El PP rebutja instar el govern espanyol a retirar símbols, carrers, títols i honors franquistes
Tota l'oposició ha votat a favor de les propostes que s'han debatut al Congrés per apartar aquesta simbologia de la vida pública
MadridEl PP s'ha quedat sol aquest dimecres a la Comissió Constitucional del Congrés votant en contra de diverses iniciatives que instaven el govern espanyol a retirar símbols franquistes, rebatejar carrers i places que porten el nom de col·laboradors del dictador i revocar els honors i títols que l'Estat va concedir a Francisco Franco, els seus familiars i els seus acòlits.
En concret, les proposicions no de llei relatives als símbols i carrers amb reminiscències franquistes portaven la signatura del PSOE i de l'Esquerra Plural (IU). El diputat d'Amaiur Jon Iñarritu en va presentar una que feia menció als títols, reconeixements i honors. Les tres propostes han tingut el suport de tots els grups de l'oposició.
Entre les iniciatives, una feia referència al País Valencià. Ricardo Sixto, d'IU-ICV, ha defensat l'eliminació de tots els monuments d'exaltació franquista que encara hi ha a Alacant, inclòs l'escut que encara es pot veure a la vidriera del pati d'operacions de la sucursal del Banc d'Espanya d'aquesta ciutat. També reclamava que es canviés de nom els carrers que encara tenen noms que remeten a la dictadura.
El representant popular José Ramón García Hernandez ha recorregut a arguments "jurídics" per justificar el seu vot en contra, i ha incidit en el fet que en aquests casos la clau és qui és el titular dels monuments o carrers afectats i si la retirada de determinada simbologia respecta o no la llei de memòria històrica, que va obrir la porta a una comissió que 'indultés' elements per motius "historicoartístics" o "religiosos".
Pel que fa a la iniciativa de l'Esquerra Plural, ha dit que els experts es van mostrar en contra d'eliminar la vidriera del Banc d'Espanya pel fet de ser una de les mostres d''art déco' més importants d'Europa.
A més, García Hernández ho ha aprofitat per subratllar que "l'aplicació de la llei és sempre una qüestió jurídica" i que quan es transforma en una "qüestió política" es torna "arbitrària", de manera que "no es diu democràcia i és una amenaça per a tots".
