicas para trabajadores', de l'Editorial Fontonella, i '1 de Mayo', de l'Editorial Laia. És autor de 'Guia jurídica de treballadors' i 'Eleccions i enllaços sindicals', aquest últim juntament amb Jesús Salvadores.

Va participar en la creació del Centre d'Estudis i Assessorament Laboral SA (CEALSA). Es va casar amb Victoria Maldonado Pérez, de qui es va divorciar, i tenia tres fills. El 20 de juny del 1992 va contraure matrimoni, en segones núpcies, amb Mercedes Muñoz, funcionària de l'administració de l'Estat. EFE

stats