CONGRÉS DE DIPUTATS

Errejón lluita contra la irrellevància

Més País intenta capgirar des de la ciutat de Madrid l’escassa presència al Congrés

Quan va presentar el seu nou partit estatal, Més País, a finals de setembre i sota els focus, Íñigo Errejón va justificar les presses per la “necessitat” de trencar el bloqueig del govern espanyol i l’esquerra i de posar cola a les relacions trencades entre Unides Podem i el PSOE després de mesos d’aspres i fallides negociacions per formar govern. Si entrava amb força, Errejón prometia facilitar un acord d’esquerres, però va passar exactament el contrari: només va aconseguir tres escons (comptant el de Compromís a València), i 48 hores després de les eleccions Pablo Iglesias i Pedro Sánchez, abraçada inclosa, van anunciar un preacord per formar govern sense cap necessitat de parlar abans amb Errejón.

Al partit ho atribueixen a la poca presència mediàtica -“Ni tan sols podíem aparèixer a TVE”- i creuen que ara que són dins el Congrés i tindran presència començaran a créixer. Caldrà veure si això és possible només amb tres diputats. Ho intentaran, bàsicament, per dues vies: fer soroll a Madrid, on són el partit més votat a la ciutat i el quart a la comunitat, i intentant liderar l’agenda ecologista, com reconeixen fonts del partit, conscients que el pes a l’Assemblea autonòmica i a l’Ajuntament serà la seva “punta de llança”.

La primera derrota

De moment, però, Errejón va viure divendres la primera derrota quan la mesa del Congrés va votar contra la formació de dos grups parlamentaris, entre els quals un de 16 membres denominat Grup Múltiple, en què Errejón seria portaveu adjunt de Laura Borràs, de JxCat, i on també hi hauria Compromís i el Bloc Nacionalista Gallec. Això hauria permès a Errejón formar part de la diputació permanent i participar en les juntes de portaveus. A més, hauria tingut presència en comissions d’investigació, diners per al partit i més temps en els plens. La negativa de la CUP a participar-hi va fer que el grup sumés menys del 5% dels vots estatals i, per tant, no s’acceptés la creació del grup. Els partits minoritaris, doncs, hauran de buscar una nova fórmula.

A l’espera de la investidura i la formació d’un govern, Més País encara té poca capacitat de marcar agenda, tot i que ja ha presentat la seva primera iniciativa legislativa (ILP), de la mà d’Esquerra i el BNG, per protegir legalment els “alertadors” de la corrupció, és a dir, els que en detecten i en denuncien casos.

Estratègia de comunicació

Amb l’atenció posada en la investidura i sense un govern de ple dret que pogués respondre a la proposta, la ILP va passar desapercebuda. Sí que va tenir impacte, en canvi, una altra iniciativa que Més Madrid va presentar a l’Ajuntament madrileny: donar suport als pressupostos del govern de PP i Cs si invertien més diners en les zones més vulnerables i ampliaven Madrid Central, amb l’objectiu que deixessin de dependre de l’extrema dreta de Vox. L’alcalde, José Luis Martínez Almeida, no s’ho va prendre seriosament. Fonts de Més Madrid reconeixen que era “una estratègia de comunicació” per deixar en evidència la triple dreta.

Ara per ara el principal beneficiat de la irrupció de Més País pot ser Compromís, amb qui va anar en coalició al País Valencià, ja que guanya pes a l’Estat i, per tant, augmenta la capacitat del partit de Joan Baldoví de liderar la reivindicació d’un nou model de finançament autonòmic, sobretot des que els sobiranistes catalans aposten per l’autodeterminació. De moment les relacions entre Més País i Compromís són bones, almenys segons afirma el mateix Errejón a l’ARA: “No se m’acut cap tema en què poguéssim votar separats”.

Més continguts de