Els EUA i Palomares: 42 anys de silenci i vuit d'estira-i-arronses per qui paga la neteja

Washington es compromet a endur-se per mar de forma imminent la terra contaminada per l'accident nuclear. El 2008 es va descobrir que les autoritats nord-americanes havien amagat dues rases altament radioactives

Vells acords i polèmiques han marcat la primera visita del secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, a Madrid: l'accident nuclear de Palomares el 1966 i l'ús de la base aèria de Morón. Madrid i Washington han firmat aquest dilluns un principi d'acord pel qual els Estats Units es comprometen a  netejar i endur-se per mar la terra contaminada de Palomares (Almeria), que continua emetent radioactivitat des del 1966 després de la caiguda de diverses bombes nuclears d'un avió nord-americà. A banda, han celebrat l'acord pel quan Morón es converteix en base permanent de fins a 2.200 marines per al nord de l'Àfrica.

El cap de la diplomàcia nord-americana i el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, s'han esforçat a lluir plena sintonia entre els dos estats. Abraçades, encaixades afectuoses, somriures i fins i tot s'han tutejat –Kerry, per dirigir-se a Margallo, li ha dit 'José'–. Tant és així, que ahir, diumenge al vespre, Margallo va regalar a Kerry una guitarra espanyola que es va aventurar a provar, deixant una imatge del tot pintoresca al palau de Viana, enmig de pintures 'castizas'. " Per què no cantes?", li va dir el ministre d'Exteriors fent broma.

Kerry segella la visita amb una reunió amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la Moncloa i amb Felip VI a la Zarzuela, a més de visitar el campus de Google a Madrid. Malgrat l'agenda ajustada, Kerry ha trobat un forat per reunir-se amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. La trobada és a iniciativa del departament d'Estat nord-americà i serà a la base de Torrejón de Ardoz (Madrid) abans que el cap de la diplomàcia nord-americana voli de nou cap a Washington.

Els "pròxims dies" Kerry té previst tornar a Europa i el Pròxim Orient amb una reunió amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a Alemanya i amb el líder de l'Autoritat Nacional Palestina, Abu Mazen, a Jordània per intentar mediar de nou en un conflicte que ha portat el govern israelià a segellar els barris àrabs de Jerusalem.

"Reparar un error que es va cometre fa 50 anys"

Margallo ha venut el memoràndum de bones intencions que ha firmat amb Kerry com un pas endavant per "reparar un error que es va cometre fa gairebé 50 anys". El 17 de gener del 1966, dos avions nord-americans xocaven durant unes maniobres per carregar combustible i queien les quatre bombes termonuclears que transportava un del bombarders. Tres van impactar a terra, l'altra al mar.

L'accident va deixar una imatge a la retina de tothom: el ministre de turisme de l'època, Manuel Fraga Iribarne, banyant-se amb l'ambaixador nord-americà de torn per demostrar que el desastre nuclear no tenia impacte per al turisme. Però gairebé 50 anys més tard Palomares segueix sent la localitat més radioactiva d'Espanya.

Una llarga negociació

"Avui és un dia de celebració perquè els Estats Units adopten la seva responsabilitat amb això", ha dit Kerry. El cert, però, és que Espanya i els Estats Units porten anys negociant la neteja de Palomares. I la notícia més destacada ara és que Margallo ha informat que finalment hi ha la voluntat de transportar "ja" per mar tota la terra contaminada als Estats Units per " tornar a la normalitat" que tenia la població abans del 1966.

Washington va amagar informació

Quan José Luis Rodríguez Zapatero va arribar a la Moncloa el 2004 el consell de ministres va aprovar l'expropiació de fins a nou hectàrees per començar amb la neteja de la zona. Seria llavors quan començaria a sortir a la llum la veritat sobre Palomares. El govern nord-americà havia assegurat el 1966 que s'havia endut 1,6 tones terra contaminada amb plutoni en avió als Estats Units, però no va ser així. Les autoritats espanyoles van trobar el 2008 dues zones amb una gran quantitat de terra contaminada que Washington havia amagat. Començava una llarga negociació per aconseguir que els Estats Units en paguessin els costos i assumissin la seva responsabilitat en l'accident.

Segons unes revelacions de Wikileaks el 2010, el ministre d'Exteriors de Zapatero, Miguel Ángel Moratinos, va demanar el 2009 a la llavors secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, que pagués la neteja abans que " es conegués la contaminació nuclear real al lloc de l'accident". No va obtenir-ne resposta i Barack Obama va seguir donant allargs. L'assumpte, però, ha estat sempre a l'agenda diplomàtica entre Espanya i els Estats Units, i no han cessat les reunions entre els dos departaments, com ha recordat aquest dilluns Margallo. "M'ha xocat que no s'hagi filtrat abans aquest acord", ha dit.

Amb tot, els dos governs han dit que no revelaran quan es farà el transport per temes de seguretat.

Una visita ajornada

Kerry havia de visitar l'Estat a principis de juny, coincidint amb l'anunci del govern de Mariano Rajoy de convertir Morón en una base militar permanent per als Estats Units a Espanya, però va cancel·lar el seu viatge tant a París com a Madrid després de patir un accident de bicicleta a Suïssa i trencar-se una cama.

Les tropes nord-americanes campen per la base de Morón des del 1953, quan el franquisme va aconseguir entrar al " bloc occidental" després de l'ostracisme de la postguerra. Franco cedia fins a quatre bases als Estats Units (Morón, Rota, Torrejón de Ardoz i Saragossa) per al control de la URSS. Des de llavors que s'han mantingut totes les bases amb presència nord-americana, menys la de Saragossa.

Amb l'acord de Morón firmat eal juny, els Estats Units poden fer el que vulguin des d'aquesta base –com si fos seva–, sempre previ avís al govern espanyol. Margallo ha insistit que si durant a Guerra Freda Espanya se situava lluny del conflicte, ara es troba a les portes de combatre Al-Qaida i Daesh al nord de l'Àfrica.

Suport al TTIP

Durant la trobada, tant Margallo com Kerry han defensat el Tractat de Lliure Comerç entre Europa i els Estats Units. El cap de la diplomàcia nord-americana ha insistit que no tindrà conseqüències des del punt de vista mediambiental i que només pot tenir efectes positius per a la UE. Espanya defensa que amb aquest acord podrà tenir més presència al mercat llatinoamericà.

Més continguts de