MANIFESTACIÓ PELS DRETS I LES LLIBERTATS

“Expressar-te et pot costar anar a la presó”

Els manifestants reclamen la llibertat dels presos i retreuen l’actitud de l’Estat respecte al Procés

La manifestació que ahir va tenyir l’avinguda Paral·lel de Barcelona d’un groc intens ha sigut una de les més plurals pel que fa a la ideologia dels seus participants perquè reivindicava, segons els convocants, un aspecte que ha unit els agents polítics fins i tot més que el dret de l’autodeterminació: la fi de la repressió. Sota el paraigua dels convocants, centenars de milers de persones van reclamar solucions “polítiques” i no judicials. Van cridar consignes per la llibertat de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i els consellers del Govern de Carles Puigdemont empresonats. Unes reivindicacions que es van convertir en una esmena a la totalitat a la manera de fer política del govern espanyol i la denúncia que només sap resoldre els conflictes a cop de mall. Al carrer no només hi havia independentistes. També persones de la resta de l’Estat que compartien un clam resumit al lema de la manifestació: “Pels drets i les llibertats” i “Per la democràcia i la cohesió social”, com deien les dues pancartes de la capçalera, i “Us volem a casa”.

ALBERTO COSTAS

“El que està passant a Catalunya realment no arriba a Múrcia”

“Venim a demostrar que la unitat dels pobles està per damunt de tot”. El portaveu de la Plataforma Murcia Libre de Muros, Alberto Costas, abandonava ahir Barcelona “commogut”. Una representació de la seva entitat -18 persones en total- va assistir ahir a la manifestació per la llibertat dels presos polítics per agrair el suport rebut en les últimes setmanes per les desenes de catalans que es van desplaçar fins a Múrcia i es van sumar a les mobilitzacions veïnals que exigeixen el soterrament de les vies del tren.

Les protestes a la regió han tingut una gran repercussió mediàtica a causa de les escenes de repressió policial contra els manifestants. “Els catalans pateixen el mateix que patim nosaltres”, va explicar Costas: “La repressió”. “No tenim res en contra de l’independentisme”, va dir l’activista: “Venim a exigir llibertat d’expressió”.

Costas considera “inconcebible” la situació d’empresonament dels líders independentistes: “Estem tornant al franquisme. El que expressis et pot costar una pena de presó”. El portaveu de la plataforma va destacar el caràcter “multitudinari” i “pacífic” de la manifestació per la llibertat dels presos. “Mai havia vist tanta gent manifestant-se”, va afirmar: “Ens han fet un castell amb una bandera pel soterrament de les vies a Múrcia, hem sentit visques a Múrcia i a Catalunya. Tornem plens d’amor”, afirma, després de veure que els manifestants “són poble com nosaltres”.

Amb tot, Costas va lamentar que “el que està passant a Catalunya realment no arriba a Múrcia”. Segons l’activista, una prova d’això és que la participació de l’entitat en la manifestació “no ha aparegut a cap televisió”: “Només ens hem fet sentir gràcies a les xarxes socials”.

CELSO I SUSO

“Els gallecs també s’han despertat”

Fa més de trenta anys que el Celso, la Rosa i el Suso van venir a Barcelona des de Galícia. Ahir van sortir al carrer per demanar l’alliberament dels presos. “Estan injustament empresonats i tractats”, va lamentar el Suso. Tots tres són membres del Foro Cívico Galego a Barcelona i l’any 2012 ja van participar en la primera manifestació de la Diada.

“Volem defensar el dret de la nació catalana a esdevenir un país independent”. Una nació, van matisar, “com també ho és Galícia”. “Després de tot el que ha passat aquí a Catalunya, els gallecs també s’han despertat”, va assegurar el Celso. “En contrast amb la resta de l’Estat, Galícia és el territori que més manifestacions ha celebrat en favor dels presos polítics”.

Tot i així, el Celso va lamentar que “no tothom” està “igual de conscienciat”. Afegint-se a les crítiques als mitjans de comunicació que es van sentir a la manifestació, va indicar que a Galícia la gent viu “molt aïllada” perquè “no tenen mitjans que expliquin bé el que està passant”. De fet, van afirmar que els cal “consultar mitjans alternatius” per assabentar-se de la situació real de Catalunya.

JANINE I PILAR

“Les nostres esperances es basen en els equips jurídics dels presos i exiliats”

La Pilar és catalana i l’any 1976 ja es manifestava sota el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. La Janine és “francesa i molt republicana”. Totes dues són jubilades i van assistir ahir a la manifestació. Totes dues van venir des de la Colònia Güell per cridar un cop més: “País, República i dignitat”. Una postura, amb tot, que han anat adaptant al llarg dels anys: “Ni tan sols era independentista, jo!”, va exclamar la Pilar.

Malgrat que no es perden “cap manifestació” sobiranista, cap de les dues té gaires esperances en l’alliberament dels nou presos polítics. Si més no, “a curt termini”. La Janine, de fet, explica que la justícia europea no li mereix “cap confiança”, una tesi que la seva amiga Pilar comparteix. No obstant això, cedeixen els seus “millors desitjos” als equips jurídics dels presos i dels exiliats, que consideren que estan fent una “feina magnífica”. En ells, expliquen a l’ARA, dipositen les seves “esperances”.

MIGUEL I COMANDANTE PÉREZ

“Si deixem la revolució en mans de la burgesia catalana no avançarem”

“Nosaltres vam patir les tortures a la prefectura de la Via Laietana l’any 1975, i això que està passant a Catalunya ens fa reviure el passat”, va assegurar ahir, indignat, el Comandante Pérez. Ell i el seu acompanyant, el Miguel, són andalusos i treuen pit per haver militat al Partit Comunista. Durant la marxa d’ahir a Barcelona van fer onejar la bandera independentista andalusa, però també l’estelada, perquè es consideren “solidaris amb tots els pobles del món”. El Miguel, per la seva banda, va advertir que “no només hi ha presos polítics catalans”, sinó que també hi ha els nois d’Altsasu -avui començarà el seu judici a l’Audiència- i “molts altres casos que passen inadvertits”.

Davant la complexa situació política que es viu a Catalunya, tots dos aposten per la desobediència civil: “Si deixem la revolució en mans de la burgesia catalana no avançarem mai”, va reivindicar Pérez.

Així, amb els punys alçats, els dos exmilitants del PC van recordar l’exdiputada de la CUP -ara exiliada a Suïssa- Anna Gabriel: “Estem amb ella”. A més, van lamentar la “repressió”, la setmana passada, contra els Comitès de Defensa de la República (CDR). “A Andalusia també en tenim, de CDR”, presumia el Miguel.

CHRISTIAN ODEJA

“Els catalans són els únics que sempre ens han escoltat”

Amb una petita bandera de Biafra feta de ganxet en una mà i l’estelada a l’altra, Christian Odeja va fascinar els manifestants que s’anaven agrupant per escoltar la seva història. Odeja prové de Biafra, un territori situat a l’est de Nigèria que des del 1967 busca la independència de l’excolònia britànica. “Ens van prendre la nostra llengua autòctona i la nostra cultura”, va explicar. “No tenim res a veure amb els nigerians, som gent totalment diferent”, va afegir Odeja.

Ahir es va desplaçar a la plaça Espanya de Barcelona amb un adhesiu enganxat a la solapa amb el lema “Sempre En Peu de Pau”, per “solidaritzar-se” amb els catalans: “Perquè són els únics que sempre han escoltat les nostres reivindicacions”.

Odeja va relatar com l’any 2014 activistes per la independència de Biafra van voler anar a Madrid per explicar el cas de la seva nació: “Ni tan sols ens van voler atendre”. No va passar el mateix a Barcelona: “La Generalitat ens va deixar manifestar-nos a la plaça Catalunya per denunciar la lluita inacabable que es viu al nostre país”, va assegurar.

PATRICIA

“És un insult acusar algú de terrorisme només per sortir al carrer i protestar”

“Soc aquí com a europea per defensar la democràcia”, va aclarir a l’ARA la Patricia, una dona irlandesa que des de fa 12 anys viu a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). Acompanyada del seu marit i el seu fill, tots dos catalans, així com d’altres membres de la seva família, la Patricia es va adherir a la manifestació de diumenge per denunciar l’existència de presos polítics a Catalunya, una situació que també coneixen a Irlanda. “Irlanda és una república, però també tenim presos polítics”, va advertir.

No obstant això, la Patricia va celebrar amb optimisme que les mirades dels líders internacionals estiguin “cada cop més posades” en l’actuació de l’estat espanyol respecte al conflicte a Catalunya. “Com més repressió i més venjança apliquen els jutges i l’Estat, més es posa en dubte la democràcia espanyola”, va indicar. Així, la Patricia i la seva família van qualificar d’“insult” el fet que encara avui es pugui “acusar algú de terrorisme només per sortir al carrer a protestar”.

ARNAU, ENRIC, GERARD, JOEL I ORIOL

“El millor ara seria investir el president Puigdemont, el candidat que ha elegit el poble”

L’Arnau, l’Enric, el Gerard, el Joel i l’Oriol, cinc amics barcelonins, es van tornar a citar ahir un cop més en l’enèsima marxa independentista en què participen. Van recordar que la seva primera manifestació va ser la Via Catalana del 2013, quan només tenien dotze anys. Però des d’aleshores no han deixat de “reivindicar la llibertat de Catalunya” i d’intentar “fer veure a la gent” que la situació “no és normal”, va explicar l’Arnau, erigint-se en portaveu del grup. Sense deixar cap aspecte d’actualitat per comentar, l’Enric va assegurar, en nom dels seus amics, que “és imprescindible formar un govern” de la Generalitat. Per a l’estudiant, tornar a investir president Carles Puigdemont seria “la millor opció”. “És el legítim candidat que el poble català va elegir el 21 de desembre passat”, va argumentar. Sigui com sigui, cap dels estudiants no veu gaires possibilitats d’un alliberament imminent dels presos. “Potser a la llarga”, va assegurar l’Enric.

L’Arnau va anar un pas més enllà i encara es va mostrar més pessimista respecte a la situació dels dirigents sobiranistes empresonats. En la seva opinió, el revés de la justícia alemanya negant-se a extradir Puigdemont per rebel·lió “va posar de mala llet” els jutges espanyols, i això “comportarà encara més represàlies contra els presos”.

Més continguts de