El partit dels descarats
La crisi del PSC (que dura des de la nit electoral del 28 de novembre del 2010) és fruit del final d'un model de partit en què l'ala clàssica i catalanista es repartia càrrecs i parcel·les de poder amb l'aparell i el Baix Llobregat, que el 1994 es va plantar al congrés de Sitges exigint la seva quota. Amb el poder institucional minvat i una nova generació afí a l'aparell (Rocío Martínez-Sampere i Jaume Collboni en són exponents) que vol superar velles divisions -i equilibris- entre catalanistes i capitans tothom s'ha descarat. Al congrés de desembre, amb Àngel Ros i Joan Ignasi Elena, els més catalanistes van anar a la guerra per primer cop. I van perdre. Navarro se'n va sortir i ara se sent alliberat d'antics esquemes. Fa la seva peti qui peti. El problema és que fora del PSC no se l'entengui.
