"Em veig fent política, amb el PSC i més enllà"

BARCELONA.El diputat socialista Ernest Maragall se sent fort i confiat, no es penedeix d'haver trencat la disciplina de vot del seu partit en la votació del ple del pacte fiscal del 25 de juliol i es nega a abandonar tant la seva acta de diputat al Parlament com el PSC. Així ho expressa en la carta que ahir va fer arribar al secretari d'organització dels socialistes, Daniel Fernández, en la qual explica que no troba "cap inconvenient programàtic ni cap contradicció en les posicions defensades" ni en la "decisió de vot" que va adoptar respecte al pacte fiscal.

Maragall considera que sumar-se a "l'acord majoritari", en pro de la "unitat de país", no implicava renunciar" a les "posicions contingudes en les esmenes presentades" pel PSC i defensades per ell mateix. L'exconseller dóna així resposta a la carta que dilluns li va fer arribar el mateix Fernández, "per indicació" de la cúpula del partit, en la qual se l'instava a "reflexionar sobre l'oportunitat de renunciar a l'escó" per "coherència personal, dignitat política i ètica democràtica". Fernández assegurava que el vot discordant de Maragall és "incompatible" amb la seva pertinença al PSC.

Aquestes paraules són interpretades com a "greus acusacions" per part de Maragall, que, poques hores després d'haver enviat la resposta, ahir va explicar a l'ARA que està tranquil, tant per coherència personal com pel suport rebut per part d'altres membres del partit. Per això, el socialista nega que se senti desplaçat del PSC i només lamenta ser "objecte d'una atenció excessiva". Tot i així, l'exconseller diu que es veu "fent política amb el PSC i més enllà", ja que afirma que "no cal cap partit o organització" per defensar els seus ideals polítics. Maragall recorda la seva participació en "l'espai de reflexió i debat polític" Plaça 21, presentat a finals de juliol.

Retrets del passat

A la carta de Fernández, es considera que la visió del diputat "dels deures i obligacions que té un parlamentari socialista" ha "evolucionat copèrnicament" de la que defensava quan era al Govern. Es tracta d'una afirmació que Maragall rebutja i que interpreta com un retret al passat, associat a la tramitació de la llei d'educació de Catalunya. Maragall afirma "no entendre que els diputats del PSC van votar la llei per estricte obediència parlamentària" i admet que se sentiria dolgut si aquest fos el paper atorgat als diputats socialistes. D'altra banda, Maragall assegura que en aquella ocasió no hi va haver "posicions discrepants o contràries a les que contenia el projecte de llei". És més, el diputat diu que consideraria "inacceptable" suposar que un hipotètic silenci "disciplinat" en aquell moment s'hauria de correspondre ara amb una actitud seva "equivalent en el debat sobre el pacte fiscal".

Amb tot, tant el gest de Maragall al Parlament com l'intercanvi de cartes i retrets i la negativa del diputat a abandonar el seu escó evidencien una vegada més la crisi i les discrepàncies internes al PSC. Maragall es nega a deixar el partit per la porta del darrere i a cedir davant la pressió dels capitans del partit en la defensa del que "es correspon amb l'interès general dels ciutadans" als quals representen. En aquest sentit, una clara majoria dels votants socialistes donen suport al model de concert econòmic.