EL FUTUR DE LA MONARQUIA

Felip espera pacient que arribi el seu torn

El príncep no mou fils per forçar el relleu del seu pare, en un moment delicat pel plet català i el cas Nóos

Joan Carles I vol morir rei i a hores d'ara ningú s'atreveix a portar-li la contrària, per molt que la seva imatge i la de la institució a la qual representa se segueixin ensorrant sense aturador. "No hi ha cap conat de rebel·lió del príncep", assegura una de les persones que ha estat al costat de la família reial des dels temps en què Sabino Fernández Campos era el cap de la Casa del Rei. Felip de Borbó té una "total sintonia" amb el seu pare, segons uns, i "un excessiu respecte al seu progenitor", argumenten d'altres. La realitat, segons s'insisteix des de cercles pròxims al príncep d'Astúries, és que no hi haurà cap revolta per destronar l'actual cap de l'Estat, ni tan sols ningú gosa suggerir-li que delegui més funcions en el seu hereu, més enllà del que li exigeix la salut. Ni la regència ni l'abdicació s'esmenten a la Zarzuela.

A la Moncloa, als quarters generals del PP i el PSOE, al Congrés i al Senat tothom mira cap a una altra banda a l'hora de plantejar-se si ha arribat el moment de desenvolupar l'article constitucional referit a la successió de la Corona, que encara es perd en un buit jurídic.

Falta de reflexos

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el cap de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, no tenen cap intenció d'abordar aquesta qüestió i "molestar" el rei. Segons un alt dirigent polític, ningú mourà cap fil fins que "la monarquia no entri en coma irreversible". Segons una experta en la Casa del Rei, als polítics "els ha enxampat el toro" i si ara es fessin els canvis a corre-cuita "donarien molt mala impressió a l'opinió publica".

Més enllà del fet que el príncep no vol repetir l'estira-i-arronsa que el seu pare va protagonitzar amb el seu progenitor, Joan de Borbó, per aconseguir la Corona espanyola -que va obrir entre ells una ferida que va costar de cicatritzar-, una de les persones que segueix diàriament els actes de la família reial assegura que l'entorn de l'hereu de la Corona és conscient que si ara el proclamessin Felip VI "es cremaria en dos dies". "Primer s'ha de resoldre el capítol judicial dels Urdangarin i el conflicte català", especifica.

Ell ha sabut posar distància amb la seva germana Cristina, però, com apunten diverses fonts, el mal que ha fet la infanta a la monarquia és tan gran que fins que no tanqui la seva relació amb la justícia, sigui processada o no pel cas Nóos, Felip no pot regnar. "És el més corrosiu que li ha passat a la institució des del 1975", assegura una persona que coneix bé la dinastia borbònica des de dins.

El cas del procés sobiranista és diferent, perquè la solució no depèn directament de la monarquia, tot i que podria involucrar-se en la recerca d'una solució política. El seu problema és que no pot començar a regnar amb un conflicte obert d'aquesta envergadura.

El príncep està intensificant els contactes amb polítics i gent rellevant de la seva generació, però no fa cap gestió política d'altes instàncies que no sigui per encàrrec del seu pare, sobretot en tot el que fa referència al pols entre l'Estat i la Generalitat, explica un dels joves diputats que ha participat en algunes trobades amb Felip de Borbó.

Gelosies

La comunicació directa que hi ha en aquests moments entre pare i fill, que segons fonts coneixedores "no arriba a tutela", ha estat més intermitent en altres èpoques. Concretament, abans que aflorés la polèmica cacera d'elefants a Botswana, el rei havia deixat una mica de banda certes obligacions protocol·làries que preferia delegar en el seu fill. Però, segons fonts coneixedores dels fets, va haver-hi una escena "més pròpia d'una gelosia d'un plebeu", quan el rei va comprovar que Felip guanyava protagonisme.

Joan Carles i el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, decideixen tot el que fan els membres de la casa reial. Revisen les agendes i donen el vistiplau als actes que han d'estar presidits per la reina o els prínceps d'Astúries. Els periodistes que treballen diàriament amb la Zarzuela insisteixen a remarcar que el departament de comunicació té poc marge per aconsellar el monarca. Ell sempre fa el que vol.

Amb aquest escenari, a Felip li queda alçar la vista i esperar amb la mateixa paciència que ho fa el seu homòleg Carles d'Anglaterra, que ja en edat de jubilar-se -ha fet els 65 anys- segueix esperant resignat que la mare li cedeixi el tron.

La dinastia borbònica va començar i pot acabar amb un Felip

Felip V va ser el primer rei de la dinastia borbònica a Espanya i farà 46 anys que Joan Carles I i Sofia li van posar Felip al seu fill, en honor al monarca que va instaurar la llei sàlica, que li permetrà ser proclamat rei per davant de les seves germanes, sempre que no hi hagi un gir històric que trunqui el seu destí.

El seu matrimoni amb Letizia Ortiz ja va provocar úlceres d'estómac entre els monàrquics convençuts. Després de la imputació de la infanta i les mostres de debilitat del seu pare, ningú recorda ja les notícies del cor d'aquest estiu, que pronosticaven una separació imminent amb conseqüències incalculables per a la institució. La majoria d'experts no qüestionen que Felip VI arribi a regnar. La incògnita és quan ho farà i si el succeirà un descendent. La monarquia borbònica podria acabar com va començar: amb un rei Felip.

Més continguts de