La Diputació de Barcelona demana 67 anys per a Millet pel cas Palau i evita acusar CDC
L'escrit d'acusació de l'ens no fa cap al·lusió als 5,1 milions d'euros que el jutge instructor creu que Convergència es va embutxacar
BarcelonaLa Diputació de Barcelona, que exerceix l'acusació popular en la causa pel saqueig del Palau de la Música, demana 67 anys de presó per als exresponsables de l'entitat Fèlix Millet i Jordi Montull, i no acusa els càrrecs de CDC imputats ni exigeix a la formació cap responsabilitat civil. En el seu escrit d'acusació, al qual ha tingut accés Efe, la corporació provincial acusa de l'espoliació Millet, la seva mà dreta, Jordi Montull, i la filla d'aquest, Gemma, mentre que a les esposes dels saquejadors confessos del Palau de la Música les situa com a partícips a títol lucratiu de l'espoliació.
L'escrit de la Diputació de Barcelona, institució que juntament amb la resta d'administracions va formar part fins al 2001 del Consorci del Palau de la Música, que nodria de fons públics l'entitat, no fa cap al·lusió als 5,1 milions d'euros que el jutge instructor creu que CDC es va embutxacar a través de Fèlix Millet en concepte de comissions il·legals de la constructora Ferrovial. Concretament, la Diputació de Barcelona demana 67 anys de presó per a cada un dels dos saquejadors confessos del Palau de la Música, als quals acusa dels delictes continuats d'apropiació indeguda, falsedat en document mercantil i malversació. Per a Gemma Montull, que va ser directora financera del Palau de la Música, l'acusació popular de la Diputació sol·licita una pena de 17 anys i mig de presó i, com Millet i Montull, demana que sigui condemnada a 25 anys d'inhabilitació absoluta.
També la Diputació reclama als saquejadors confessos que indemnitzin amb prop de 13 milions d'euros la Fundació del Palau de la Música i l'Orfeó Català i amb altres 3 el Consorci del Palau de la Música, entitat de la qual la corporació provincial va formar part fins al 2001 i a través de la qual va aportar 1,5 milions d'euros en subvencions.
Contràriament a l'acusació exercida per la Fundació del Palau de la Música, la Diputació de Barcelona no acusa del desfalc altres imputats en la causa, com l'advocat i exsecretari del Palau Raimon Bergós, la secretària de Millet Elisabet Barberà, l'exdirectora general de l'entitat Rosa Garicano o els responsables de les empreses que suposadament van col·laborar en l'espoliació emetent factures falses.
Aquesta acusació popular considera que Millet i Montull van desviar fons en benefici particular, com el pagament d'obres en els seus habitatges, i també mitjançant serveis inexistents amb factures emeses per societats instrumentals controlades per ells mateixos. A més, afegeix l'escrit d'acusació, a càrrec dels fons del Palau els saquejadors confessos van pagar despeses particulars, com els casaments de les filles de Millet, celebrades els anys 2002 i 2002 a la sala de concerts de l'edifici modernista amb un pressupost de 164.259 euros.
En un altre apartat, l'acusació popular de la Diputació inclou els fons que Millet i Montull van desviar en benefici propi "o de terceres persones", principalment mitjançant xecs al portador o reintegraments en efectiu amb càrrec a comptes corrents de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i de l'Associació Orfeó Català. La suma global sostreta pels acusats entre els anys 2002 i 2009 puja a 18 milions d'euros, dels quals, considera la Diputació de Barcelona, Fèlix Millet es va apropiar de 7 milions, i Jordi Montull, 1,3, "ignorant-se el destí dels restants 9.677.313,27 euros".
