Política 04/03/2012

Etarres demanen perdó a les víctimes en reunions discretes

El programa '30 minuts' d'aquesta nit explora, de la mà dels mateixos protagonistes, per què els condemnats necessiten demanar perdó i per què els familiars de víctimes necessiten entendre què va succeir o, fins i tot, perdonar

Efe
2 min
Familiars del regidor Isaías Carrasco en un homenatge organitzat a Guipúscoa aquest diumenge pel PSE-PSOE / EFE

BarcelonaExactivistes d'ETA i víctimes dels atemptats terroristes mantenen contactes discrets en els quals etarres com Iñaki Rekarte han demanat perdó pels seus assassinats, segons relata aquest diumenge TV3 en el seu programa '30 minuts', que s'emetrà aquesta nit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El programa explora, de la mà dels mateixos protagonistes, per què uns necessiten demanar perdó i els altres entendre què va succeir o perdonar, com és el cas d'Iñaki García Arrizabalaga, fill de Juan Manuel García Cordero, assassinat per ETA el 1980.

En el marc d'aquestes trobades, avançades en l'informatiu de migdia de TV3, Iñaki García Arrizabalaga explica la seva reunió amb un etarra amb delictes de sang.

"Dubtava si anar-hi o no, si estaria faltant a la memòria del meu pare i al de les víctimes del terrorisme i, amb tots aquest temors, al final, li vaig fer més cas al meu cor que al meu cap i vaig dir: 'Hi he d'anar'", relata García Arrizabalaga, que assegura que de la seva experiència, creu que per a alguns etarres "ser detinguts va suposar fins i tot un alliberament".

L'altre protagonista del reportatge 'El perdó' és Iñaki Rekarte, un dels autors de l'atemptat amb cotxe bomba a Santander el 1992, en el qual van morir tres vianants.

El cas de Rekarte

Rekarte explica la reunió que va tenir amb la vídua d'un home assassinat per la banda terrorista, el seu passat com a etarra i el seu procés de ruptura.

"Vaig anar-hi (a l'entrevista amb una víctima) sense pensar, molt nerviós, però amb ganes", explica davant les càmeres Rekarte, que en un altre moment reflexiona sobre el seu atemptat a Santander: "La teva aportació és que has matat tres persones que no saps ni qui són, enmig de Santander".

Rekarte també detalla l'anàlisi que va fer en el seu moment la direcció d'ETA de la seva acció terrorista: "El que ens van dir llavors van ser els errors tècnics que havíem comès en l'acció".

Després de 20 anys de reclusió, Rekarte ara es beneficia del tercer grau i només ha de pernoctar a la presó de Martutene.

Nanclares de Oca

La iniciativa de trobar-se amb víctimes del terrorisme va sorgir dels mateixos reclusos d'ETA tancats al centre penitenciari de Nanclares de Oca. Molts estan allà i tenen algun benefici penitenciari precisament per haver trencat amb ETA i haver-se penedit dels atemptats.

L'Oficina de Víctimes del Terrorisme, de la mà de Txema Urkijo, històricament involucrat en iniciatives de pau a Euskadi, va agafar el testimoni de la proposta nascuda a Nanclares per poder fer-la realitat.

Segons el reportatge, fins ara, s'han fet onze reunions, quatre de les quals amb exterroristes que rendeixen comptes dels seus atemptats directament davant els familiars de les víctimes que ells van causar.

stats