Esquerra pesca vint caps de llista entre els rivals del 2015

El junquerisme segueix obrint les portes a candidats i alcaldes d’altres formacions

El 26 de maig, ERC s’ha marcat la fita de ser la força política més votada a la ciutat més gran de Catalunya, Barcelona, i també al poble més petit. Aquest segon objectiu ja el té coll avall des que va fitxar l’actual alcalde de Gisclareny (Berguedà), Joan Tor, exmilitant d’Unió i únic candidat al poble. “Sempre m’havia presentat amb les sigles de CiU”, explica l’alcalde -que ho és des de fa trenta-dos anys- d’aquest poble de 27 habitants. Unió va desaparèixer i a ell no li van acabar de fer el pes els partits que en van reivindicar l’herència: “Com que tinc amics a ERC, vam parlar i m’hi vaig apuntar”.

Tor és un dels vint caps de llista que presenten els republicans a les municipals que fa quatre anys van formar part de les candidatures d’altres partits. La majoria són de pobles petits, però també n’hi ha d’alguna ciutat mitjana, com Deltebre (Baix Ebre), amb 11.500 habitants, on l’alcaldable, Joan Alginet, va ser el 2015 el número 3 de la candidatura auspiciada pel PSC.

Amb les municipals al cap, el partit ha treballat des de fa mesos per arribar a configurar les 807 candidatures que han acabat presentant -van ser 715 ara fa quatre anys-, que l’han convertit, abans dels resultats, en el partit amb més múscul municipal. ERC presenta més llistes que mai i segueix la màxima del junquerisme d’obrir-les a candidats d’altres espais polítics. El paradigma és la de Barcelona, amb un ex-PSC al capdavant -Ernest Maragall-, una ex dels comuns de número 2 -Elisenda Alamany- i un ex-CDC de 3 -Miquel Puig.

CiU, CUP, ICV... i PSC

La situació als pobles petits, però, s’assembla ben poc al compromís polític que exigeix la capital. Lluís Campmajor és des de fa dotze anys l’alcalde de Gósol (Berguedà), un municipi de 209 habitants. Les seves sigles sempre havien sigut les de CiU, però les ha canviat per al 26-M. “Hi ha cinc regidors a l’Ajuntament i vam fer una mena de primàries entre els veïns. Com que en van sortir vuit, vam decidir que quatre es presentessin per JxCat i quatre per ERC”, comenta. En pobles tan petits, els electors voten directament els candidats. Els cinc més votats seran regidors i el que ja tenen clar és que governaran junts: “No volem oposició ni històries”.

I si els republicans han pescat en l’espai postconvergent, també ho han fet en antics candidats de la CUP, com l’alcalde de Viladasens (Gironès), Josep Massó, o l’alcaldessa d’Ordis (Alt Empordà), Anna Torrentà; d’ICV i els comuns, com Xavier Serrat a Sant Martí de Centelles (Osona), Joan Amat a la Granada (Alt Penedès), Rudolf van der Hoor a Sant Martí de Llémena (Gironès) i Jordi Pijoan a Querol (Alt Camp); i fins i tot del PSC, com a Deltebre o a Setcases (Ripollès), amb Anna Vila. Entre els socialistes també han convençut un alcalde, Josep Maria Dalmau, de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà). Militant des del 1977, va trencar el carnet després del suport del PSC al 155. ERC el va anar a buscar i, per primera vegada, els republicans presenten candidatura al poble.

El partit els paga els costos de la campanya (díptics, propaganda electoral, cartells, etc.) i els assessora jurídicament. Ara alguns alcaldables només esperen convèncer ERC que no val la pena fer actes electorals als pobles petits. Fa quatre anys Xavier Serrat en va fer dos a Sant Martí de Centelles: “Al primer hi van venir dues persones i al segon cinc o sis”.

Més continguts de