Eleccions en temps de coronavirus: una ‘rara avis’ que busca solució
Més d’una cinquantena de processos electorals han quedat ajornats arreu del món les últimes setmanes
Cerdanyola del VallèsTot estava previst (o més aviat res) perquè Polònia celebrés diumenge les seves primeres eleccions presidencials exclusivament per correu. Amb el Tribunal Suprem polonès rebutjant obertament aquesta opció i l’oposició cridant al boicot, finalment dijous es van acabar ajornant. I en temps de covid-19, aquesta no és ni de molt una decisió aïllada. Abans que ho fes el país centreeuropeu, havien ajornat les eleccions generals Sèrbia i Macedònia del Nord, per citar dos casos més al Vell Continent, i també Bolívia, la República Dominicana, Etiòpia, Síria, l’Iran i Sri Lanka, si ampliem el focus. La crisi sanitària ha sigut l’argument de pes per ajornar més de 50 processos electorals previstos arreu del món en les últimes setmanes, i la majoria segueixen sense data.
A l’estat espanyol, el País Basc i Galícia ja havien dissolt els Parlaments i es preparaven per consultar els ciutadans el 5 d’abril. Abans de començar la campanya electoral ja havia quedat prou clar que els comicis s’haurien d’ajornar per les limitacions imposades per contenir els contagis. La declaració de l’estat d’alarma va servir perquè el lehendakari i el president de la Xunta aturessin el procés el 16 de març. I ara que comença el desconfinament busquen nova data, que en el cas d’Euskadi podria passar pel mes de juliol. Així ho vol almenys el PNB, que amb l’última pròrroga de l’estat d’alarma ja ha arribat a un compromís amb la Moncloa que es treballarà per posar en marxa ràpidament la maquinària electoral imprescindible per fer-ho possible.
A Espanya, l’ajornament d’eleccions no té precedents en les últimes dècades. A diferència, per exemple, de Nigèria, que va haver d’ajornar diverses setmanes les dues últimes eleccions presidencials, les del 2019 i les del 2015, per motius de seguretat -aleshores per risc de perdre la vida en un tiroteig i no pas per una infecció respiratòria-. Aquest any el coronavirus ha afectat les eleccions previstes als estats nigerians de Bayelsa, Imo i Plateau.
Trump, a l’espera de rival
Joe Biden serà probablement el nominat demòcrata per plantar cara a Donald Trump en les eleccions del mes de novembre. L’exvicepresident americà s’ha quedat sense rival després de la retirada de Bernie Sanders el 8 d’abril, l’endemà que se celebressin les primàries a l’estat de Wisconsin. Aquest ha sigut un dels pocs estats que han mantingut la votació malgrat els efectes de la pandèmia als Estats Units. En un estat de gairebé 6 milions d’habitants, el 7 d’abril hi havia 2.600 casos confirmats i 92 morts (les dades s’han multiplicat per 4 en l’últim mes). El governador, Tony Evers, va intentar fins a l’últim minut canviar la votació per al 9 de juny, però el Partit Republicà -també celebra primàries, tot i que el seu candidat està clar des del primer minut- va recórrer la decisió i tant la Cort Suprema de Wisconsin com el Tribunal Suprem dels Estats Units van obligar a tirar endavant la convocatòria. A finals d’abril també es van celebrar les primàries als estats de Kansas, Wyoming i Ohio, els dos últims després d’haver-les suspès unes setmanes abans. En ple covid-19 també van passar per urnes al març Arizona, Florida i Illinois.
L’estat de Nova York va ser el primer a cancel·lar les primàries, entenent que la retirada de Sanders les feia innecessàries, però la justícia només va autoritzar-ne l’ajornament. I això han fet una quinzena més d’estats nord-americans.
Tornant a Europa, França va tirar endavant la primera volta de les municipals el 15 de març amb mesures de distanciament social entre els votants, però ja no es va atrevir a fer el mateix amb la segona volta, que es farà, en principi, al mes de juny. I a Alemanya, Baviera va votar exclusivament per correu el 29 de març -el que ara s’ha evitat a Polònia-, tot i que en altres estats s’han ajornat votacions municipals. Les eleccions locals del Regne Unit també s’han ajornat un any.
Kiribati, el país sense covid-19
Tot i que la tendència aquests últims dos mesos ha sigut la de suspendre o ajornar eleccions -també referèndums constitucionals com a Itàlia, Xile o Rússia, per garantir legalment la continuïtat de Vladímir Putin-, hi ha països que han mantingut una certa normalitat. A Oceania hi ha Kiribati, un país de 115.000 persones que el 14 d’abril va celebrar eleccions parlamentàries -s’havien de fer una setmana abans- sense cap mesura sanitària addicional, segons van informar mitjans locals. I a 3.000 quilòmetres de mar d’allà, a Vanuatu, també van votar sense problemes unes setmanes abans. El covid-19 no ha arribat ni en una illa ni en l’altra. Per a la resta d’estats del món, el repte és tornar a votar sense risc de contagis i sortir d’una situació d’excepció que, si s’allarga, podria afectar els fonaments de la democràcia.
