Felipe, lliçons d’història, el liquidacionisme i Stalin

Hi ha ganes d’escoltar Felipe i intueixo alguns senyals de la creu entre els presents més patidors a veure si no es fica en cap vesper

“Disculpi, ¿a vostè li va agradar el que va escriure Felipe González al seu article a El País?” Els faig la mateixa pregunta al Vicente i a la Carme, simpatitzants socialistes que seuen a prop meu al míting de La Farga de l’Hospitalet. Ell em respon amb una ganyota tantsenfotista i ella amb un concís “no gaire”. M’agrada preguntar-ho perquè l’estrella convidada de l’acte és precisament l’expresident espanyol, un santcristo gros que treuen a passejar en un escenari suposadament casolà, un històric feu socialista. O potser no tant? Fa uns dies el míting de Junts pel Sí va omplir de gom a gom La Farga i ara tot just hi deu haver la meitat de l’aforament total. El Manolo, socialista de sempre, rememora que l’any 2003, quan Artur Mas es presentava per primer cop, les proporcions eren radicalment a l’inrevés. La concurrència és d’edat avançada, es detecta poc votant de nova fornada i pocs noms històrics, amb prou feines una desena d’irreductibles: Anna Balletbò, Isidre Molas, Manuela de Madre i Josep Maria Sala. També Pere Navarro, que seu a segona fila.

Hi ha ganes d’escoltar Felipe i intueixo alguns senyals de la creu entre els presents més patidors a veure si no es fica en cap vesper. Comença parlant de Síria i dels refugiats, de Colòmbia -que li ha donat la nacionalitat- i de l’estat d’excepció a Veneçuela. Es penja medalles: la sanitat i l’educació gratuïtes i universals són gràcies als governs que ell va presidir. Pronuncia les esses com jotes sonoríssimes, cita Cervantes i parla d’ell mateix en tercera persona talment com ho faria Aída Nizar. Improvisa una curiosa definició de lideratge: “Fer-se càrrec dels estats d’ànim dels altres”. Demana a Mas que no enviï més botifarres a ningú i ens tranquil·litza: “Avui no els parlaré d’història”. Caram, gràcies, l’última vegada que ho va fer va ser per parlar d’Albània i de l’Alemanya nazi. Avui toca fer comparacions amb l’URSS de Stalin i mencionar repetitivament un curiós i enigmàtic terme: liquidacionisme. Reparteix llenya contra Rajoy i Iglesias i posats a fer ens parla també de Grècia.

El clàssic de Machado i Serrat

Li fa tota la feina a Pedro Sánchez i tant l’un com l’altre ho aprofiten per fer campanya per a les generals del desembre. A Sánchez algú li deu haver dit que queda de conya mencionar Ernest Lluch, Pasqual Maragall i Jordi Solé Tura. “Vaig aprendre els versos de Machado gràcies a Serrat”, això tampoc s’ha dit mai. Està llançat: “A Mas se li ha de dir que TV3 és de tots els catalans”. Es desfà en elogis cap a Miquel Iceta, que no balla però ho té claríssim: “Felipe, havies de venir!”

Més continguts de