La FAES responsabilitza el PSOE de la sentència contra la doctrina Parot
La fundació presidida per Aznar hi veu una "inèrcia" de la negociació entre Zapatero i ETA per posar fi a la lluita armada
BarcelonaLa fundació FAES, que presideix l'expresident espanyol José María Aznar, ha valorat aquest dimarts la sentència d'Estrasburg que posa fi a la doctrina Parot. Considera que "posa de manifest un fracàs cívic i democràtic l'efecte retardat del qual ara vivim". El secretari general de la fundació afí al PP, Javier Zarzalejos, considera així que la decisió del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) és responsabilitat de la política antiterrorista impulsada pels diversos governs del PSOE.
"No és veritat que 'els polítics' en general assistissin passivament als beneficis de redempció de penes que reportava als terroristes una legislació penal que, heretada del franquisme, paradoxalment, semblava encaixar molt bé amb l'afany garantista de l'esquerra i la seva pretesa superioritat moral i amb la tendència del nacionalisme basc a exculpar de responsabilitat els terroristes als quals legitimava com a actors en 'el conflicte'", afirma Zarzalejos, que afegeix que "la passivitat, que sens dubte va existir, ho va ser de les successives majories parlamentàries socialistes des del 1982, amb el suport dels nacionalistes". Segons el dirigent de la FAES, aquests haurien convertit "en un tabú antidemocràtic" parlar del compliment íntegre de les penes i "es van rebutjar un i altre cop les iniciatives del PP en aquest sentit". Fins al 2003 i amb majoria absoluta dels populars, recorda, no es va aprovar la reforma legal per garantir-ho.
Així mateix, Zarzalejos recorda que "en el Tribunal [Europeu dels Drets Humans] s'hi asseu un magistrat espanyol, amb trajectòria política i llocs d'alta responsabilitat en el ministeri de Justícia del govern de José Luis Rodríguez Zapatero", un magistrat que "havia ja expressat el seu prejudici" amb la doctrina Parot, en referència al jutge Luis López Guerra. "No pot estranyar que si és el mateix magistrat espanyol el que advoca per la nul·litat d'aquesta doctrina, els altres el segueixin no només en la interpretació del conveni europeu de drets humans sinó en la interpretació de la legislació nacional", etziba el secretari general de la fundació.
Finalment, Zarzalejos afirma que la derogació de la doctrina Parot "va formar part de la negociació política que el govern [espanyol] anterior va iniciar amb ETA, sota la piadosa etiqueta de 'procés de pau'", i recorda igualment la recent sentència del cas Faisán. "No és descabellat veure en la sentència del TEDH la inèrcia d'una operació política protagonitzada per Rodríguez Zapatero, que en la seva negociació amb ETA va assumir que el cessament del terrorisme exigia, per començar, el desmantellament de l'arquitectura legal amb la qual ETA estava sent derrotada", argumenta. Aquest fet ha comportat una "herència indesitjable", ja que, de fet, Zarzalejos creu que aquell objectiu s'està acomplint amb la sentència contra la doctrina Parot i la legalització de Sortu.
Així, el secretari general de la FAES conclou que "pensar que el que està passant no tindrà conseqüències o que es tracta de la liquidació desafortunada d'episodis del passat no seria altra cosa que una temerària despreocupació sobre el futur del País Basc i de tot Espanya".
