BarcelonaEl Parlament escocès va atorgar la setmana passada poders al govern d’Edimburg per negociar un segon referèndum d’independència. Una opció que, des de Londres, es veu amb escepticisme per la coincidència temporal amb el Brexit. Si en un futur es concretés aquest segon referèndum i la via independentista acabés capgirant els resultats del 2014, Escòcia ja ha dit que vol formar part de la Unió Europea (UE). I Espanya no s’hi oposaria. El ministre d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, afirma en una entrevista publicada ahir al diari El País i en una conversa amb The Guardian i altres diaris europeus que el govern espanyol no té cap intenció d’oposar-s’hi. “D’entrada no crec que ho bloquegéssim”, destaca.
Lligam amb Catalunya
Dastis subratlla que Escòcia quedaria automàticament fora de la UE en cas d’independència -en quedarà igualment com a conseqüència del Brexit-, però recorda que, com a estat independent, podria demanar-tornar-hi a accedir. I aquí és on Espanya no hi veu inconvenients. El ministre no accepta, però, el paral·lelisme entre Escòcia i Catalunya. “A Escòcia hi va haver un referèndum d’acord amb les lleis. A Espanya no n’hi pot haver d’acord amb la Constitució. Si es modifiqués la Constitució, ja ho veuríem. No crec que siguin casos comparables -apunta-. No volem que passi [la independència d’Escòcia], però si arriba legalment no fomentarem el veto al seu accés a la UE”.
Des del Regne Unit, algunes veus aprofiten el conflicte de Gibraltar per buscar-li les pessigolles a Espanya amb el tema català. L’últim, Norman Tebbit, exministre conservador en l’època de Margaret Thatcher, que en la seva columna al Sunday Telegraph va afirmar ahir que, si ell fos Theresa May, convidaria a Londres els líders independentistes catalans i portaria el seu cas a l’ONU.
