Els conflictes d'interessos d'alts càrrecs, punt negre de l'administració
Elena Salgado, Pedro Morenés o Boi Ruiz evidencien les dificultats per aplicar un règim d'incompatibilitats que eviti relacions irregulars entre el sector públic i el privat
BarcelonaLa vicepresidenta espanyola, Elena Salgado, va trobar feina ben ràpid un cop el PSOE va perdre el poder i ja és consellera de la filial d'Endesa a Xile i membre del consell assessor d'Abertis a Madrid, de manera que treballa per a dues empreses amb qui es va trobar sovint en la seva etapa al govern estatal, cosa que ha provocat certa polèmica.
El mateix va passar amb l'exdirector de l'Oficina Econòmica de Zapatero entre el 2006 i el 2008, David Taguas, que just després va ser fitxat per presidir Seopan, la patronal de les grans constructores de l'Estat. La legislació d'incompatibilitats és severa amb aquests casos i impedeix treballar per a empreses relacionades amb la tasca feta a l'administració durant un període de dos anys, però s'ha aplicat amb una permissivitat molt elevada, segons els experts.
De la mateixa manera, els alts càrrecs de l'administració s'han d'abstenir de prendre decisions en relació a empreses amb les quals mantinguin lligams –encara que sigui d'amistat–, però igualment hi ha un seguiment poc acurat d'això. Es desconeix si el ministre de Defensa, Pedro Morenés, s'inhibeix de participar en debats sobre la indústria armamentística d'on prové, i no han faltat les crítiques a la gestió del conseller de Salut, Boi Ruiz, expresident de la patronal catalana de la sanitat i a qui s'ha acusat d'afavorir.
Podeu llegir-ho a l'ARA Premium.
