Europa reclama al govern espanyol mesures per garantir la neutralitat del Constitucional
La Comissió de Venècia opina que la nova llei del TC minva la independència de l'alt tribunal com a àrbitre. Fonts coneixedores del procés de deliberació asseguren que Espanya va "pressionar" l'organisme per rebaixar la crítica
BarcelonaRepulsa de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa al govern espanyol pels poders executius que ha concedit al Tribunal Constitucional. Aquest organisme consultiu ha examinat la nova llei de l'alt tribunal, que li dona la capacitat de multar o suspendre càrrecs electes, i ha conclòs que el fet que el TC pugui obligar al compliment de les seves pròpies sentències posa en qüestió neutralitat. "El tribunal no hauria d'actuar d'ofici sinó només a petició" de les parts, assenyala la nota de premsa difosa pel Consell d'Europa.
En aquest sentit, es compara la reforma del TC de Rajoy amb la resta d'atribucions a corts judicials semblants, i es considera que atribuir al tribunal la responsabilitat de fer complir les seves pròpies sentències i donar-li capacitat penal i sancionadora "és una excepció" a Europa.
El TC accepta convertir-se en una sala penal amb capacitat per inhabilitar políticsLa Comissió de Venècia opina que l'execució de les seves decisions hauria de venir de la mà d'altres poders estatals, per complir amb el principi de separació de poders, i no comprometre així la seva "independència" com a "àrbitre". Afirma que la Moncloa hauria de "reconsiderar" el fet de donar la "responsabilitat directa de l'execució de les decisions del TC al mateix tribunal per promoure la percepció d'àrbitre neutral".
La nota també avança que el Consell d'Europa veu que pot haver-hi problemes en la capacitat d'aplicar les "mesures coercitives" als càrrecs públics que desacatin les seves resolucions, ja que la negativa de seguir les decisions pot implicar un "desafiament" al TC i per congruència també a tot el sistema constitucional.
Tot i així, aquest organisme creu que la reforma de la llei orgànica és "legítima" i té cabuda dins els estàndards europeus perquè no hi ha un únic mecanisme compartit i homologat en tots els estats membres.
Aquesta opinió arriba quan el mateix Tribunal Constitucional ha avalat la reforma promoguda amb el govern espanyol, tot i els vots particulars de tres magistrats.
Després de conèixer l'opinió de la Comissió, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha celebrat que "per primera vegada Europa planti cara Espanya", mentre que el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, ha remarcat que el Consell d'Europa demana a l'Estat que el TC faci de "constitucional".
El portaveu de Justícia d'En Comú Podem, Jaume Moya, també s'ha afegit a la crítica i ha recordat que la reforma es va fer per "urgència i en solitari", convertint-se així en un "desvergonyiment polític i electoralista". Ha acusat el govern espanyol de convertir el TC en una "eina política" i d'haver llançat un torpede a la línia de flotació de la seva independència. La formació demana al govern espanyol que atengui les recomanacions.
El govern espanyol defensa la reforma
Arran de l'examen de la nova llei del TC a Europa, el govern espanyol va enviar un escrit a la Comissió de Venècia, al qual ha tingut accés l'ARA, en què defensa les noves atribucions del Constitucional.
Com ho justifica? La Moncloa explica que arran del procés participatiu del 9-N, sobre el qual pesava una suspensió del TC que no va ser suficient per impedir-lo, es van adonar que hi havia una "llacuna" legal. És per això que argumenten la reforma de la llei del TC per dotar-lo de poders executius per fer complir les seves pròpies resolucions en cas que els càrrecs públics no les compleixin.
La Moncloa assegura que la reforma és necessària per fer complir l'estat de dret i diu que s'emmiralla en el sistema alemany o austríac.
En aquest mateix informe, el govern espanyol també branda l'espantall de la suspensió de l'autonomia o l'aplicació de l'article 116 de la Constitució, que recull l'estat d'excepció, de setge i alarma, per combatre els plans independentistes.
Aquest dissabte, el coordinador general del PP, Xavier García Albiol, ha argumentat que la reforma de la llei del TC "no se la va inventar" el govern d'Espanya sinó que aquesta capacitat sancionadora ja existeix en altres països europeus. "Ho veig amb absoluta normalitat i com una de les potestats que tenen els governs per donar contingut i garanties al compliment de les sentències", ha valorat el popular en roda de premsa.
Pressions en el procés de deliberació
Segons fonts coneixedores del procés de deliberació dels membres de la Comissió de Venècia, Espanya hauria "forçat la rebaixa" de les crítiques que en un primer moment havien fet els relators de l'organisme. "Tot i així, les pressions d'Espanya no han aconseguit esborrar del tot el to crític" de l'opinió de Venècia, constaten les mateixes fonts.
La Comissió de Venècia va abordar la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional en la seva sessió plenària del 10 i 11 de març i no serà fins demà que farà públic el dictamen complet sobre la norma.
Aquest organisme ha analitzat la llei del TC a petició del Monitoring Committee de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa el setembre del 2015.
