El nou Estatut basc topa amb la pugna entre el PNB i EH Bildu
L’acord de bases subscrit per les forces abertzales segueix bloquejant el Parlament
VitòriaFa uns anys la qüestió de la sobirania, juntament amb la de la pau i la de la convivència, dominava tot el tauler polític basc. No hi havia cap debat, encara que fos intranscendent, que no derivés en una línia vermella identitària que impedís l’acord o que expliqués per què no es produïa. A un costat de la línia, se situava l’esquerra abertzale, avui EH Bildu; a l’altre, la resta, amb un PNB que vivia còmode amb les seves aliances amb el PSE o el PP, segons la conjuntura, i que no se sentia pressionat per renovar, canviar, actualitzar o superar -segons el verb emprat en cada moment- l’Estatut de Gernika del 1979.
En aquests moments, l’Estatut de Gernika és l’únic estatut que no s’ha reformat malgrat els gairebé quaranta anys que han passat des de la seva aprovació. De fet, segons el govern basc i tal com ha confirmat el Parlament, encara queden fins a 36 matèries per transferir. Algunes tan fonamentals com la Seguretat Social i els centres penitenciaris. D’altres, només testimonials. L’existència d’un gran nombre de transferències pendents i, per tant, el consegüent missatge que el govern espanyol incompleix l’Estatut -no oblidem, una llei orgànica- ha sigut una constant en l’estratègia de reclamació permanent del PNB cap a Madrid. Una tàctica que va iniciar Xabier Arzalluz i que ara, lluny de remetre, encara es manté amb força amb Andoni Ortuzar. L’estratègia jeltzale ha conviscut durant dècades sense cap problema amb els seus grans acords legislatius i pressupostaris amb els governs espanyols de torn, ja fossin del PSOE o el PP.
La zona de confort
El maig de l’any passat semblava que el PNB sortia de la seva zona de confort -tot i conformar un govern de coalició amb el PSE- arran de l’acord que les seves bases van subscriure amb EH Bildu per posar en marxa un nou Estatut que superés l’actual marc estatutari. Els principis bàsics establien que el nou pilar de l’autogovern “se sustentarà en la voluntat lliure i democràticament expressada per la ciutadania basca, tan directament, en diferents modalitats de consulta i/o referèndum, com a través dels seus legítims representants”, en al·lusió a la cambra de Vitòria. Quinze mesos després, res més lluny de la realitat.
Les bases del document, subscrites de moment només per les dues grans forces sobiranistes, expressen que “el poble basc és una nació” amb “identitat pròpia” i incideixen en la necessitat de “reconèixer el dret i la capacitat dels bascos de decidir, expressar i exercir la seva voluntat col·lectiva”. Al mateix temps, havien de servir teòricament per intentar blindar l’autonomia de les institucions basques davant interferències com les del Tribunal Constitucional. Un acord que el PSE va criticar amb duresa i que també va trobar reticències dins d’Elkarrekin Podem.
Durant aquest temps s’ha avançat poc o gens. El Parlament va crear a finals d’octubre una comissió d’experts, formada per una persona designada per cada grup parlamentari perquè, en un termini de vuit mesos, adaptés a un text articulat les bases pactades pel PNB i EH Bildu. Fa menys de dos mesos, però, aquesta comissió tècnica va demanar ampliar el termini fins al mes de novembre.
Més enllà d’aquesta evidència tàctica de dilació, de standby permanent per part del PNB, el quidde la qüestió no té tant a veure amb els terminis com amb la voluntat política. De fet, pocs dies abans de l’acord de bases, el mateix lehendakari, Iñigo Urkullu, assenyalava que el text pactat era només una “orientació” que ha de “mantenir-se”, però reclamava la necessitat d’“ampliar” aquest consens al PSE i Elkarrekin Podem. Principalment, als primers. En paral·lel, mentre Urkullu n’acotava el recorregut, el secretari general de Bildu, Arnaldo Otegi, parlava d’acord històric amb els jeltzales.
Urkullu expressa així una màxima que sempre ha estat en l’ideari del PNB: el nou Estatut ha de tenir el suport de, com a mínim, un partit unionista, i el Partit Socialista és, en aquest sentit, el soci predilecte. Una premissa que, per ara, no es dona. Però, en canvi, per a EH Bildu n’hi ha prou amb una majoria formada per les dues forces i Elkarrekin Podem, amb 57 dels 75 escons que hi ha a l’actual Parlament basc. Aquesta interpretació diferent del que els partits entenen com a majories apunta quin pot ser el veritable problema que existeix entre jeltzales i els sobiranistes d’esquerres: una col·lisió d’estratègies molt simple en què un vol avançar i l’altre es nega a fer una passa.
Eleccions anticipades?
En aquests moments de la legislatura i amb els ulls posats en el que pugui passar amb la investidura de Pedro Sánchez, plana la idea que si Iñigo Urkullu no s’assegura l’aprovació dels pressupostos del 2020 -i sembla que, per ara, només mira al PP per tirar-los endavant-, podria apostar per l’avançament electoral per a aquesta mateixa tardor. En aquest cas, els experts ni tan sols tindrien temps de presentar cap text articulat. En qualsevol cas, encara que hi hagi pressupostos i els comicis se celebressin l’any vinent, el procés d’aprovació fa gairebé impossible que el nou Estatut vegi la llum durant la legislatura actual. Una altra oportunitat perduda i, de nou, el PNB podria tornar la seva zona de confort i a una estratègia que, si obviem l’època del lehendakari Juan José Ibarretxe, sempre ha sigut la majoritària.
