PERFIL DE FELIP DE BORBÓ

El príncep que el 1990 va defensar que "Catalunya serà la que els catalans vulguin que sigui"

Felip de Borbó va assegurar que qualsevol projecte es pot expressar "per mitjà de les urnes", però últimament s'ha limitat a defensar la unitat d'Espanya

Felip de Borbó i Grècia, príncep d'Astúries i hereu de la Corona, és el primer fill home dels reis Joan Carles i Sofia i serà als 46 anys nou rei d'Espanya després de l'abdicació del seu pare. Nascut a Madrid el 30 de gener de 1968 i casat amb Letizia Ortiz Rocasolano des del 22 de maig de 2004, tenen dues filles, la infantes Leonor, nascuda el 31 d'octubre de 2005, i Sofia, el 29 d'abril de 2007. Va rebre els atributs que l'acrediten com a príncep d'Astúries l'1 de novembre de 1977 al saló del Cabildo de Covadonga (Astúries), si bé el té legalment des del dia 22 de gener de 1977, data en què va ser publicat al BOE el Reial Decret sobre títols i denominacions que corresponen a l'hereu de la Corona.

Tanmateix, Felip se l'ha considerat sempre molt lligat a Catalunya. De fet, ostenta també els títols de príncep de Girona, comte de Cervera, duc de Montblanc i senyor de Balaguer. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sánez de Santamaría, ja va destacar recentment "l'especial vinculació" del príncep amb Catalunya. Així, per exemple, el 21 d'abril de 1990 va afirmar en una visita al Parlament que "Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui". "La ben estructurada Constitució, amb els estatuts d'autonomia i el caràcter democràtic que manifesta la societat, permeten l'exposició absolutament lliure de qualsevol projecte. La democràcia expressa els seus projectes per mitjà de les urnes", va insistir en un discurs l'endemà a Girona, mig en català i mig en castellà, en què també va lloar el pactisme català. Malgrat tot, Felip últimament no ha insistit en aquesta idea i, per contra, ha apostat clarament per mantenir unida Catalunya i Espanya.

Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid, va realitzar un màster en Relacions Internacionals a la Universitat Georgetown de Washington (EUA). Des de juliol de 2009, és tinent coronel dels exèrcits de Terra i Aire i capità de fragata en l'Armada. Les seves primeres aparicions oficials es van produir al novembre de 1975, després de la proclamació com a rei de Joan Carles. Des que va acabar els seus estudis universitaris i la seva formació militar, ha realitzat una intensa activitat pública.

El 1981 presideix el seu primer acte oficial

El 1981 va presidir el seu primer acte oficial i va pronunciar el seu primer discurs en el lliurament dels Premis Príncep d'Astúries. El 1986, en assolir la majoria d'edat, va prestar jurament davant les Corts d'exercir fidelment les seves funcions i de guardar i fer guardar la Constitució. Fins ara, ha visitat oficialment 14 de les 17 comunitats autònomes i, des de 1996, és el representant d'Espanya en les preses de possessió dels caps d'Estat iberoamericans. Ha viatjat a nombrosos països europeus i americans, així com del món àrab, Extrem Orient i Oceania. El príncep mostra un especial interès per tots assumptes relacionats amb la UE, Orient Mitjà, Nord d'Àfrica i Iberoamèrica.

Felip assisteix amb regularitat a les exposicions econòmiques i comercials organitzades per Espanya a l'estranger; i presta una especial atenció a la difusió de la cultura espanyola, sobretot, a través de l'Institut Cervantes.

El 16 de març de l'any 2001 es va aprovar el seu Guió i Estendard amb qual s'autoritza l'ús d'armes pròpies seguint una antiga tradició de la Casa Reial espanyola. Una mica més d'un any després, el 22 de juny, va estrenar la seva nova residència oficial, pròxima al Palau de la Zarzuela a Madrid. Aquest dia va presidir allà una reunió de la directiva de la Fundació Príncep d'Astúries.

Felip ha participat en esdeveniments de gran transcendència a Espanya, com els funerals per Miguel Ángel Blanco (1997) o la manifestació de repulsa al terrorisme convocada a Madrid després dels atemptats de l' 11- M el 2004. Manté regulars trobades i reunions amb els òrgans constitucionals i amb les principals institucions de l'Estat per estar al corrent de les activitats. També assisteix a reunions de diferents organismes de l'Administració de l'Estat i de les comunitats autònomes. Periòdicament visita institucions estrangeres per conèixer les seves activitats i, entre d'altres, ha viatjat a les seus de l'ONU, la Unió Europea, l'OTAN o l'OCDE.

Hi ha determinats actes institucionals en què acompanya el rei, com la Pasqua Militar o la recepció al Cos Diplomàtic. El 12 juny 2010 va acompanyar als reis a la commemoració del 25è aniversari de la signatura del Tractat d'Adhesió a la CEE per part d'Espanya.

Durant la convalescència del Rei, després de ser intervingut d'un nòdul pulmonar el 8 de maig de 2010, va substituir el monarca en els actes de la seva agenda, com el sopar als caps d'Estat i de govern participants a la Cimera UE –Amèrica Llatina ( 17 de maig) i el lliurament de la Copa del Rei (19 de maig)–. Des del 18 de novembre d'aquell any es van incorporar a les seves activitats oficials les audiències militars, comesa que fins llavors exercia exclusivament el rei.

Més actes que el rei el 2011

El 2011, i a causa de la dels problemes de salut del rei, Felip, per primera vegada des que té agenda oficial, va tenir més actes que Joan Carles. Després del nou accident sofert pel rei el 14 d'abril de 2012, va tornar a reprendre part de la seva agenda, amb activitats com el lliurament del premi Cervantes, el 23 d'abril, o la final de la Copa del Rei, el 25 de maig. El 17 de novembre el príncep va participar en l'esmorzar de treball ofert pel rei als caps d'estat i de govern participants a la XXII Cimera Iberoamericana celebrada a Cadis, en la jornada de cloenda, cosa que consolida la seva presència en els cims que tenen lloc a Espanya com va ocórrer a Salamanca el 2005. A finals de novembre de 2012, després de l'operació de maluc del rei, va reprendre una vegada més part seva agenda

És president d'honor de diverses associacions i fundacions, destacant per la seva especial vinculació la Fundació Principat d'Astúries. Des de 2009, any de la seva constitució, és també president d'honor de la Fundació Príncep de Girona.

Aficionat a l'esport, va ser membre de l'equip olímpic de vela en classe Soling en els Jocs de Barcelona de 1992, en la inauguració dels quals va desfilar com abanderat de l'equip espanyol.

Més continguts de