El fons de competitivitat, una eina essencial per equilibrar els comptes

MadridSovint sentim que la solidaritat ben entesa comença per un mateix. El nou model de finançament, pactat l'any 2009 i impulsat per l'exconseller Antoni Castells, procurava que els esforços de les comunitats més riques per ajudar a les més pobres no els acabessin perjudicant. Calia buscar mecanismes per assegurar que la necessària solidaritat entre territoris no acabés perjudicant a qui l'exerceix. La nova eina per assegurar-ho es va anomenar fons de competitivitat.

Sense aquest fons reequilibrador, comunitats com Catalunya, Madrid, les Illes Balears i el País Valencià podrien veure com, després de fer la seva aportació a la solidaritat, queden per sota de la mitjana dels ingressos per càpita. Amb aquesta aportació, el model hauria de garantir que això no passés. El govern ho xifra en 1.450 milions d'euros que finalment podrien ser menys, perquè es tracta d'una xifra orientativa que no es podrà tancar definitivament fins a l'any 2013, quan es faci la liquidació dels comptes d'aquest any. Això, però, segons els experts consultats per l'ARA, no és una justificació per no pagar aquest any.

Una altra cosa ben diferent és el fons que serveix per garantir uns serveis bàsics mínims iguals arreu de l'Estat i els diners que cada comunitat aporta pels serveis que dóna l'administració espanyola als seus ciutadans.

El fons de competitivitat està acompanyat del fons de cooperació, una bossa de diners per ajudar les comunitats menys desenvolupades per ajudar-les a posar-se al dia, a recuperar posicions. Hi ha comunitats com Galícia, que haurien de rebre aquest fons i que també el reclamen de moment sense èxit. Els dos fons són la cara i la creu complementàries d'un nou model que hauria de garantir el federalisme fiscal, és a dir, la corresponsabilitat entre els diferents nivells de l'administració.

Ara el moll de l'os és si la llei dóna la raó als qui, com el Govern, volen que es pagui ara aquesta quantitat o els qui, com l'Estat, diuen que no s'ha d'abonar fins al 2013. Els experts asseguren que la disposició transitòria segona avala Catalunya perquè permet donar una bestreta els anys 2009, 2010 i 2011. Els primers dos anys s'ha fet, aquest no. Per què? Per evitar que el dèficit de l'administració estatal creixi encara més. Per alguns això és fer "trampes al solitari" perquè, a ulls de Brussel·les, l'Estat espanyol –govern de Madrid i autonomies– és un tot unitari que ha de complir amb l'austeritat que reclama el Pacte de l'Euro impulsat per la cancellera alemanya Angela Merkel.