Política 24/06/2020

Eleccions basques i gallegues: el primer test a la gestió del covid-19

Feijóo i Urkullu faran valer el seu perfil com el millor per liderar la recuperació socioeconòmica

Mireia Esteve / Anna Mascaró
4 min
Eleccions basques i gallegues: el primer test a la gestió del covid-19

BarcelonaLa campanya per a les eleccions gallegues i basques que arrenca avui a la mitjanit tindrà un protagonista inevitable: la pandèmia. Els votants dipositaran la papereta el 12 de juliol fortament influïts per l’aplicació de l’estat d’alarma, el confinament i l’impacte humà i econòmic del coronavirus. Qualsevol altre debat passarà a un pla secundari. La resposta autonòmica a la crisi sanitària es contraposarà a la gestió estatal i els pactes al Congrés. Tot plegat en la primera cursa electoral a l’Estat des que hi va arribar el covid, que imposarà actes de petit format, mascaretes i el temor que alguns desisteixin d’anar a votar per por a contagiar-se.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquestes eleccions seran excepcionals. Com ja ha passat en altres llocs del món, també a Galícia i Euskadi es van haver d’ajornar els comicis -previstos per al 5 d’abril- per culpa del covid-19. En el marc de la nova normalitat, els votants estaran obligats a anar als col·legis respectant la distància de seguretat i complint unes normes estrictes abans de deixar la papereta.

Tant a Euskadi com a Galícia els seus respectius presidents autònomics, Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo, pretenen fer valer la seva gestió de la crisi sanitària per tornar al capdavant de la Lehendakaritza i de la Xunta. Parteixen de llocs diferents: el País Basc ha sigut una de les comunitats més afectades pel coronavirus, mentre que a Galícia l’impacte no ha sigut tan fort. També han jugat rols desiguals durant la crisi sanitària. Mentre que el PNB d’Urkullu ha tingut un paper important en negociacions amb el govern de Pedro Sánchez, Feijóo arriba als comicis després d’haver censurat la gestió de Sánchez, però desmarcant-se de l’oposició frontal del PP.

Feijóo treu pit de la seva gestió

Feijóo farà valer tant la seva figura com la gestió de la crisi que ha fet el seu govern. Des de les files populars van llegir el paper del president de la Xunta com un impuls per mantenir el govern gallec si les eleccions es convocaven abans de l’estiu. Ara bé, des de fa setmanes l’oposició denuncia taques negres en les seves polítiques, com en el cas de les residències d’avis, on haurien mort més del 40% de les 619 defuncions comptabilitzades a Galícia. Feijóo, però, defensa l’actuació de l’executiu i s’ha alineat amb l’estratègia del PP d’assenyalar el vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, com el responsable dels geriàtrics.

Els populars jugaran aquesta carta per debilitar un PSdeG que ja li va trepitjar els talons en les eleccions generals del novembre de l’any passat i es va quedar a poc més de 10.000 vots de guanyar-les. Els socialistes, encapçalats per Gonzalo Caballero, intentaran, en canvi, defensar la gestió del govern espanyol per acostar-se als resultats de les generals. Les últimes enquestes publicades en mitjans gallecs reflecteixen aquesta tendència a l’alça i els situen com a segona força. El BNG també creix després de la patacada de fa quatre anys, i se situa en tercer lloc, quatre punts per sota dels socialistes. Precisament els nacionalistes gallecs són els únics que repeteixen candidat, Ana Pontón, i provaran de fer valer la seva esmena al govern de Sánchez -van retirar el seu suport a les últimes pròrrogues de l’estat d’alarma- i també al de Feijóo per créixer. En canvi, Galícia en Comú es desploma a les enquestes tot i fer servir la cara de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, com a principal reclam. El 2016, quan es van presentar sota el paraigua d’En Marea -ara ho fan per separat-, van aconseguir ser segona força i passar per davant dels socialistes en percentatge de vots. Així, el PP guanyaria les eleccions sense rival que li faci ombra. L’enquesta publicada ahir pel CIS li dona entre 40 i 42 escons i un 46% d’estimació de vot, xifres similars a les de fa quatre anys i que revalidarien la majoria absoluta que té des del 2009.

Podem Euskadi vol un tripartit

Igual que amb Feijóo a Galícia, les enquestes avalen Urkullu com a guanyador al País Basc: segons el CIS, amb entre 31 i 34 escons (actualment en té 28), seguit per EH Bildu (18) i el PSE (11-13). El líder del PNB aspira a revalidar la coalició amb els socialistes, una aliança que governa tant l’executiu com les tres diputacions, les capitals i els municipis més poblats. El PNB també és ara el soci més estable de la Moncloa, malgrat que en les últimes setmanes s’ha sentit incòmode amb l’acostament de Sánchez a Cs. Urkullu va presentar dilluns la seva candidatura com la millor opció per liderar la recuperació socioeconòmica davant de “visions utòpiques i sense ancoratge a la realitat”. Competint amb EH Bildu pel votant sobiranista, tot apunta que també farà èmfasi en el reforç de l’autogovern i en l’acostament dels presos d’ETA.

Al seu torn, EH Bildu afronta el repte de consolidar-se com a primera força de l’oposició. La llista liderada per Maddalen Iriarte no només brandarà el discurs identitari sinó que també farà valer el seu perfil d’esquerres. En els últims anys, i degut en part a l’amenaça de Podem, la formació basca ha fet un gir cap al pragmatisme i ha fet valer la seva influència a Madrid. L’evidència més clara són les abstencions per allargar l’estat d’alarma o per a la investidura de Pedro Sánchez. Tot, mentre Elkarrekin Podem -el CIS li dona 11 diputats- busca posicionar-se com a referent del bloc de l’esquerra, apostant per un govern progressista amb EH Bildu i el PSE-EE, que els potencials socis ja han descartat. La coalició de PP i Cs se situaria a la cua -amb 3-6 escons-, mentre que Vox, com a Galícia, continuaria sense representació.

stats