Euskadi porta la resolució del conflicte a Europa
Brussel·lesEuskadi truca a la porta d'Europa per posar fil a l'agulla a la pau definitiva. Davant el bloqueig de la Moncloa, el govern d'Iñigo Urkullu (PNB) ja ha demanat a les institucions comunitàries que l'ajudin a moure peça i l'esquerra abertzale ha portat a Brussel·les una qüestió clau: els presos. La crida basca ha obligat el govern espanyol a intensificar la pressió als seus socis europeus per recordar-los que la interlocució ha de ser, a parer seu, només amb Madrid.
Com passa en aquests casos, tot es mou amb discreció pels marges de l'activitat política de la UE, sempre recelosa de trepitjar l'autonomia dels estats. Però els moviments s'intensifiquen. Fa unes setmanes, aprofitant unes jornades sobre el programa de reconciliació a Irlanda del Nord, la delegada del govern basc a la capital europea, Marta Martín, va reclamar que "les portes del diàleg estiguin obertes" per acompanyar els esforços de la societat basca, després que ETA deixés d'actuar l'octubre del 2011.
La Comissió Europea ha respost, amb prudència, que els fons estructurals poden servir també per finançar "projectes de cohesió social i reconciliació". El programa europeu Peace ha destinat 1.300 milions a tancar les ferides entre les dues comunitats nacionals de l'Ulster.
El missatge de Martín el va amplificar l'esquerra independentista, la segona força política basca. El senador d'Amaiur Urko Aiartza va fer una apel·lació directa: "La UE ha de jugar un rol, emparar i impulsar aquest procés que es desenvolupa al cor d'Europa" i va reivindicar el dret a decidir. Els abertzales tenen una activa oficina permanent a la ciutat i el Basque Friendship, format per eurodiputats d'arreu, fa d'altaveu a les demandes basques.
Suport de corsos i irlandesos
De fet, sota el paraigua del grup, aquesta setmana el col·lectiu de suport als presos Herrira s'ha entrevistat amb parlamentaris de tots els colors per demanar-los que "s'acabi amb les mesures d'excepció" com la dispersió i, especialment, amb la doctrina Parot (els beneficis penitenciaris s'apliquen sobre cadascuna de les penes d'un reclús i no sobre el total d'anys a presó). Els amfitrions de la trobada han estat els diputats François Alfonsi, de Còrsega, i Martina Anderson, d'Irlanda del Nord. A finals de mes hi haurà una conferència sobre el tema.
A contrapèl, però Madrid no s'ha quedat de braços plegats davant l'ofensiva. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha fet campanya entre els seus homòlegs europeus perquè es mantinguin inflexibles. El rerefons de tot plegat és la vista que celebrarà el Tribunal Europeu de Drets Humans el dia 20 sobre el recurs presentat per Espanya en contra del càstig que va rebre per aplicar la doctrina Parot a la membre d'ETA Inés del Río. Tot i que el TEDH és independent, l'executiu espanyol ha pressionat els altres governs assegurant que una estirada d'orelles tan seriosa a Rajoy obriria la porta a qüestionar la legislació de tots els estats membres. En opinió del ministre, una decisió en contra d'aquesta mesura "no només afectaria presos terroristes, sinó els que pertanyen a organitzacions criminals, assassins en sèrie, violadors..." La pau definitiva, més enllà de la no-violència, passa també per Europa.
