Felip VI subratlla el compromís de la Xina i Espanya amb el respecte a "la unitat i la integritat nacional"

El monarca remarca "l'amistat profunda" entre els dos països en un sopar de gala amb motiu de la visita d'estat de Xi Jinping

Felip VI va subratllar dimecres davant el president xinès, Xi Jinping, "l'amistat profunda" entre Espanya i la Xina i va posar en valor el respecte i el compromís dels dos països amb la "unitat i la integritat nacional". En un discurs al sopar de gala que es va oferir a Xi i la seva dona, Peng Liyuan, es va mostrar convençut, però, que aquesta relació ara pot desenvolupar-se encara més amb l'aposta conjunta per un comerç obert "del qual es beneficiïn de la mateixa manera tots els seus actors".

Espanya i la Xina s'alien contra el proteccionisme de Trump

El monarca es va referir també a lluita contra el canvi climàtic, la promoció del desenvolupament a l'Àfrica i el suport a un "sistema multilateral efectiu basat en normes" com a reptes que Espanya i la Xina poden convertir en oportunitats a través del diàleg. Davant d'aquests "reptes formidables", va dir, els dos països tenen "postures similars".

També va fer al·lusió als 40 anys de la Constitució del 1978, "que va obrir el període de més prosperitat de la història moderna d'Espanya" i als 40 anys de la "reforma i obertura" xinesa que, segons va dir, Xi està "portant a la seva màxima expressió". "Junts sumem 80 anys d'obertura al món i de reformes de les nostres respectives societats", va subratllar. Xi, per la seva banda, va apostar per "unir esforços" amb Espanya i altres països per, davant els "desafiaments indefugibles" de l'època, construir "un món de pau duradora, seguretat universal, prosperitat comuna, obertura i inclusió" i contribuir al progrés de la humanitat.

La unitat nacional (a la Xina)

Per a Felip VI, la visita de Xi és un "clar símbol de l'amistat profunda" que lliga els dos països, "dos dels més antics del planeta". El monarca també va remarcar "el mutu compromís amb els principis d'unitat i d'integritat nacional". El Tibet n'és un cas per a la Xina. A tall d'exemple, al maig el país asiàtic va condemnar un activista tibetà a cinc anys de presó per "incitació al separatisme" després que fes un vídeo en favor de l'educació del seu idioma a les escoles. Diversos experts de l'ONU i de la Unió Europea han demanat l'alliberament de l'educador en repetides ocasions. El Tibet, però, no és l'únic territori que amenaça la unitat nacional des del punt de vista de la Xina. Recentment, l'ONG Human Rights Watch ha denunciat una campanya de repressió i abusos sense precedents contra la minoria musulmana uigur, que, com els tibetans, volen independitzar-se del gegant asiàtic. La seva reivindicació, però, ha sigut contestada fins ara amb l'ocupació.