Experts europeus en memòria històrica alerten que el franquisme "encara és viu"

Brussel·lesL'existència de la Fundació Francisco Franco, els carrers dedicats a figures directament relacionades amb la dictadura o les polèmiques declaracions del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, en què avisava Puigdemont que podria acabar com Companys, centren l'interès d'alguns experts en memòria històrica. "És un mal judici a fer. No és responsable parlar sobre execucions en una democràcia", diu a l'ACN el president de la plataforma europea Memòria i Consciència, Göran Lindblad.

Coincidint en una setmana en què el context polític català ha servit de revulsiu per omplir els carrers de Madrid el Dia de la Hispanitat i en què han tingut lloc manifestacions ultres, experts en memòria històrica recalquen a l'ACN la importància que els règims totalitaris siguin estudiats a les escoles però, per contra, no tinguin lloc ni al carrer ni a la política. Stéphane Michonneau, professor d'història contemporània i especialista en història d'Espanya, afirma que "els adeptes al franquisme encara no estan completament desapareguts" i que "la memòria del franquisme, d'alguna manera, encara viu". En la mateixa línia, l'eurodiputat búlgar Andrei Kovatchev, del Partit Popular Europeu, indica que els símbols de règims totalitaris "s'haurien de prohibir" i no haurien de ser part d'una "societat democràtica".

Prohibició per a la reconciliació

"La prohibició hauria de ser un element important per a la reconciliació nacional amb la història", reflexiona l'europarlamentari. Kovatchev assenyala, en relació amb les declaracions de Pablo Casado, que és "responsabilitat" dels països democràtics "pronunciar-se pels valors del Consell d'Europa". "No hauríem de repetir mai el que va passar durant les dictadures", sentencia. Per la seva banda, Lindblad explica que cap país, al marge de Sud-àfrica, ha estat capaç de tractar de manera "amigable" amb el seu passat obscur. "Sempre hi ha problemes quan no s'ha gestionat de manera adequada un passat totalitari", afirma.

Michonneau indica que a Espanya el règim de la Transició no ho ha "resolt", tot i explica que els catalans van viure el franquisme de manera "diferent" dels espanyols. "A Catalunya es viu el franquisme com un parèntesi", reflexiona. "L'existència de la Generalitat durant els anys 30 i avui en dia dona als catalans un sentit de continuïtat entre la història democràtica dels anys 30 i l'actualitat", cita com a exemple. A més, afirma que mentre a Catalunya es va "tallar" amb el franquisme de seguida, a la resta de l'estat espanyol encara queden aspectes del règim als carrers. "A Madrid fa molt poc que es parla de treure els noms franquistes dels carrers", subratlla. En aquest sentit, afirma, no li "sorprèn" que es puguin veure algunes banderes franquistes en manifestacions com les dels últims dies.

Per al professor Michonneau, el nacionalisme espanyol és "complicat" de "reivindicar" perquè ha estat "utilitzat i abusat" pel franquisme. "Per aquest motiu, la dreta espanyola es refugia en el que jo anomenaria una espècie de patriotisme constitucional que considera la Constitució com un punt final", explica.

Preservar la memòria però no als espais públics

Per la seva banda, Kovatchev indica que és "important" que la memòria de les dictadures sigui "preservada" als centres educatius però no als espais públics. En aquest sentit, el búlgar destaca la importància d'aprendre la història nacional per evitar possibles repeticions. "És molt important que les noves generacions aprenguin a les escoles la veritat de la seva història. Només així seran immunes a la repetició d'aquesta part obscura de la història europea", afirma.

A diferència de Kovatchev, Lindblad defensa que "qualsevol" idea política s'ha de poder expressar als carrers, però matisa que les accions que puguin "ferir" o "ofendre" familiars o víctimes dels règims totalitaris no haurien de ser "permeses". "És una balança entre tenir una legislació que prohibeixi aquest tipus de comportament però que alhora permeti que cada grup pugui expressar les seves idees", explica el president de la plataforma Memòria i Consciència. "És important per a les víctimes del franquisme i per a les seves famílies que les autoritats tractin amb els culpables i facin justícia", afirma Lindblad. Tot i això, no dubta a afirmar que Espanya, com molts altres països, no ha estat capaç de tractar de forma adequada el seu passat totalitari.