ELECCIONS 25-N

Més de 150.000 electors catalans residents a l'estranger no podran votar el 25-N

Només 16.271 catalans, un 10,38% dels inscrits al CERA, tenen esperances de rebre les butlletes que els permetran votar

Fins a 150.346 electors catalans que resideixen a l'estranger no podran votar a les eleccions del 25-N, i només 16.271 amb dret a vot han pogut superar el primer tràmit del denominat vot sol·licitat i tenen encara l'esperança de rebre a temps les paperetes que els permetran votar el 25-N, segons ha indicat la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC). Això representa que poden rebre les butlletes només un 10,38% del total de catalans inscrits al CERA (Cens Electoral de Residents Absents), que són 156.617. Un 89,62% dels electors exteriors catalans es quedarà sense poder votar. Dels 16.271 electors catalans de l'exterior que van poder enviar a temps la petició per poder votar, la majoria són de la província de Barcelona (12.041), seguida de Girona (1.528), Lleida (1.392) i Tarragona (1.310), segons les dades fetes públiques per l'Oficina del Cens Electoral.

La Federació Internacional d'Entitats Catalanes assenyala que ara cal esperar que, a partir del 7 de novembre i un cop les paperetes hagin estat impreses, en comenci la tramesa cap als països de residència dels sol·licitants dels vots.

La Federació denuncia la complicació a l'hora de dur a terme els tràmits per poder votar. Explica que per poder votar a l'exterior cal una complicitat complexa entre ambaixades i consolats −on s'ha de tramitar la inscripció al CERA−, juntes electorals provincials −que envien la sol·licitud de vot sol·licitat−, Correus −que han d'enviar la primera sol·licitud a temps−, el correu nacional de cada país de residència −que ho han de distribuir a temps als domicilis−, juntes electorals −que han d'imprimir les paperetes a temps i computar el vot rebut−, entre altres tràmits.

Les dades de participació en aquestes eleccions catalanes no diferiran gaire dels resultats de participació dels electors exteriors a les recents eleccions gallegues i basques del passat dia 21 d'octubre. I és que només 3.838 −el 6,77%− dels 56.640 bascos residents a l'exterior van poder dipositar un vot vàlid en les eleccions al Parlament Basc, tot i que 6.320 −'11,15%− havien passat el primer tall i havien pogut sol·licitar el vot. En el cas gallec, només van aconseguir exercir el seu dret de vot un 3,25% dels 397.382 electors gallecs residents a l'estranger, malgrat que els que van passar el primer tall i havien pogut sol·licitar la documentació van ser 30.524, el 7,6%.

Des de la FIEC es reitera una vegada més que el sistema electoral a l'exterior "és un sistema pervers amb massa incerteses i punts negres que mai ha funcionat ni funcionarà". Critica que la reforma de la LOREG (llei orgànica de règim electoral general) de desembre del 2010 −amb els vots favorables de PP, PSOE, CiU, PNB i BNG i els vots en contra d'ERC, IU/ICV, UPyD i CC− "va ser un autèntic desastre i un frau democràtic, i és la font de tots els problemes actuals amb el vot exterior".

La Federació afirma que "no es pot discutir" que en algunes ambaixades i consolats espanyols s'han posat dificultats per a l'exercici del vot el proper 25 de novembre, però més enllà d'aquestes circumstàncies, "el problema és el sistema electoral a l'exterior, que els que van votar la llei al Congrés, sense reflexionar i amb un total desconeixement de la realitat exterior, han de revisar en els propers temps". Els dos partits polítics majoritaris a Espanya ja han anunciat la presentació de modificacions legislatives a la LOREG en les properes setmanes, però la Federació considera que malauradament és massa tard per a catalans, bascos i gallecs de l'exterior.

En la compareixença de la FIEC davant la Comissió d'Acció Exterior i Unió Europea del Parlament de Catalunya el passat dia 10 de novembre del 2011, van anticipar el que estava a punt de passar amb el vot exterior i asseguren que així ho continuaran fent davant els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, que són els que poden instar a una modificació de la vigent LOREG, i davant els futurs grups parlamentaris al Parlament de Catalunya, "que no haurien d'ignorar", segons apunten, els més de 500.000 ciutadans catalans que resideixen a l'exterior, dels quals 156.000 tenen i volen exercir el seu dret de vot.

Més continguts de