Homs: "El dia que es normalitzi tot, Convergència desapareixerà: el nostre és un projecte d'excepció"
El llibre 'Començar de nou', de Ferran Casas i Joan Rusiñol, analitza amb polítics, intel·lectuals i activistes el futur de les relacions de Catalunya i Espanya
Barcelona"El llibre és un homenatge al periodisme. És una gran crònica política, no és un assaig", expliquen els autors de 'Començar de nou' (editorial Deu i onze), Ferran Casas, cap de política de l'ARA, i Ferran Rusiñol, delegat a Madrid. El text analitza la situació política actual, la història recent sobre com s'ha arribat a la tensa relació actual entre Catalunya i Espanya i les possibilitats de futur que s'albiren. I ho fan interpel·lant dirigents polítics en actiu, com Francesc Homs o Laia Bonet, en retirada, com Antoni Castells, intel·lectuals, com Josep Ramoneda, i representants del nou sobiranisme civil, com la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. Són converses relaxades, que permeten sentències com les de l'actual portaveu del Govern, qui afirma que "el dia que es normalitzi tot, Convergència desapareixerà: el nostre és un projecte d'excepció".
La hipòtesi que plantegen és la disjuntiva: Catalunya ha de triar entre singularitzar-se en el context espanyol o optar directament per la independència amb totes les seves conseqüències. "Hi ha una tercera opció, que és la involució, i que nosaltres no preveiem", puntualitza Casas. Una opció per singularitzar-se seria el pacte fiscal, tot i que Rusiñol avisa que tothom a qui han interpel·lat "traspua un escepticisme molt gran sobre les possibilitats d'arribar a un acord amb Madrid". A través de preguntes amb mala bava, com destaca Toni Soler al pròleg, es conclou que "els partits catalans continuen sent hereus d'una època passada que no té gaire a veure amb el present".
A diferència de l'Estatut, quan "ningú es creia", segons Casas, que el PSC votés diferent del PSOE durant la negociació, la clau es troba en si ara CiU pot fer creïble l'amenaça catalana. Així, Rusiñol defensa que "el dret a decidir ha de ser el nou consens català" amb el mínim comú denominador de "la renúncia a canviar una Espanya que no té cap conflicte ni cap necessitat de canvi".
