Estònia, ¿un aliat del Procés a la presidència de torn de la UE?
El Govern confia en el país bàltic, a qui el PP ha avisat que Catalunya no pot entrar a la UE
Brussel·les / BarcelonaSi el Procés pot comptar amb complicitats a Europa, vindran sens dubte des dels països bàltics. El 1991 Estònia, Letònia i Liutània van aconseguir la seva independència de l’antiga Unió Soviètica i que Europa els reconegués la sobirania. La seva història té un paper important a l’hora de veure amb bons ulls els processos de secessió, i l’atzar ha volgut que Estònia ocupi a partir d’avui la presidència de torn semestral de la Unió Europea. Una casualitat -li tocava al Regne Unit, però amb el Brexit va saltar el torn- que farà que coincideixi amb el referèndum. La Generalitat confia que la presència d’Estònia afavoreixi que es comprengui Catalunya, però és prudent: “Té importància i ho tenim present”, expliquen a l’ARA fonts de la política exterior.
La confiança, però, xoca amb el fet que la influència d’Estònia serà molt limitada. Des de la creació de la figura d’un president permanent del Consell Europeu l’any 2010 -càrrec que ocupa el polonès conservador Donald Tusk-, la presidència rotatòria ha passat a un segon pla. Ara és Tusk qui prepara el contingut de les cimeres, on es debaten a alt nivell les qüestions polítiques sensibles, i el president de torn només presideix els consells de ministres sectorials.
El PP, nerviós
Tot i que la presidència rotatòria ha perdut pes polític, el torn d’Estònia genera nerviosisme al PP. El portaveu popular al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va arribar a exigir “fermesa” al govern d’Estònia contra el Procés. González Pons va aprofitar la reunió que els líders polítics de l’Eurocambra van mantenir amb el primer ministre d’Estònia, Jüri Ratas, a Tallinn a finals de maig per demanar-li que “expliqui la realitat a què s’enfronta Catalunya” recordant que “si un territori surt unilateralment de l’estat al qual pertany, queda automàticament fora de la UE”. De manera més sibil·lina, Espanya recorda sovint als països bàltics que bona part de les tropes de l’OTAN que defensen la seva frontera amb Rússia són espanyoles. Just la setmana passada el ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, va fer una gira per aquests tres països per parlar de seguretat.
La reunió en què González Pons va parlar amb el primer ministre estonià es va produir una setmana després que un grup de diputats i eurodiputats estonians viatgessin a Barcelona -25 de maig- per entrevistar-se amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per interessar-se pel Procés. Entre ells hi havia el president del grup de suport a Catalunya del Parlament estonià, creat l’abril de l’any passat, Artur Talvik, que es va mostrar a favor del referèndum no pactat: “Ens ha explicat que no hi ha cap altra manera, que el govern espanyol està tan fermament en contra del referèndum que el faran unilateral; per a mi és també un referèndum”. La Generalitat espera que el president de torn de la UE també arribi a aquesta conclusió.
L’escletxa del Diplocat per explicar-se al nord
Entre ahir i avui se celebra a Letònia el festival Lampa, una trobada dels polítics del país amb la premsa i gent interessada en la política letona, i el Procés hi serà present. El Diplocat va descobrir l’any passat aquests festivals polítics que es fan al nord d’Europa als mesos d’estiu -se’ls va inventar Olof Palme a Suècia-. A part de Letònia, ja ha participat en un a Dinamarca i pròximament serà als de Suècia, Estònia i Noruega.
